Sabem que les coses estan una mica fora de lloc quan un bosc humit es crema.
Més de 400 acres del bosc humit de Queets, ubicat al Parc Nacional Olímpic de l’Estat de Washington, prop d’on jo visc, s’han cremat recentment, i continuen cremant mentre escric això. Els incendis en aquests boscos humits han estat històricament poc freqüents, ja que la zona rep normalment més de 5.000 mm. de pluja a l’any.
Però tot això ara està canviant.
La nova normalitat és que ja no hi ha res “normal”.
La nova normalitat respecte a l’alteració del clima és que, per al planeta, avui és millor que demà.
Per veure més històries com aquesta, visiteu “Planeta o Profit?”
Un altre exemple perfecte d’això és un recent i fonamental estudi dirigit per James Hansen, exdirector de l’Institut Goddard de la NASA per a Estudis Espacials. L’estudi, escrit per Hansen i més d’una dotzena d’altres científics i publicat a internet, adverteix que encara que es romangui dins de l’objectiu acordat internacionalment de mantenir el planeta al límit màxim d’escalfament de temperatura de dos graus centígrads, això ja causa la fusió imparable dels casquets de gel de l’Antàrtida i Groenlàndia. L’estudi mostra que això elevarà els nivells globals del mar fins a tres metres per a l’any 2050, inundant moltes de les principals ciutats costaneres amb aigua de mar.
Els oceans i tota la vida marina “canviaran irreversiblement” llevat que hi hagi retallades immediates i dràstiques en les emissions de diòxid de carboni.
Per si això no és suficient, l’estudi de Hansen ve de la mà d’un altre estudi publicat a Science, que mostra que els nivells globals del mar podrien augmentar en almenys sis metres, fins i tot si els governs aconsegueixen mantenir els augments globals de temperatura dins del límit “segur” acordat de 2 graus centígrads. L’estudi adverteix que és molt possible que hi pugui haver una pujada de 20 metres del nivell del mar donats els nivells actuals imparables de diòxid de carboni a l’atmosfera i els estudis recents que mostren la rapidesa amb què s’estan fonent els casquets de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida.
Desconcertantment, una altra notícia “normal” d’aquest mes arriba en forma d’enormes columnes de fum d’incendis forestals sobre l’Àrtic. En el moment d’escriure aquestes línies, més de 12 milions d’acres de boscos i tundra del Canadà i Alaska han cremat en els incendis forestals, i el fum que cobreix el gel marí de l’Àrtic és un altre trastorn climàtic antropogènic (ACD) amplificant el bucle de retroalimentació que accelerarà la fusió d’allà. El fum addicional escalfa encara més l’atmosfera que accelera la fosa del gel àrtic.
Per si això no fos suficient per mantenir-nos en la foscor, un estudi publicat recentment per un equip de l’Institut Global de Sostenibilitat de la Universitat Anglia Ruskin ha demostrat que la societat probablement es col·lapsarà d’aquí a 30 anys, a causa de la catastròfica escassetat d’aliments resultant dels impactes en constant empitjorament de l’ACD.
“Els resultats mostren que en base a les tendències climàtiques possibles i un fracàs total per canviar de rumb, el sistema de subministrament mundial d’aliments s’enfrontaria a pèrdues catastròfiques i una epidèmia sense precedents de disturbis per aliments”, ha dit el director de l’Institut, el Dr. Aled Jones, a Insurge Intelligence. “En aquest escenari, la societat global col·lapsaria essencialment per la caiguda permanent de producció d’aliments per sota del consum”.
Un altre estudi impactant, aquest publicat a The Anthropocene Review, mostra com els humans estan causant canvis catastròfics en els ecosistemes planetaris sense precedents en 500 milions d’anys. L’estudi descriu com les accions humanes han portat a l’extinció de plantes i animals, i ha afegit que, si bé “l’extinció d’espècies i altres canvis estan molt més avançats, l’escalfament global com a fenomen tot just comença”.
Males notícies a partir d’estudis científics han sorgit en abundància aquest últim mes també pel que fa als oceans.
Un altre informe important, aquest publicat a Science, adverteix que els oceans i la vida marina estan “canviant irreversiblement” llevat que hi hagi retallades immediates i dràstiques en les emissions de diòxid de carboni – un escenari de fantasia, donat el clima polític actual. L’informe estableix clarament que fins i tot amb una pujada de dos graus centígrads “de temperatura màxima permissible” acordat pels governs del món “no evitarà impactes dramàtics sobre els sistemes oceànics globals”.
