A l’Evangeli podem llegir una afirmació a la qual sant Francesc d’Assís tenia una gran estima: “Doneu i rebreu”. Avui, entre d’altres diversos candidats veritablement mereixedors del Premi Victoire Ingabire Umuhoza, l’hi concedim als professors Christian Davenport i Allan C. Stam, així com al polifacètic gestor i escriptor Hervé Cheuzeville amb dècades de treball a l’Àfrica. Però, alhora, són ells els qui ens enriqueixen a nosaltres.

És un gran regal tenir-los avui amb nosaltres, fins i tot encara que no sigui de manera presencial. Ells són per a nosaltres un descans i un consol enmig d’un món infectat de suposats experts. La immensa majoria d’ells no coneixedors de la realitat ruandesa o mediocres professionals. I alguns pocs, fins i tot venuts al gran poder globalista que actua massa criminalment arreu del món i sense descans.

1. En primer lloc, els professors Christian Davenport i Allan C. Stam mereixen pel seu gran treball Repensant Rwanda, 1994, ser reconeguts com a investigadors que han contribuït de manera excepcional a la veritat sobre la tragèdia ruandesa. Des del mateix moment de la seva publicació, aquesta em va semblar tan excepcional per la seva metodologia i les seves conclusions que al meu llibre La hora de los grandes “filántropos”, escrit al llarg del 2010 i el 2011, li vaig dedicar tot un apartat. Igual que abans havia fet el nostre estimat i enyorat Pierre Péan en un dels seus.

Però no només em va semblar excepcional el seu informe, sinó que també m’ho van semblar moltes coses com són: el procés personal íntim dels seus autors, la seva integritat, el seu coratge davant de tants atacs rebuts, etc. Una altra cosa a destacar és que, com vaig escriure fa uns dies a Lys Rusesabagina, necessitem aliats estatunidencs, ja que el nucli del problema rau en l’estat profund de la seva gran nació. És també oportú enviar una gran abraçada a Peter Erlinder, que tant els va ajudar.

2. I, en segon lloc, des del principi considerem igualment important la candidatura d’Hervé Cheuzeville. La seva obra és tan extensa com la dels dos professors, tot i que, igual que he fet en el cas d’ells, només destacaré ara un dels seus treballs: el seu llibre Rwanda, vint-cinq années de mensonges. I també, igual que he fet abans, només em referiré, per la limitació de temps, a un parell de motius pels quals, des del meu punt de vista, la seva persona és molt valuosa per a Rwanda.

Abans de res, Hervé és un gran militant en relació a la Shoa. La qual cosa serà molt important per a neutralitzar la gran mentida que consisteix a assimilar-hi el “genocidi dels tutsis”. I, d’altra banda, Hervé és també un europeu sense fums de superioritat racional que no només no menysprea fenòmens religiosos com el de Kibeho, sinó que, igual que jo mateix, sap quant de coratge pot néixer de la fe i l’esperança cristianes.

Com també he escrit en la meva esmentada carta a Lys Rusesabagina:

“Kagame i els qui el van dur al poder i l’hi sostenen són el Mal en estat pur. Encara que pugui sonar a mitologia, ens trobem al centre de la Gran Guerra, la del Bé contra el Mal. Com la figura de Hitler, Kagame és el Mal personificat. Crec que s’equivoquen els qui creuen que poden enfrontar-se a aquest Mal gràcies a la seva vàlua personal i a la seva gran capacitat professional, o a l’ajuda de poders humans o al suport de grans ONG pels Drets Humans, ONG que formen part del sistema atlantista occidental que ha provocat la gran tragèdia que viuen Rwanda i el Congo. Contra aquest Mal només Déu és capaç de triomfar. Són molts ja els ruandesos que ens auxilien des de la Presència de Déu. Presència en la qual Kizito Mihigo segueix elevant els seus cants. Són molts també els congolesos, amb monsenyor Christophe Munzihirwa al capdavant. Amb l’auxili de tants màrtirs, herois, profetes i sants, portarem endavant sens dubte el mandat diví de recerca de la veritat, la justícia, la pau i la reconciliació. Tant de bo que més aviat que tard puguem visitar la mare del Verb a Kibeho i pregar als seus peus donant-li infinites gràcies!”

I per acabar ja, vull recordar el que va escriure una d’aquestes dones excepcionals que formen el nostre jurat: “És un gran honor reunir aquestes grans persones al voltant d’una causa tan noble”. La família dels premiats és cada vegada més nombrosa i rica. És un honor formar part d’aquesta empresa al voltant de Victoire Ingabire Umuhoza.