En aquest nou llibre Joan Carrero sosté que l’exegesi i la teologia acadèmiques dominants porten un segle de desfasament respecte a la física. A partir de 1915, amb la publicació de la relativitat general d’Albert Einstein i amb les primeres formulacions de la mecànica quàntica, la nova física va deixar enrere tant l’estricta materialitat de la matèria com l’estreta racionalitat de la raó, tan consubstancials als dogmes científics anteriors. Com afirma el catedràtic de Física de la matèria condensada David Jou: “Som prou conscients de com n’és de misteriosa i sorprenent la matèria, tant en les seves arrels còsmiques com en les seves complexitats moleculars? La matèria s’ha convertit en una realitat misteriosa i sorprenent que no ens tanca a la metafísica sinó que més aviat ens hi convida”.
Per contra, l’exegesi i teologia dominants encara semblen incapaces de superar tot el materialisme, positivisme i racionalisme que es van colar amb la desmitologització. A la meitat del segle XX, en el moment d’esplendor de la nova física, tan oberta a amplis horitzons (en els quals hi caben fins i tot fenòmens com el de la bilocació o el de les aparicions tangibles de Jesucrist ressuscitat), tornava amb un ímpetu i dogmatisme renovats la radical desmitologització dels evangelis i els altres textos del Nou Testament: Rudolf Bultmann explicava el 1941 la seva metodologia en la famosa conferència “El Nou Testament i la mitologia”. Des de llavors, la manca de comprensió de la veritable estructura i funcionament de la matèria-energia ha condicionat negativament, durant massa dècades ja, l’exegesi o la interpretació històrico-crítica dels relats de les aparicions de Jesucrist ressuscitat.
Joan Carrero Saralegui
A finals de 1973, Joan Carrero coneix el moviment de la no-violència i fa seu el testimoni de Martin Luther King en el seu discurs de recepció del Premi Nobel de la Pau: “Jesucrist m’ha proporcionat l’esperit i la motivació, Mahatma Gandhi el mètode”. Un any després, pròfug de la justícia militar espanyola i en plena dictadura tant franquista com argentina, treballa amb la seva dona Susana Volosín durant més de tres anys als contraforts dels Andes argentins amb els indígenes kolles. El 1992 constitueix a Mallorca, al costat d’altres companys, la Fundació s’Olivar, que des de llavors presideix. I uns anys més tard el “Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs”. Des de 1994 ha liderat diverses accions que han comptat amb nombrosos suports, com el de desenes de Premis Nobel i figures internacionals, el dels grups polítics del Parlament Europeu o el de centenars d’ONG. Ha escrit diversos llibres i un gran nombre d’articles, impartit conferències i rebut nombrosos premis i reconeixements. Durant la dècada 2000-2010, Adolfo Pérez Esquivel i altres personalitats van presentar la seva candidatura al Nobel de la Pau, que va rebre milers de suports qualificats: l’unànime d’institucions polítiques, com el mateix Congrés dels Diputats; el de congregacions religioses, universitats, ONG, col·legis professionals, fundacions o associacions; el d’eclesiàstics, juristes, mestres zen, escriptors, artistes o altres personalitats, com monsenyor Teodor Úbeda, monsenyor Anders Arbolerius (bisbe catòlic d’Estocolm), Baltasar Garzón, Vicenç Ferrer, Ramon Panikkar, José Mª Mendiluce, Dolores Aleixandre, Jon Sobrino, Pere Casaldàliga, José Luis Sampedro, Berta Meneses, Bartomeu Català, Pere Sampol, Anita Klum (secretària general de la Fundació Sueca per als Drets Humans), Margarita Robles, Teresa Riera, Enrique Miret Magdalena, l’actor Michael Douglas (missatger de pau de l’ONU), Jorn Utzon (autor de la Sydney Opera House) o la congressista estatunidenca Cynthia McKinney.
Comentari de l’autor
Ja fa alguns anys se’m va demanar un llibre molt més vivencial i testimonial que els tres anteriors. La qual cosa suposava per a mi un nou factor “conflictiu” sobreafegit a la ja de per si gens fàcil decisió d’iniciar un llibre: haver de parlar d’un mateix i revelar experiències que formen part de l’àmbit més íntim. Així que el pudor, al costat d’altres diverses circumstàncies, va anar fent que passessin els anys. En realitat, és sobre el Senyor Jesús, el ressuscitat, sobre qui m’hagués agradat escriure. No obstant això, vaig anar prenent consciència de que la veritable Presència que travessaria el meu relat des de l’inici fins al final no seria altra que la seva. Només Ell seria el veritable protagonista del meu futur llibre. I això justificava la meva decisió d’acceptar una proposta gens fàcil. Encara que no m’ocupés dels esdeveniments i circumstàncies profundament suggestius i commovedors de la vida del Jesús històric que ens ofereixen els evangelis, el present llibre no seria altra cosa que el desvetllament de la seva amable presència i la seva poderosa actuació en les nostres vides, dos mil·lennis després del seu pas per aquest món. La qual cosa tancaria a més el cicle iniciat amb els meus anteriors llibres, ja que aquest mostraria d’on va sorgir en realitat el meu lliurament a la causa de la justícia i la pau. Va ser així que vaig començar a escriure aquestes pàgines, en l’esperança que puguin ser per a algú motiu de trobada amb Aquell que ja ha transformat la vida de tants altres que ens han precedit. La pau és el fil conductor dels quatre llibres dels que fins a la data en sóc autor. L’anhel d’un món reconciliat i en pau és l’aspiració última que hi ha després de cadascuna de les seves pàgines. I són les meves certeses sobre el poder del ressuscitat com a Senyor de l’Univers i de la Història les que, més que cap altra, han portat a algú insignificant com sóc jo i a una fundació insignificant com la que presideixo des de la seva constitució el 1992 a assumir reptes i tasques que superen enormement les nostres capacitats i possibilitats.
Punts de venda
- Llibreria Jaume de Montsó
Passatge Papa Joan XXIII, 1B (Galeries Geranis)
07002 Palma de Mallorca
Tf: 971721931
email: jaumedemontso@hotmail.com - Librería Aenea
Rúa Irmans Rey Alvite 3 Baixo
15702 Santiago de Compostela
Tf: 981 572 567
email: aenea@aenea.es
Preu: 18 €
Pàgines: 150