Per si tot això no fos suficient per convèncer de la rapidesa amb què l’ACD està progressant, el 2014 també ha estat confirmat com l’any més calorós mai registrat, tant a terra com als oceans. Aquest informe ha anat seguit d’un altre de la National Oceanic and Atmospheric Administration que ha mostrat que el primer semestre del 2015 ha estat, amb diferència, el més calorós mai registrat al planeta.
A mesura que aquest article se submergeix més detalladament sobre com està canviant el món de manera espectacular, cal posar-se el cinturó. Les notícies no són fàcils d’assimilar.
Terra
Els impactes de l’ACD continuen tenint peatges dramàtics sobre les espècies de la Terra.
Els investigadors han informat recentment que les temperatures més càlides a tota Amèrica del Nord i Europa estan donant lloc a la pèrdua d’hàbitat per als borinots, que alhora està amenaçant la seva supervivència.
Al Regne Unit, diverses espècies d’ocells estan amenaçats a causa que els canvis de temperatura estan pressionant diverses de les espècies més cap al nord, fins i tot fins arribar a Escandinàvia. Un cop allà, els ocells hi troben un hàbitat al qual no s’adapten, i probablement no sobreviuran.
Científics dels Estats Units junt amb el Servei Geològic dels Estats Units han donat a conèixer un informe que mostra que els óssos polars tindran un fort descens de les seves poblacions en la majoria de llocs de l’Àrtic perquè el gel del mar s’està fonent. Això no és notícia, però l’informe mostra com els científics estan monitoritzant de prop la situació a causa de la velocitat amb la que es produeix la fosa de la capa de gel polar.
Un altre estudi publicat a Science mostra que el metabolisme dels óssos polars no serà capaç d’adaptar-se amb suficient rapidesa al seu dràstic canvi d’hàbitat per l’escalfament i fosa de l’Àrtic. Això, juntament amb un descens dramàtic de les seves fonts d’aliments, ha confirmat una vegada més que els emblemàtics óssos estan probablement en vies l’extinció.
Els éssers humans no són immunes als efectes creixents de l’ACD.
Per descomptat, els éssers humans no són immunes als efectes creixents de l’ACD.
Un informe elaborat per la comissió de salut i canvi climàtic del Col·legi Universitari de Londres, juntament amb la revista The Lancet ha revelat que l’ACD amenaça d’erosionar cinc dècades de progrés global en la salut humana global.
El professor Anthony Costello, director de l’Institut UCL de Salut Global i co-president de la comissió, ha dit a The Guardian que en la nostra trajectòria actual d’escalfament, veurem “efectes molt greus i potencialment catastròfics per a la salut i la supervivència humana”.
“Ho veiem com una emergència mèdica, perquè l’acció que hem de fer per aturar les seves traces i tornar a una trajectòria de 2º C. o menys requereix mesures ara i acció en els propers 10 anys, en cas contrari el joc podria haver acabat”, ha afegit.
Per a la terra mateixa, l’ACD fins i tot està portant canvis geo-estructurals.
A Groenlàndia, els terratrèmols massius estan resultant del desglaç de les glaceres, i els icebergs que es formen de les glaceres col·lapsen en l’oceà causant tremolors constants de magnitud 4-5.2, la majoria d’ells més a prop de 5, segons un recent estudi publicat a la revista Science. Les glaceres trencant-se també estan causant tsunamis.
Aigua
Com de costum, els impactes de l’ACD són més dramàtics al passeig marítim.
Un informe recent ha revelat que totes les tortugues marines del món estan en risc a causa del augment del nivell del mar. Nivells del mar més alts vol dir que els seus llocs de cria, on es coven els seus nadons , s’estan submergint.
Igualment preocupant és que tota la población de salmó rosat de l’Oceà Pacífic està en risc, ja que està sent sotmesa a un doble impacte: l’acidificació dels seus hàbitats de l’oceà, juntament amb l’acidificació de rius, la desacceleració del seu creixement i així matar-los.
Parlant de salmó, a Oregon el salmó ha de ser transportat en camions centenars de milles cap al nord fins a una incubadora a l’estat de Washington, en un esforç desesperat per salvar els peixos que han estat morint per desenes de milers a causa de l’escalfament creixent de les aigües del riu.
