La cobertura dels mitjans de comunicació dels Estats Units de Trump contra Hillary el 2016 va ser la més unilateral, distorsionada i vergonyosa de la història fins aquell moment.

La cobertura de Trump contra Biden ha superat la seva vergonya, incloent el que està passant després de les eleccions.

Sense cap criteri de com s’han de dur a terme les eleccions democràtiques i la cobertura mediàtica del procés, les eleccions dels Estats Units el 2020 i els seus resultats s’han vist afectats en els dos casos.

Amb el que ha passat el dia de les eleccions i els seus resultats –potser continuant setmanes més, donades les múltiples demandes que necessiten resolució– la versió d’un guionista de Hollywood per un productor probablement seria rebutjada com a exagerada, no apta per a la pantalla gran.

El que està succeint a Trump contra Biden és un dels innombrables exemples del llibertinatge sistèmic dels Estats Units, la seva democràcia de fantasia, el seu menyspreu per l’estat de dret, de que no es pot confiar en els enquestadors i els mitjans de comunicació dominants.

Aquests darrers fa temps que van abandonar el periodisme com se suposa que ha de ser, presentant notícies falses i propaganda en el seu lloc.

El suposat diari The New York Times és un dels més pèssims i desacreditats membres del quart estat.

Durant les eleccions de 2016, va proporcionar serveis d’agència de premsa per a Hillary i el mateix s’ha repetit per a Biden, personatges menyspreables als quals no s’ha de donar suport.

Tots dos sempre han estat indignes de qualsevol càrrec públic.

Ella com a primera dama, senadora dels Estats Units i aspirant a la presidència era més despietadament perillosa que altres que cercaven alts càrrecs al país anteriorment.

Ella segueix sense retre comptes per greus crims de guerra i contra la humanitat, xantatge i perjuri.

Al llarg del seu gairebé mig segle de vida pública, Biden ha demostrat que està a favor de la guerra, a favor dels negocis, en contra del progrés, en contra de la classe treballadora, en contra del govern equitatiu , en contra del que més importa als estatunidencs comuns.

A l’edat de 78 anys, també mostra clars signes de declivi físic i cognitiu, incloent l’etapa primerenca de la malaltia de Parkinson.

Desafiant la realitat, el Times ha intentat reinventar-lo, afirmant falsament que “serà un president per a tots els estatunidencs (sic)”.

Ell “restaurarà l’ànima dels Estats Units (sic)”.

“Reconeix la magnitud del que el pròxim president està cridat a fer (sic).”

Està “ben adaptat al repte, potser de forma especial (sic)”.

Reinventar Biden pel Times no ha passat la prova de l’olor. Intentant-ho, ha traït els lectors, una especialitat del Times des de fa molt de temps.

En els grans temes domèstics i geopolítics que més importen, serveix un guisat diari d’escombraries en lloc de totes les notícies que es poden publicar.

La seva deferència als interessos privilegiats contradiu el seu lema abandonat fa temps.

Després d’unes eleccions marcades per un intent de robatori del procés per part de demòcrates antidemocràtics, el Times continua ignorant el que està passant, juntament amb la defensa unilateral de Biden contra Trump, incloent els aplaudiments editorials per la seva següent Gran Mentida:

“Durant més de 240 anys el govern dels Estats Units ha estat l’enveja del món”.

El que no s’ha dit és que la profunda corrupció política dels Estats Units és massa perversa per arreglar-ho.

Les eleccions de 2020 són el darrer exemple d’un sistema que fa dels Estats Units la riota del món.

El Times es va burlar de la legítima afirmació de Trump sobre els intents de robatori electoral dels demòcrates.

En lloc d’explicar el que està passant als lectors, el Times és culpable de dos càrrecs: suprimir informació vital i donar suport a l’actual cop electoral dels demòcrates.

El mateix passa amb altres mitjans de comunicació de l’establishment, incloent The Washington Post connectat a la CIA, la Ràdio Nacional del Pentàgon (NPR), la Radiotelevisió Pública (anti) dels Estats Units, juntament amb les operacions de propaganda de la BBC i d’Al Jazeera, propietat i control de l’Estat.

Els informes dels mitjans esmentats en suport del procés corrupte controlat pels diners dels Estats Units i les eleccions de 2020 exposen les seves pròpies operacions corruptes, transmetent constantment informació errònia i desinformació per damunt del periodisme tal com se suposa que hauria de ser.

Si les eleccions de 2020 repetissin els resultats de 2016 a favor de Trump, els seus udols de frau continuarien durant dies o setmanes, colpejant Donald Trump mentre romangués en el càrrec.

Ningú ha de donar suport al sistema polític corrupte dels Estats Units, que no té legitimitat.

Assegura la continuïtat dels negocis bruts com de costum sempre que se celebren les anomenades eleccions.

Els noms i les cares van i vénen. El govern de, per i per a la classe privilegiada de la nació a costa de la pau mundial, l’estabilitat, l’equitat, la justícia i l’imperi de la llei és el camí estatunidenc des de fa molt de temps.

És responsable d’infligir més mal a més gent durant més temps al país i a l’estranger que qualsevol altre imperi anterior en la història del món.

Fins que no arribi a l’abocador de la història on pertany, ningú en cap lloc està lliure i fora de perill dels seus depredadors.

Ningú ha de donar suport a ningú en els alts càrrecs dels Estats Units.

Ells perpetuen la guerra contra la humanitat per beneficiar-se a si mateixos i als pocs privilegiats de la nació a costa d’una majoria explotada.

D’això tracta la tirania, d’un govern oposat al que és democràticament equitatiu per a tothom, una noció que la classe dirigent dels Estats Units va rebutjar des del principi.

Font: Stephen Lendman