En dues ocasions, per escrit, he lloat dues cartes encícliques del Papa Francesc: una de defensa del medi ambient i l’altra contra la pobresa. Vaig alabar la claredat i valentia del Papa, així com les propostes que feia. Però, fa uns dies, una notícia del Vaticà sacsejà l’esperit de moltes persones que han seguit el conflicte a la Regió dels Grans Llacs d’Àfrica: missioners, membres de les ONG…, que han lluitat per què la veritat i la justícia s’imposin a la fi després d’anys de manipulació i dictadures. El Papa va rebre el president ruandès Paul Kagame i li demanà perdó públicament per la responsabilitat de l’església ruandesa en el genocidi tutsi de 1994.

La versió oficial sosté que, l’any 1994 els hutus radicals de Rwanda, incitats per membres del seu Govern, embogiren, com a conseqüència d’un atemptat contra l’avió presidencial que portava els presidents hutus de Burundi i Ruanda, i assassinaren 800.000 tutsis. És la mateixa versió de la famosa pel·lícula «Hotel Ruanda» que descriu les massacres d’aquells dies espantosos, fins que arribà el Front Patriòtic Ruandès (FPR), comandat per Kagame, i restablí l’ordre.

Avui, però, gràcies a informes de les Nacions Unides i, sobretot, a la Justícia francesa i espanyola, coneixem el que va passar realment. El magistrat Bruguière del Tribunal de la Grande Instance de París va concloure que l’atemptat en que s’assassinà els dos presidents hutus va ser autoria del FPR. Més contundent, encara, és l’Auto judicial del magistrat Fernando Andreu de l’Audiència Nacional Espanyola, a instàncies d’una querella iniciada per la Fundació s’Olivar i familiars de les víctimes, el qual, després d’interrogar desenes de testimonis protegits, conclou que el FPR, des de 1990 feia incursions armades des de la veïna Uganda amb la intenció de provocar el terror, les quals provocaren més de 200.000 morts. Un milió de hutus s’haurien anat concentrant als voltants de la capital Kigali fugint de les tortures i assassinats dels tutsis de Kagame. L’assassinat dels presidents hutus fou el detonant de la violència hutu, que després fou durament reprimida. El FPR inicià una depuració sistemàtica dels hutus, perseguint-los fins el veí Congo i ocupant part de les regions del Kivu (riques en minerals com el coltan). Com a conseqüència, el magistrat Andreu envià a la Interpol una ordre internacional de recerca i detenció de quaranta alts càrrecs del FPR acusats de genocidi, crims contra la humanitat, terrorisme, violacions, pillatge i de l’assassinat de nou ciutadans espanyols, religiosos i de metges del món. El resultat d’aquest «altre» genocidi, sempre amagat, és de més de tres milions de hutus assassinats, el 40% de la població ruandesa, més altres cinc milions de víctimes congoleses.

Entre els assassinats destaca la cúpula de l’esglèsia catòlica i molts de missioners, testimonis incòmodes del cop d’Estat de Kagame i del seu horror. D’aquí que aborroni que el Papa Francesc hagi demanat perdó, en nom de l’església, a aquest monstre. Molt més quan encara continua la dictadura, la repressió dels dissidents i el pillatge de recursos del ric, però empobrit Congo. La líder de l’oposició ruandesa, Victoire Ingabire, fa sis anys que està empresonada per haver intentat presentar-se a les eleccions presidencials, igual que altres opositors, empresonats o desapareguts.

Imaginau-vos el patiment del poble hutu, haver patit un genocidi paorós i ser ell l’acusat. Ara afegiu-hi el dolor per la punyalada del Papa. Quin món!