Després de sis dies de lluita per la seva vida en una unitat de cures intensives d’un hospital estatal de l’Amazones, un adolescent yanomami de 15 anys va morir el 9 d’abril per complicacions causades pel nou coronavirus. La mort del noi va fer sonar l’alarma per als pobles indígenes del Brasil que ara s’enfronten a la por del virus juntament amb l’estrès de les creixents activitats criminals dels acaparadors de terres, llenyataires il·legals, buscadors d’or, caçadors furtius, traficants de drogues, sicaris i “hostes” qüestionables com missioners i turistes a les seves terres. Cal afegir-hi la perspectiva d’una altra estació seca potencialment devastadora com la de l’any passat, en què més de 82.000 incendis van destruir la preciosa selva tropical de l’Amazònia brasilera.
Brasil té 850.000 indígenes distribuïts entre 300 tribus. Les seves reserves cobreixen gairebé el 13% del territori del país. L’accés a la higiene i als serveis mèdics exigeix llargs viatges, i les pràctiques de les tribus que solen viure en habitatges comunals sota enormes estructures de palla dificulten els protocols de prevenció com el distanciament social.
Andrey Moreira Cardoso, metge especialista en epidemiologia i salut dels pobles indígenes de la Fundació Oswaldo Cruz, va declarar al web de notícies de l’UOL: “Les limitacions a les terres tradicionals disponibles per a la preservació dels pobles indígenes, l’accés als sistemes de sanejament bàsic i consideracions com les infeccions recurrents, la malnutrició, l’anèmia i l’aparició de malalties cròniques fan que les poblacions indígenes siguin encara més susceptibles a la pandèmia actual”. Els epidemiòlegs han observat des de fa molt de temps que els pobles indígenes són particularment susceptibles a les malalties respiratòries.
Experts que van publicar a la revista acadèmica Science han documentat recentment que els riscos de propagació del virus són més grans que en les poblacions amb més serveis i més properes als hospitals ben equipats. Els líders indígenes adverteixen que les incursions dels forasters podrien portar malalties i mort als seus pobles. Moltes comunitats indígenes han decidit posar cadenes a les entrades de les seves terres.
En una entrevista al Programa de les Amèriques, el líder indígena Dinamam Tuxá, membre del Poble Tuxá que viu principalment a l’estat de Bahia a la regió nord-est i coordinador de l’Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB), va declarar que el seu poble ha estat seguint el rastre dels morts dels pobles indígenes, degut al subregistre o la manca d’informació per part del govern.
Amb evident preocupació en la seva veu, va informar que una dona gran borari va morir recentment a l’estat de Pará, juntament amb un home del poble umura a Manaus, capital de l’estat d’Amazones, tots dos al nord del Brasil. Tot i que l’estat brasiler més afectat pel coronavirus fins ara és São Paulo, al sud-est, on es troba la densament poblada ciutat cabdal de São Paulo, aquesta regió també té algunes de les instal·lacions mèdiques més avançades de l’Amèrica Llatina. A la regió nord, l’Amazones és la regió més afectada i la menys preparada per afrontar la pandèmia.
Les polítiques laxes de Bolsonaro sobre la pandèmia, que inclouen la negació freqüent de la seva gravetat, han estat objecte de fortes crítiques al país i a l’estranger. El 16 d’abril, Bolsonaro va acomiadar el seu ministre de Sanitat, Luiz Henrique Mandetta, a causa de la insistència de Mandetta en el distanciament social i les mesures de confinament. Per als brasilers, en particular els indígenes, pobles tradicionals i pobres, les coses van fer un gir ombrívol ja que el món exterior assenyala el Brasil com una de les nacions amb la pitjor resposta a la crisi de la Covid-19.
Una imatge que circula a la premsa internacional mostra el “desastre total” que s’acosta a l’estat de Manaus, mentre omple les fosses comunes amb les víctimes de la pandèmia. El fotògraf brasiler de renom internacional Sebastiao Salgado ha publicat una carta oberta al president Jair Bolsonaro en què denuncia la situació, titulada “Estem en vigílies d’un genocidi” i signada per artistes famosos, celebritats, científics i intel·lectuals.
