El genocidi al Congo i la militarització del continent africà són les especialitats de Susan Rice, però els Demòcrates Negres la veuen com un “model a seguir”.

Ningú als alts nivells del govern estatunidenc ha estat més íntimament còmplice de la mort de més de sis milions d’africans a la República Democràtica de Congo que Susan Rice, la sagnant agent política del Partit Demòcrata que està cercant activament el lloc de secretària d’Estat en la pròxima administració Biden. Si la història recent és una guia, podem esperar que tot l’establishment negre demòcrata doni suport a l’elevació d’aquesta criminal com una recompensa adequada als votants negres per posar Joe Biden a la Casa Blanca, implicant així tots els negres dels Estats Units en el major genocidi des de la Segona Guerra Mundial.

Rice és una protegida de l’exsecretària d’Estat Madeleine Albright, que el 1996 va dir infamement que la mort de mig milió de nens iraquians causada per les sancions “valia la pena” per a castigar el règim de Saddam Hussein. Però Rice ha superat la seva mentora assassina en massa en el nombre total de víctimes de la seva carrera. Com a assessora de seguretat nacional del president Bill Clinton (1993-1997), directora general d’Afers Africans (1995-1997) i secretària d’Estat adjunta d’Afers Africans (1997-2001), Rice va ser la persona clau en l’encobriment massiu per part de Washington de la invasió, el saqueig i la despoblació del Congo per part dels exèrcits dels estats clientelars dels Estats Units: Rwanda i Uganda. Al servei de l’administració Obama (ambaixadora davant les Nacions Unides, 2009-2013, assessora de Seguretat Nacional, 2013-2017), Rice va asfixiar l’Informe Mapping de les Nacions Unides que documentava els crims de Rwanda i Uganda contra el Congo, inclosos possibles delictes de caràcter genocida, i va defensar Uganda de la condemna per part de la Cort Internacional de Justícia de 10.000 milions de dòlars en concepte de danys i perjudicis a la República Democràtica del Congo.

Quan el més alt tribunal de les Nacions Unides va emetre el seu veredicte el 2005, el nombre de morts al Congo es va estimar en tres milions. Per al 2010, amb l’ambaixadora Susan Rice a les Nacions Unides, el genocidi ininterromput s’havia cobrat sis milions de vides, mentre que el saqueig dels vasts recursos minerals de Congo va finançar l’aixecament d’un skyline lluent sobre Kigali, la capital de Rwanda, una nació que no té dipòsits minerals significatius. Les empreses multinacionals són les grans beneficiàries dels minerals “de sang”; són aquests conglomerats els interessos dels quals protegeix Susan Rice.

Avui dia, els congolesos parlen de vuit milions de morts, però ningú al Caucus Negre del Congrés està escoltant. La meitat del Caucus Negre va votar en contra d’una mesura que hauria aturat el bombardeig del president Obama a Líbia, l’estiu del 2011. Obama va afirmar que la guerra aèria euro-estatunidenca en suport dels opositors majoritàriament gihadistes en contra del govern secular de Moammar al-Gaddafi no estava subjecta a la Llei de Poders de Guerra, perquè cap estatunidenc havia mort, una definició totalment nova de guerra en la qual només importen els morts estatunidencs. Rice va ser llavors ambaixadora de les Nacions Unides, on va pressionar amb èxit perquè s’establís una “zona d’exclusió” com a tapadora per a la guerra de l’OTAN contra Líbia. “Aquesta resolució hauria d’enviar un fort missatge al coronel Gaddafi i al seu règim de que la violència s’hauria d’aturar, la matança hauria d’aturar-se i el poble de Líbia hauria de ser protegit i tenir l’oportunitat d’expressar-se lliurement”, va dir Rice als periodistes. Però la major part de la violència va ser comesa per “rebels” recolzats pels Estats Units contra els libis negres i els sahrauís que treballaven al país. Tawergha, una ciutat líbia negra de gairebé 50.000 habitants, va ser completament destruïda, els seus habitants assassinats, empresonats o dispersats, sense cap mica de queixa de la dona negra estatunidenca a l’ONU o del primer president negre dels Estats Units. Els rostres marcats dels treballadors migrants negres venuts en els mercats d’esclaus són el llegat libi de Rice i Obama.

La guerra no provocada contra Líbia, que va eliminar un baluard de desenvolupament econòmic i polític independent africà, va ser anunciada com la “primera gran operació de combat de l’AFRICOM al continent africà”. N’hi hauria moltes més, ja que una administració estatunidenca de raça negra va ocupar metòdicament el continent, des de l’Atlàntic fins a l’Índic.

Rice va conrear relacions amb tots els senyors de la guerra proestatunidencs a l’Àfrica. Era especialment propera a Meles Zenawi, el difunt exlíder del règim dictatorial etíop que va envair Somàlia amb el ple suport del poder aeri, terrestre i marítim dels Estats Units el desembre del 2006, derrocant un govern moderat dels Tribunals Islàmics que havia portat un breu període de pau al país. La guerra de Somàlia, ara dirigida efectivament per la CIA, ha engolit la Banya d’Àfrica, una altra ploma sagnant a la gorra de Susan Rice.

Quan Rice va ser candidata a secretària d’Estat sota el president Obama el 2012, tota la classe negra de líders corruptes la va protegir per a contrarestar les afirmacions republicanes que Rice era la culpable de l’assassinat de l’ambaixador dels Estats Units a Líbia per gihadistes recolzats pels Estats Units. Ignorant els crims de Rice i Obama contra els africans, els polítics negres estatunidencs es van unir en la defensa de Rice com “un model a seguir per a totes les dones” que “representa un ric i important llegat de fortes dones líders en política exterior”. Dotze dones membres del Caucus Negre del Congrés, incloent la icona antiguerra Barbara Lee, van oferir a Rice el seu suport fraternal. “No permetrem que l’historial d’una brillant funcionària pública sigui assaltat per interrompre la seva designació com a secretària d’Estat”, va dir la delegada del congrés pel Districte de Colúmbia, Eleanor Holmes Norton.

Cap dels promotors negres de Rice va pensar en la seva culpabilitat en l’actual terror a la República Democràtica de Congo, on un estudi del 2011 va estimar que “gairebé dos milions de dones han estat violades… a un ritme de gairebé una per minut”. (Vegeu l’informe de Black Agenda, “La desvergonyida vacuïtat dels promotors de Susan Rice”, 5 de desembre de 2012).

La candidatura de Rice per al lloc més alt del Departament d’Estat va ser frustrada el 2012, però un cop més està fent una descarada campanya per al càrrec, segons s’informa amb el suport d’Obama. La classe corrupta negra, eternament orgullosa de si mateixa, presenta la pitjor imatge possible dels Estats Units negres a la resta de món, sense gens ni mica de vergonya. Havent “arribat” a posicions d’influència al ventre de la bèstia, gallegen com qualsevol altra varietat d'”estatunidencs horribles” que no volen ser res més que ciutadans de ple dret de l’imperi: la humanitat, inclosa l’Àfrica, a l’infern.

L’editor executiu de BAR, Glenn Ford, pot ser contactat a Glen.Ford@BlackAgendaReport.com

Font: Black Agenda Report