Al país de les vaques, les verdures, els fruits, els rius i el mar de peixos i fruits del mar, hi ha famolencs. Un milió de nens es fiquen al llit sense menjar, segons l’informe d’UNICEF. Els jubilats no poden arribar a final de mes amb les magres jubilacions i tota resposta del govern és la repressió a les demandes d’aliments i medicaments.

A l’Argentina no falten els aliments, però el govern s’entossudeix a amagar-los i es nega a distribuir-los. Alguns jutges amb coratge han ordenat al govern distribuir-los sota advertència judicial. El president Milei en la seva eufòria numèrica afirma que el dòlar ha baixat, la qual cosa és el triomf de la seva política neoliberal. Evoca i rendeix al seu déu, ”el vedell d’or”, el seu triomfalisme inhumà a l’altar de la supèrbia humana

Ha baixat el dòlar, però tot puja: el pa, la carn, les verdures, els materials per a la construcció i tot producte del mercat. Estem al país del revés, s’enriqueixen els que tenen la paella pel mànec i el mànec també, aliats de l’actual govern, com ho canta María Elena Walsh. La pobresa, l’atur, el tancament de milers de Pimes i l’acomiadament de centenars de treballadors de l’Estat entren a engrandir la fila de la pobresa que afecta el país, més del 57% de la població actualment, i de la indigència.

El govern de Milei anteposa el capital financer abans que el poble i vol privatitzar les empreses estatals, vendre el patrimoni del poble. Desfinança l’educació pública, la salut pública, l’INTA, el CONICET, i el seu cavallet de combat és “no hi ha plata”. Sí que hi ha plata per comprar armes, treu del país l’or i ningú no sap què farà amb el patrimoni del poble. S’ha apoderat del país amb total impunitat. No respecta els tractats internacionals, deroga la llei 26160 dels territoris dels pobles originaris, que ja són desallotjats i violentats per la repressió. El dret del poble argentí trepitjat. La Cort Suprema de Justícia que hauria de posar fre als abusos de poder guarda silenci, els diputats i diputades que van cedir el poder al president són traïdors a la Pàtria en no complir el mandat que el poble els va donar. Vivim al país del Revés.

La política exterior del govern és d’una total irresponsabilitat, s’enfronta amb els presidents llatinoamericans i té com a objectiu la seva aliança amb els Estats Units i Israel, justificant el genocidi contra el poble palestí per Israel. Es van presentar a la Cambra de diputats dues demandes de judici polític a Milei i el seu gabinet. La covardia immobilitza els legisladors i legisladores.

L’oposició en lloc d’unir-se, sumar forces i presentar alternatives sociopolítiques i econòmiques, perd el temps barallant-se entre ells. Evidentment estem al país del revés.

NO cal desesperar, el poble té el cor rebel i la història ens ensenya que les injustícies tenen potes curtes.

El Reino del Revés (María Elena Walsh, 20.06.2020)