Tuxá creu que el govern brasiler està intentant amagar la propagació del virus a la població brasilera, però especialment entre els pobles indígenes. La Fiscalia Federal ha exigit informació al nou ministre de Sanitat Nelson Teich sobre els casos no denunciats de víctimes de la Covid-19. El “desastre total” plana sobre l’estat de Manaus a mesura que omple les fosses comunes amb les víctimes de la pandèmia.
La resposta del govern qualificada de “genocida”
La divisió governamental responsable del benestar dels pobles indígenes, la Fundação Nacional do Índio (FUNAI – Fundació Nacional de l’Indi), va respondre a una sol·licitud d’informació del Programa de les Amèriques assenyalant els seus plans per fer front a la pandèmia. Aquests inclouen la distribució d’informació a través de les seves unitats descentralitzades formades per 225 coordinadors tècnics locals, 39 coordinadors regionals i 11 estacions de protecció ètnico-ambiental. La Fundació emet missatges a través del boca a boca, el telèfon mòbil i els mitjans de comunicació social, principalment en portuguès, per arribar als brasilers nadius.
Les institucions governamentals també han facilitat el transport dels indígenes de la ciutat a les aldees, lliurant aliments i articles de salut, incloses mascaretes i guants, al mateix temps que fan un seguiment de les activitats dels districtes especials de sanejament indígena i del Secretariat Especial de Salut Indígena.
La FUNAI s’ocupa dels assumptes indígenes a través dels tres poders polítics del Brasil, l’Executiu, el Legislatiu i el Judicial. Tanmateix, la FUNAI, juntament amb altres departaments governamentals centrats en el medi ambient i els drets humans, s’ha vist mutilada per profundes retallades financeres sota l’administració del president Jair Bolsonaro.
A més, Bolsonaro ha posat al capdavant a ramaders latifundistes i evangèlics, membres del col·lectiu conegut com el grup de “la Bíblia, la Vaca i la Bala”. L’aliança política, que ara té una influència considerable en les polítiques que afecten els pobles indígenes, també inclou representants de la indústria de les armes de foc.
“Nosaltres, els pobles indígenes, necessitem fer front a aquesta situació. Sempre hem lluitat per potenciar la FUNAI, però al principi de la pandèmia vam veure com va canviar la política per permetre l’entrada de missioners, especialment entre els qui es troben en aïllament voluntari, que són els més vulnerables. No podem permetre que això passi”, va dir Célia Xakriabá Akwē de la tribu Xakriabá a l’estat sud-oriental de Minas Gerais. Al principi, la FUNAI va intentar contactar amb grups indígenes aïllats, però després de la pressió exercida per líders indígenes, grups de drets humans i fiscals federals, la FUNAI va prohibir el 23 de març tot contacte amb els pobles indígenes aïllats, per la seva pròpia protecció.
Tuxá i altres líders indígenes indiquen que les accions governamentals no protegiran els seus pobles. En un comunicat de premsa, Nara Baré, coordinadora de les Organitzacions Indígenes de l’Amazònia Brasilera (COIAB), va declarar: “Des que Jair Bolsonaro va assumir el càrrec, les nostres terres indígenes estan cada vegada més amenaçades per activitats econòmiques depredadores que atempten contra la integritat dels nostres territoris ancestrals i els recursos naturals essencials per a la nostra supervivència. Amb la crisi de la Covid-19, les activitats il·legals de miners, llenyataires, missioners, traficants de drogues i altres invasors suposen una amenaça encara més gran, ja que poden portar el virus als nostres territoris i comunitats. Per aquesta raó, exigim que s’aturi immediatament aquesta activitat econòmica als nostres territoris, garantint així la protecció de tots els nostres nens, dones, homes, joves, ancians savis i els nostres familiars en aïllament voluntari”.
Tuxá va recordar l’antiguitat i la va comparar amb la crisi actual. “Avui dia estem experimentant un fenomen molt similar al que va passar durant el ‘descobriment’, de fet, la invasió, del Brasil”. Va assenyalar que quan van arribar els conqueridors portuguesos, els pobles originaris no tenien immunitat per a les noves malalties que portaven, com la verola. Després del “Descobriment d’Amèrica”, la malària, el xarampió i la grip van colpejar els pobles nadius, portades pels miners d’or, els colons i els recol·lectors de cautxú.
Al segle XX, la construcció de carreteres per part del govern va portar més malalties mortals. “En una segona etapa, amb l’anomenat desenvolupament implantat per la dictadura dels 60, van utilitzar molts instruments com roba impregnada de verola i moltes altres malalties transmissibles a través de virus. Aquests van ser introduïts en el territori indígena amb l’objectiu de delmar els nadius”, va dir Tuxá.