Sabem que hi ha problemes quan estem portant peixos en camió cap al nord, en un esforç per mantenir-los vius; no cal dir que això no és una activitat sostenible.
Un grup de científics de l’Institut de Conservació ha anunciat recentment que els esculls de corall d’aigües profundes de la costa d’Austràlia podria estar mort d’aquí a 50 anys a causa de l’augment de les temperatures i l’acidificació de l’oceà.
Una sèrie d‘estudis recents ha confirmat que els impactes de l’ACD sobre els oceans, incloent temperatures d’escalfament i acidificació de les aigües, està causant una disminución dràstica del subministrament mundial de peix.
El plàncton, la base de tota la cadena alimentària, es veu amenaçat per l’acidificació de l’oceà.
Més males notícies per als oceans provenen d’un recent estudi que mostra que el plàncton, la base de tota la cadena alimentària, es veu amenaçat per l’acidificació de l’oceà. Algunes espècies de plàncton moriran, mentre que altres floriran, creant un desequilibri que els autors de l’informe diuen que serà “un gran problema”, ja que el plàncton produeix la meitat de les existències totals d’oxigen per al planeta.
Feu una pausa per un moment abans de seguir llegint i reflexioneu sobre les implicacions que: La font de la meitat de l’oxigen del món està en gran perill.
Les sequeres a tot el planeta segueixen sent nombroses.
Xile s’enfronta al seu any mes sec des que es va iniciar el manteniment de registres. Hi ha hagut poca o cap neu en qualsevol de les seves famoses pistes d’esquí, i la manca de pluges ha empitjorat el problema de la contaminació a la capital del país.
A Canadà, diversos comtats de la província d’Alberta van anunciar el juliol que estaven considerant seriosament declarar-se en estat de desastre agrícola a causa de la sequera severa. És una de les pitjors sequeres de la història d’Alberta, i un agricultor va dir: “Encara que arribés la pluja no ajudaria gaire”.
A més de l’important informe sobre el nivell del mar que s’ha esmentat al principi d’aquest article, The Guardian ha publicat recentment un vídeo que investiga la qüestió de si els filipins hauran d’abandonar Manila a causa de l’augment del nivell del mar. Manila té una població d’aproximadament 2 milions de persones.
No cal dir que les glaceres i capes de gel de tot el món continuen fonent-se a velocitats de vertigen.
Els impactes de les temperaturas càlides dels oceans “es faran sentir en els segles venidors”.
La NASA ha publicat recentment un informe mostrant que a Turquia més de la meitat de la capa de gel de les regions muntanyoses ha desaparegut des de 1970. Un mapa de l’informe de la NASA mostra cinc àrees de les muntanyes de Turquia on el 100% de les glaceres han desaparegut, i tres àrees en què ho han fet el 75%.
Un altre estudi publicat al juliol ha revelat un altre factor que està causant que l’Àrtic es fongui a un ritme molt més ràpid del que es creia possible: masses d’aire càlid tropical estan accelerant la fosa de Groenlàndia per l’escalfament de l’aire de l’Àrtic, així com causant pluges càlides que cauen sobre l’extensió de gel.
Un altre estudi de la NASA ha trobat que la fosa de les glaceres d’Alaska s’estima ara com un dels més grans contribuents actuals de l’augment global del nivell del mar. Mapes de l’estudi mostren canvis dramàtics en les glaceres d’Alaska entre 1994 i 2013, que revelen un descens en picat de la seva massa total. La NASA estima que la regió ha perdut aproximadament 75.000 milions de tones de gel cada any durant aquest període de 19 anys, el que equival a al voltant del 30% de la quantitat de gel perdut cada any per la capa de gel de Groenlàndia.
Finalment, els climatòlegs afiliats al govern dels Estats Units han anunciat recentment que l’escalfament dels oceans a causa de l’ACD ja és imparable, i continuarà portant un augment addicional del nivell del mar, l’acidificació i l’augment de les temperatures globals. El seu informe ha afegit que els impactes de les temperatures més càlides de l’oceà “es faran sentir en els segles venidors”, fins i tot si es fan esforços immediats per reduir les emissions globals de diòxid de carboni.
Foc
A Canadà, els incendis forestals que s’han descrit com “sense precedents” han obligat a evacuar més de 13.000 residents de Saskatchewan de les seves llars (un rècord), amb evacuacions d’incendis forestals que també succeeixen en d’altres províncies.
