La navegació punt a punt descriu l’art de la navegació celeste, perdut fa molt de temps, que consistia a utilitzar les estrelles per traçar un rumb a mar obert en l’era anterior a les brúixoles. La clau per executar amb èxit la navegació punt a punt residia a fixar la pròpia posició pel que fa a l’Estrella Polar. No fer-ho significava arriscar-se a navegar sense rumb per un mar sense punts de referència fixos, un acte que conduïa a la mort o, potser pitjor, a convertir-se en nàufrag en algun punt inexplorat de la Terra.
Després d’una tempesta, el capità d’un vaixell i el seu navegant escodrinyaven el cel a la recerca de l’Estrella Polar, a partir de la qual podien establir no només en quina direcció hi havia el veritable nord, sinó també on es trobaven en referència a la posició de l’Estrella Polar al cel, per poder navegar cap a un lloc segur.
Quan les forces d’operacions especials es veuen compromeses darrere les línies enemigues, duen a terme el que anomenen “fugida i evasió”, l’acte d’evitar ser detectats i probablement morts o capturats, mentre es dirigeixen a un refugi prèviament designat des del que puguin reagrupar-se o ser rescatats. La CIA entrena els oficials d’operacions en habilitats similars. Tots dos es refereixen col·loquialment a aquestes accions com “trobar el seu veritable nord”.
Els autors de l’horrible atemptat contra el Crocus City Hall i Centre de Concerts de Krasnogorsk, una localitat metropolitana situada al nord-oest de Moscou, no eren diferents de qualsevol altre terrorista/militant anterior; després del seu acte d’assassinat en massa, van cercar el seu “veritable nord” per emprendre la fugida.
Governs, analistes i experts occidentals han proclamat als quatre vents que els homes que van perpetrar l’atemptat contra el Crocus City Hall no tenien res a veure amb Ucraïna i, en canvi, han adoptat col·lectivament una narrativa que presenta els homes com a membres de l’Estat Islàmic-Khorasan (ISIS-K). L’ISIS és una branca d’Al-Qaida-Iraq (AQI) que va sorgir el 2013 quan els principals membres d’AQI es van traslladar a Síria. El 2014, l’ISIS es va autoproclamar califat i va iniciar una sèrie d’operacions que el van portar a fer-se amb el control d’un terç de Síria i un quart de l’Iraq, abans de ser repel·lit i finalment derrotat per una coalició que incloïa l’Iraq, els Estats Units i l’Iran.
El 2014, combatents centreasiàtics afiliats a Al-Qaida a l’Afganistan van formar una branca de l’ISIS a l’Afganistan coneguda com a ISIS-K, sigles de Khorasan (ISIS-K). Khorasan és un terme antic que designa el territori comprès per l’actual Iran, Turkmenistan i Afganistan. L’ISIS-K segueix operant avui a l’Afganistan i l’Iran, així com a l’interior de les antigues repúbliques soviètiques de l’Àsia Central, incloses l’Uzbekistan i el Tadjikistan.
Segons funcionaris estatunidencs, a principis de març, els Estats Units van rebre informació que l’ISIS-K estava planejant un atemptat a Moscou. Aquesta informació era darrere d’un advertiment públic emès per l’ambaixada dels Estats Units a Rússia el 7 de març dient que “extremistes” planejaven un atac imminent contra grans concentracions a Moscou. “S’aconsella als ciutadans estatunidencs que evitin les grans concentracions les pròximes 48 hores”, deia l’advertiment, publicat al lloc web de l’ambaixada. Es va advertir als ciutadans estatunidencs que evitessin les aglomeracions, inclosos els concerts. Aquests funcionaris estatunidencs van afirmar així mateix (i Rússia ho ha reconegut) que Rússia havia estat informada de les dades d’intel·ligència en què es basava l’advertiment del 7 de març. Aquesta informació es va compartir basant-se en el principi del “deure d’advertir”, segons el qual la intel·ligència estatunidenca sobre possibles atemptats terroristes s’ha de compartir amb els presumptes objectius. Tanmateix, en lloc de transmetre aquesta informació a través de canals formals, es va fer extraoficialment, a través de canals informals, i va diluir significativament l’impacte de la informació.
Els atacants van publicar una fotografia seva recitant la Shahada, o jurament i credo islàmics (“Dono testimoni que no hi ha més deïtat que Déu, i dono testimoni que Mahoma és el Missatger de Déu”) que, si es fa amb sinceritat, és tot el que es requereix per ser identificat com a musulmà als ulls de Déu. Tot i que els erudits islàmics assenyalen que només cal recitar les paraules, per als gihadistes recitar la Shahada acompanyada del dit índex dret aixecat s’ha convertit en quelcom de rigor: Ossama Bin Laden la va pronunciar d’aquesta manera, igual que Abu Bakr al-Baghdadi, fundador de l’Estat Islàmic.