Durant la dictadura (1964-1985), personal militar entrenat per la CIA del govern dels Estats Units va atacar els pobles indígenes del Brasil, duent a terme massacres, apropiacions de terres i expulsions forçades de territoris. Van ficar-ne molts a la presó, van torturar, van fer caceres humanes i van propagar malalties infeccioses. Almenys 8.300 indígenes brasilers van ser assassinats durant aquest període.
Un dels actes més cruels perpetrats per l’exèrcit va passar quan els avions van fer ploure napalm sobre els nadius per utilitzar els seus territoris per tal d’ampliar les carreteres brasileres. El napalm es va fer servir durant la Segona Guerra Mundial i la guerra del Vietnam, però els nadius no estaven armats ni tenien exèrcits. Bolsonaro és un ferm defensor de la dictadura brasilera i un admirador dels mètodes militars estatunidencs.
Quan es va preguntar si un escenari tan tràgic podria repetir-se, Jonathan Mazower de Survival International va respondre, “Tristament, és perfectament possible, i bastant probable. Hi ha moltes tribus amb un gran nombre de forasters a les seves terres”. Va afirmar que aquestes forces s’han vist potenciades per l’elecció de Bolsonaro, augmentant la seva activitat des del 2019 i accelerant una nova fase de genocidi indígena que, segons l’activista, poques vegades es reflecteix als mitjans de comunicació.
Els líders indígenes i els activistes de drets humans creuen que l’adolescent yanomami mort va ser exposat al Coronavirus pels miners il·legals. “Probablement el van portar els miners il·legals, dels quals n’hi ha 25.000 en territori yanomami”, va declarar Christian Poirier, director de l’organització estatunidenca Amazon Watch. “Només hi ha 26.000 yanomamis que encara viuen al seu territori, per donar una idea de l’escala de la invasió terrestre aquí i l’amenaça que representa per aquest poble”, va afegir.
Xakriabá Akwē veu Bolsonaro com el principal enemic dels pobles indígenes i a més acusa el governador de l’estat, Romeu Zema, aliat polític de Bolsonaro, de no reconèixer la difícil situació del seu poble.
“Puc dir que som dues vegades orfes, del poder federal i del regional. Zema, juntament amb altres set (governadors) no va qüestionar Bolsonaro mentre participava en mítings públics durant els caps de setmana enmig de la pandèmia, desafiant obertament l’aïllament social malgrat el que està passant i desobeint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut”, va dir Xakriabá Akwē en una entrevista telefònica amb Americas Program. Ha qualificat les accions del president com “un procés genocida que posa en risc la vida de les persones”.
“Per als pobles indígenes del Brasil, ens cal denunciar el govern per justificar l’extermini de vides indígenes com a víctimes de malalties. L’Estat és responsable des del moment en què no estableix mesures de contingència i les porta a terme, perquè, per exemple, hi ha infraestructures als centres de les ciutats però no hi ha una política d’hospitals centrada en la qüestió indígena, tot i que al Brasil hi resideixen 300 pobles indígenes, a més dels grups aïllats. Per això és important que es prenguin o es presentin mesures governamentals ara, perquè estem encaminats cap a una situació que ja ha passat abans”, va afegir Xakriabá Akwē.
Colonització en temps de pandèmia
Mazower va dir que la invasió dels territoris indígenes s’ha incrementat des que s’ha produït la pandèmia. “Hi ha molts informes del Brasil que indiquen que els llenyataires, els miners d’or i altres estan aprofitant el confinament per augmentar les seves activitats. Ja hi havia proves clares que aquestes activitats il·legals havien augmentat de totes maneres els darrers mesos, ja que se senten encoratjats per la retòrica del president Bolsonaro. Les seves retallades a la FUNAI, al Departament d’Afers Indígenes i als organismes de vigilància del medi ambient signifiquen que poden actuar cada vegada amb més impunitat”.
Va afirmar que el president brasiler té com a objectiu final eliminar els indígenes i obrir els seus territoris a l’explotació per part dels interessos industrials i agrícoles nacionals i internacionals. “Aquestes polítiques ja estaven en vigor abans de la Covid-19 i és gairebé segur que continuaran després”.