La localitat de Whistler, Canadà, famosa per la seva estació d’esquí de classe mundial, està patint per l’horrible qualitat de l’aire a causa del fum dels incendis forestals que contamina l’aire a través de la Columbia Britànica.
La NASA ha publicat recentment imatges pertorbadores del fum dels incendis forestals d’Alaska i Canadà que va cap enfora, sobre el mar de Groenlàndia.
Incendis forestals estan arrasant parts del sud de Califòrnia on la megasecada és realment profunda. La temporada d’incendis ha començat abans del que és “normal” aquest any, i ha estat ajudada per un nombre massiu d’arbres morts que estan desapareixent per la infestació en augment d’escarabats de l’escorça. Aquesta infestació ha estat afavorida per les temperatures més càlides, així com per la pròpia sequera. Per aquest motiu diversos circuits tancats de retroalimentació s’alimenten els uns als altres.
Un estudi recentment publicat mostra, un cop més, com l’ACD ha causat onades d’incendis forestals arreu del món, començant d’hora i acabant més tard, canviant el significat de “normal” en l’àmbit del foc.
Aire
Rècords de calor en tres continents es van batre aquest últim mes, ja que les condicions brutalment calentes de la primera meitat de juliol van convertir en un forn parts d’Europa, Àsia i Amèrica del Sud. Desenes de rècords de calor es van trencar: Maastricht, Països Baixos, va arribar a 100,8 graus Fahrenheit, un rècord de calor al país en un mes de juliol, juntament amb diversos altres rècords de calor a tot el país. L’aeroport de Heathrow de Londres va arribar a 98.1 graus Fahrenheit, un rècord de calor de tots els temps al Regne Unit.
A Tailàndia, Kamalasai va arribar a 105.8 graus, la temperatura més alta mai registrada en aquest país, mentre que també es van establir altres registres de calor arreu del país. Al Pakistan, les dipòsits de cadàvers literalment es van quedar sense espai quan una onada de calor va matar més de mil persones.
A Amèrica del Sud, Urumita, a Colòmbia, va arribar a 108 graus Fahrenheit, establint un rècord per a aquest país.
Rècords de calor arreu dels Estats Units es continuen trencat, com a Seattle, que ha vist diverses temperatures rècord aquest estiu, possiblement amb més per venir.
Un recent estudi ha vinculat l’huracà Sandy i altres fenòmens meteorològics extrems arreu del món a l’ACD. L’estudi, publicat a Nature Climate Change, mostra com l’ACD està augmentant els fenòmens meteorològics extrems, tant en freqüència i intensitat, a nivells mai vistos.
Negació i Realitat
Pel que fa a l’ACD, mai s’acaben les notícies en el front de la negació.
S’ha sabut recentment que Exxon era conscient que l’ACD es remunta a 1981, però va continuar finançant deliberadament els qui neguen el canvi climàtic… i ha arribat a gastar milions de dòlars des de llavors per seguir-ho fent, fins als nostres dies.
La Cambra de Representants dels EUA, en un altre cop de geni, ha aprovat una llei que permet als governadors dels estats negar-se a complir el Pla d’Energia Neta de l’Agència de Protecció Ambiental, desenvolupat per disminuir les emissions de diòxid de carboni de les centrals elèctriques actualment actives.
Els polítics electes actuant en nom de les grans companyies petrolieres i de gas estan funcionant com a grups de pressió d’aquestes indústries, tot i el que està en joc (el planeta i l’existència humana).
En el front de la realitat, per contrarestar aquests increïbles actes de negació, Francesc segueix lluitant el bon combat pel que fa a l’ACD. Milers de líders religiosos s’han manifestat a Roma en suport a la seva crida als líders mundials per prendre una posició i treballar per mitigar els impactes de l’ACD.
En aquest sentit, més d’una dotzena d’organitzacions catòliques han engegat una campanya que està demanant als catòlics de tot el món canviar les seves vides per tal de reduir les seves emissions de diòxid de carboni i el seu consum.
Un estudi recent ha demostrat, una vegada més, que l’ACD ha provocat inundacions mortals i onades de calor rècord en els últims mesos, fins i tot pitjor, i seguirà provocant altres esdeveniments climàtics extrems més intensos, així com més freqüents.