La Shahada és un ritual, i els qui fan la Shahada han de comprendre la seva importància perquè tingui algun significat. Com a tal, si s’incorpora l’elevació del dit índex dret com a part del ritual de la Shahada, s’ha de fer pietosament. En la fe musulmana, la mà dreta simbolitza tot el que és bo, i l’esquerra es reserva per als actes impurs: “Ningú entre vosaltres ha de menjar amb la mà esquerra ni beure-hi, perquè el shaytaan (dimoni) menja amb l’esquerra i beu amb ella”.
Els quatre agressors van pronunciar aquest jurament aixecant la mà esquerra.
També van publicar aquesta fotografia amb les cares borroses, per ocultar la seva identitat.
No hi pot haver subterfugis en recitar la Shahada: és un jurament fet davant Déu i davant els ulls dels homes.
A més, la difuminació de les cares indicava que els atacants pretenien sobreviure a la seva missió.
Per a la majoria dels militants afiliats a l’ISIS-K, el veritable nord és el camí del martiri, un bitllet d’anada al paradís. El seu objectiu és infligir el major dany possible abans de ser despatxats d’aquesta terra mortal, un acte que se sol assegurar utilitzant una armilla suïcida detonada en un moment en què es pot sembrar més mort i destrucció.
Tot i això, els autors de l’atemptat del Crocus City Hall no portaven armilles suïcides. De fet, no tenien intenció de perdre la vida, sinó de viure i poder gaudir del fruit de la seva feina, un suposat pagament de 5.500 dòlars pels serveis prestats.
No eren militants islamistes.
Eren mercenaris que es disfressaven de militants islamistes.
I quan van acabar la seva disbauxa assassina, els suposats combatents de l’ISIS-K van pujar al cotxe i es van dirigir cap al seu “veritable nord”.
Ucraïna.
Ucraïna. La font dels seus diners.
Ucraïna. La font de la motivació.
La investigació russa sobre l’atemptat terrorista encara està en les primeres fases. Queden molts fets per desvelar.
Però hi ha una plètora de dades que permeten poblar el trencaclosques amb prou peces per començar a veure una forma discernible.
Les autoritats russes van fer tot el possible per capturar vius els quatre autors.
Els autors estan sent interrogats. Moltes de les tècniques utilitzades per Rússia no estarien permeses als Estats Units, ja que podrien qualificar-se fàcilment de tortura. I molts professionals dels serveis d’intel·ligència –entre els quals m’hi incloc– desestimen el valor de qualsevol confessió realitzada sota coacció greu.
Però els interrogatoris russos es veuen afavorits pel fet que els investigadors russos no estan embarcats en una expedició de pesca, sinó que es guien per fets concrets derivats de l’examen forense dels telèfons mòbils dels quatre terroristes, que actualment estan en possessió de les autoritats russes. Un d’aquests telèfons va ser recuperat al lloc del crim, i les dades que contenia han estat utilitzades pels funcionaris de seguretat russos per seguir la pista dels terroristes quan sortien de Moscou en direcció a Ucraïna. Els números de telèfon que hi havia al telèfon recuperat van permetre als russos localitzar la resta dels telèfons i controlar les trucades telefòniques realitzades pels terroristes en temps real, incloses nombroses trucades a persones dins d’Ucraïna que estaven treballant per crear una bretxa a la frontera russo-ucraïnesa per la qual es poguessin escapar els terroristes.
El Veritable Nord.
Els russos han pogut identificar l’estructura central d’una xarxa de suport a Moscou que proporcionava transport i allotjament als quatre terroristes.
S’han practicat onze detencions sobre això.
Els russos han identificat una xarxa que operava a Turquia i que estava relacionada amb el reclutament, l’ensinistrament i la preparació i el suport logístics de l’operació terrorista a Moscou.
Com a resultat, s’han fet quaranta detencions.
Però el més important és que Rússia ha reunit prou informació per dictar una ordre de detenció contra el cap del servei de seguretat ucraïnès, Vasyl Malyuk, acusat d’incitació pública al terrorisme. Alhora, el cap del servei de seguretat rus, Aleksandr Boritnikov, ha declarat que, pel que fa a fer justícia als ucraïnesos que puguin haver estat implicats en l’atemptat contra la sala de concerts Crocus, “tot està per fer”.
Rússia, pel que sembla, navega punt per punt.
No cap a un port segur, sinó més aviat en un camí de represàlia.
I el seu “veritable nord” és el mateix que el dels terroristes.
Ucraïna.
Font: Scott Ritter Extra
Foto: Els atacants del Crocus City Hall fent la Shahada
Marcelo Ramírez: Rússia sota foc, amb Mijailov i Juan A. Aguilar (Humo y Espejos, 23.03.2024)