El 2 de febrer, Bolsonaro va nomenar a la FUNAI el teòleg i antropòleg Ricardo Lopes Dies com a Coordinador General per als Pobles Indígenes Aïllats i Recentment Contactats. El designat és un antic membre del braç brasiler del grup evangèlic estatunidenc Ethnos360, anomenat localment New Tribes Mission Brazil. Com s’indica en el lloc oficial d’Ehtnos360: “Per una determinació indestructible arrisquem les nostres vides i ens ho juguem tot per Crist fins arribar a l’última tribu, sense importar on sigui aquesta tribu”. L’organització afirma que “dels 6.500 pobles del món, 2.500 encara no han estat contactats. Ethnos360, fundada el 1942 com a New Tribes Mission, ajuda les esglésies locals a formar, coordinar i enviar missioners a aquests pobles”.
Per a Célia Xakriabá Akwē, Lopes Dies representa una continuació dels violents processos històrics de colonització i conversió religiosa. Ella assenyala que el grup de “la Bíblia, la Vaca i la Bala” ara exerceix una considerable influència en el govern local, estatal i nacional i adverteix que són “enemics dels pobles indígenes des de fa molt de temps, ja que tracten de confiscar el que ens ha quedat després de l’extermini”.
Per a Tuxá, la FUNAI està sent completament soscavada pel nomenament de Lopes Dies i pels esforços d’altres a l’interior “sense coneixements tècnics i amb llaços amb grups evangèlics que impulsen un procés d’evangelització dels pobles indígenes”.
Quan el Programa de les Amèriques va preguntar directament a la FUNAI si estava seguint una estratègia per permetre l’obertura dels pobles indígenes brasilers a l’evangelització, la institució va respondre concisament a través d’un correu electrònic de l’oficina de premsa: “Dins de la FUNAI no hi ha cap pla per evangelitzar els pobles indígenes brasilers”. La resposta no es referia al grau en què l’organisme promouria o no l’evangelització estrangera.
“Connexions profundes”
Recentment els indígenes van guanyar un inesperat dret a respondre a les afirmacions racistes de Bolsonaro. En una decisió sense precedents, la jutge federal Raffaela Cássia de Sousa va concedir al poble indígena Kinja el dret a respondre a les invectives racistes, una mesura legal que els experts situen com un nou capítol en la lluita contra les descripcions racistes dels pobles indígenes per part de Bolsonaro.
“Bolsonaro en un discurs molt racista diu que els pobles indígenes no estan disposats a evolucionar, però de fet som cautelosos amb qualsevol tipus d”evolució’ que provingui d’un govern anti-humanitari”, va dir Xakriabá Akwē.
Un estudi realitzat el 2011 pel Banc Mundial, una institució que ha violat sovint els drets indígenes, es va veure obligat a concloure que els pobles indígenes són el factor ambiental més eficaç per a la conservació. Ara que Bolsonaro ha augmentat les pressions per desmantellar els esforços de protecció mediambiental al Brasil amb el pretext de la pandèmia, la defensa dels pobles indígenes de la nació és fonamental.
“Aquesta pandèmia ha sorgit en un context molt lligat al capitalisme i a la imposició de mesures econòmiques per part de les nacions poderoses i aquesta malaltia està estretament vinculada a les alteracions del clima”, va dir Tuxá. “El coronavirus ha revelat la fragilitat molt visible dels països pobres i/o autoritaris com el Brasil, on els presidents autoritaris sense coneixements tècnics intenten trastornar la ciència mentre tracten la crisi a la seva manera”.
Poirier, d’Amazon Watch, va dir que els pobles indígenes del Brasil seran vitals en un nou escenari com a guardians del medi ambient, amb la responsabilitat de liderar la lluita contra l’escalfament global. Els pobles indígenes també posseeixen importants coneixements que podrien salvar vides. “Els seus coneixements tradicionals poden ser la clau per curar aquest virus i altres pandèmies que s’acosten al llarg dels anys”, va dir.
Xakriabá Akwē, que té un mestratge en “Sostenibilitat lligada als pobles i les terres tradicionals” de la Universitat de Brasília, advoca per “la transmissió de coneixements, i la ciència engendrada a les entranyes del territori”. “Hi ha una profunda connexió que no s’ensenya a les escoles, però la terra sempre ha existit amb la seva saviesa”. A més de tancar les terres als forasters, les mesures indígenes per fer front al virus inclouen l’ús de medicines tradicionals de les plantes i la saviesa ancestral.