“Necessitem que els negadors s’apartin del camí. Estan posant en risc el futur de tots”.
Finalment, un excel·lent article a Esquire sobre el Dr. Jason Box fa una ullada a la disjuntiva que afronten els climatòlegs pel que fa a la informació fortament preocupant que la seva investigació està produint i les emocions que provoca, juntament amb les pressions a les que s’enfronten políticament. Box, un glaciòleg de renom mundial el focus del qual és la capa de gel de Groenlàndia, no ha tingut inconvenient a expressar les seves opinions, i de vegades les emocions, sobre el que està veient.
Box ha dit coses com: “Si fins i tot una petita fracció de carboni àrtic del fons del mar s’allibera a l’atmosfera, estem fotuts”, i ha conclòs que un augment de 20 metres del nivell del mar en els propers segles ja s’està probablement “coent en el sistema”. Després d’aquestes i altres declaracions similars, ha estat objecte de foc intens per part de la comunitat científica i -per descomptat- dels negadors.
Box, un ciutadà dels EUA, ja ha agafat la seva família i s’ha traslladat a Dinamarca, on treballa mentre continua els seus estudis d’avantguarda sobre la capa de gel de Groenlàndia, en gran part a causa dels continus atacs que ha rebut dels negadors finançats pel petroli i el gas als Estats Units.
“Necessitem que els negadors s’apartin del camí. Estan posant en risc el futur de tots”, ha dit Box a Esquire. “Els germans Koch són criminals… Haurien de ser acusats d’activitats delictives, ja que estan posant els guanys del seu negoci per davant dels mitjans de vida de milions de persones, i fins i tot la vida a la terra”.
Box creu que hi ha almenys una probabilitat del 50% que el món ja estigui en camí per anar més enllà dels dos graus centígrads, límit màxim de l’escalfament global políticament acceptat, i està d’acord amb la majoria dels científics del clima que estem en una trajectòria cap a uns 4-5 graus centígrads d’escalfament a curt i mig termini.
Quan se li va preguntar quina quantitat d’escalfament llançaria Groenlàndia en la pèrdua de gel irreversible, Box va respondre “entre dos i tres graus.”
Quan això passi a Groenlàndia, és suficient perquè l’augment del nivell del mar destrueixi totes les ciutats costaneres del planeta. Parlant de l’Antàrtida, Box va dir: “l’augment del nivell del mar abrupte el tenim al damunt”.
“Els boscos s’estan morint, i no tornaran”, ha dit a Esquire sobre el seu estat natal de Colorado. “Els arbres no tornaran en un escalfament del clima. Veurem encara més megafocs, fins que aquests boscos desapareguin”.
Mentrestant, ha ajustat la seva vida per minimitzar la seva petjada de carboni i continua el seu treball a Groenlàndia, però està preocupat pel futur de la seva filla. El punt de vista de Box sobre el futur desbaratament del clima és bastant aterridor; està pensant en la supervivència.
“A Dinamarca, tenim capacitat de resistencia, així que no estic preocupat pels mitjans de vida de la meva filla en el futur”, ha dit. “Però això no m’impedeix formular estratègies sobre com salvaguardar el seu futur. He estat buscant propietat a Groenlàndia. Com un possible escenari de supervivència.”
Dahr Jamail, periodista de Truthout, és l’autor de La voluntat de resistir: soldats que es neguen a combatre a Iraq i Afganistan (Haymarket Books, 2009), i Més enllà de la zona verda: Despatxos d’un periodista independent a l’Iraq ocupat ( Haymarket Books, 2007). Jamail va informar des de l’Iraq durant més d’un any, així com des del Líban, Síria, Jordània i Turquia els últims deu anys, i ha guanyat el premi Martha Gellhorn de Periodisme d’Investigació, entre altres premis.
El seu tercer llibre, La destrucció massiva de l’Iraq: Per què està succeint i qui n’és responsable, coescrit amb William Rivers Pitt, ja està disponible a Amazon. Viu i treballa a l’estat de Washington.
HISTÒRIES RELACIONADES
Per Dahr Jamail, Truthout | Informe
Dahr Jamail | Extinció massiva: És el final del món tal i com l’hem conegut
Per Dahr Jamail, Truthout | Entrevista
Dahr Jamail | De dol pels canvis que ens envolten: Comentaris dels lectors sobre el canvi climàtic
Per Dahr Jamail, Truthout | Informe