L’estudiós indígena va descriure com els pobles nadius estan trobant noves formes de prevenció i curació psicològica, amb èmfasi en el retorn al coneixement tribal i als recursos interns. Al Brasil, el mes d’abril es coneix com “Abril Vermell” per celebrar i honrar la seva herència de tradició i supervivència.
“Aquest és l’Abril Indígena, l’Abril Vermell, i per entendre millor aquesta profunda història, recordin que abans que la gent es trobés amb el Brasil Verd i Groc, Brasil era Vermell. Va començar amb un arbre del Brasil (Paubrasilia echinata) i la seva llavor, que és vermella. Avui dia la gent està repensant molt la identitat indígena, i la nostra transformació cultural, que també s’ha enfrontat i encara s’enfronta amb la violència”, va dir Xakriabá Akwē.
Per a la líder Xakriabá Akwē, “quedar-se a casa” pot ser una cosa molt difícil per a d’altres, però per als nadius sempre ha estat la seva lluita: “El dret a quedar-se a casa, a mantenir el nostre territori. Tanmateix, cada vegada que lluitem per aquest dret, som despullats de les nostres llars i la nostra terra”.
L’Articulació dels Pobles Indígenes ha dut a terme consultes exhaustives amb especialistes en salut indígena i ha desenvolupat els següents punts d’acció urgent per ajudar a protegir les comunitats indígenes de la propagació de la Covid-19:
1) Coordinació entre totes les secretaries estatals i municipals de sanitat i els organismes de sanitat indígenes per garantir l’accés a la informació sobre la situació epidemiològica i les accions que s’estan duent a terme en cada territori i poble indígena, i entre les poblacions indígenes en les zones urbanes.
2) Garantir que els plans d’emergència per a l’atenció de pacients crítics als estats i municipis incloguin la població indígena, fent explícits els plans de transport de pacients indígenes i responent oportunament a les sol·licituds d’assistència, en conjunt amb les agències de salut indígenes.
3) Coordinació entre les secretaries de salut, les agències d’assistència social i altres polítiques socials per permetre l’aïllament i la quarantena dels indígenes en trànsit que tornen als seus territoris i necessiten prendre aquestes mesures preventives abans de la seva entrada, o en cas de sospita d’infeccions o casos confirmats de coronavirus dins de les comunitats.
4) Subministrament de proves ràpides per al Covid-19 a tots els Districtes Sanitaris Indígenes Especials per detectar l’entrada d’indígenes dels centres urbans que cerquen tornar als seus territoris. S’ha de donar prioritat a les proves per controlar l’entrada i sortida als territoris indígenes per assegurar que el virus no es propagui àmpliament entre aquesta població.
5) Inclusió de les poblacions indígenes com a grup prioritari per accelerar el subministrament de la vacuna anual contra la grip.
6) Garantia d’existències i subministrament d’equip de protecció personal per als treballadors sanitaris indígenes i els casos sospitosos i confirmats, i els membres de les seves famílies que els acompanyin.
7) Durant la durada d’aquesta crisi sanitària, garantir el subministrament dels medicaments indicats per als grups amb major risc de complicacions pel coronavirus, que en aquest cas inclou els pobles indígenes, segons els protocols del Ministeri de Sanitat.
8) Donar suport als Districtes Sanitaris Especials Indígenes (DSEI) per a la capacitació de professionals de la salut en el tractament i el control del coronavirus, ja que als territoris indígenes l’accés a la comunicació en línia sol ser insuficient o inexistent.
9) Provisió de materials d’higiene i EPIS per a tots els Centres de Salut Indígena per a pacients, els seus cuidadors i professionals de la salut.
10) Incloure les organitzacions indígenes que són membres de l’APIB en les reunions de planificació i emergència de cada estat per garantir que s’aborden les necessitats i realitats específiques dels pobles indígenes.
Per a més informació i per donar suport als esforços:
APIB – Articulació dels Pobles Indígenes
Lloc oficial – http://apib.info/
Donacions – http://apib.info/2819-2/
Amazon Watch
Lloc oficial – https://amazonwatch.org/
Survival International
Lloc oficial – https://www.survivalinternational.org/
Font: CounterPunch