Ens trobem en una situació de perill de guerra, el més alt des de la Segona Guerra Mundial. Per què actualment no hi ha marxes per la pau, crides a la pau en els mitjans de comunicació, com en els anys cinquanta i seixanta? Les xarxes que han fet xantatge a Trump i que han provocat o explotat un incident de guerra podrien ser prou fortes per provocar una tercera guerra mundial. 70 anys de pau semblen haver-nos tornat despreocupats. Però en aquests moments, estic més preocupat per l’amenaça de guerra que per un col·lapse financer.

L’ordre donada pel president estatunidenc Donald Trump a la flota estatunidenca de la Mediterrània d’atacar un aeroport sirià ha sorprès el món. Fins ara, Trump era –a diferència de Hillary Clinton, que va anunciar durant la seva campanya electoral voler entrar obertament en guerra a Síria i Ucraïna– un garant de la pau. El fet que tan sobtadament hagi canviat de posició rau en raons de política interna:

  • Les altes finances estatunidenques i la seva indústria petroliera volen –juntament amb Qatar– excloure Rússia (Gazprom) del pas de petroli a través de Síria cap a la Mediterrània i explotar ells mateixos un oleoducte que aniria de Qatar a la Mediterrània. Això només és possible sense Baixar al-Àssad. Però aquest ha acordat amb els russos mantenir la prioritat de Gazprom, i també els ofereix la possibilitat d’instal·lar una base militar a la costa mediterrània. Les poderoses altes finances no abandonen els seus plans, fins i tot amb Trump, i només els poden imposar eliminant al-Àssad.
  • La indústria armamentística dels Estats Units va finançar la campanya electoral de Clinton amb 7.500 milions de dòlars a canvi d’un acord per interessar-se per vendes de materials bèl·lics per a una guerra contra Rússia. Cap president pot suportar la pressió de la totpoderosa indústria d’armament, ja que representa el 70% de l’estoc de capitals de l’economia nacional estatunidenca. Qualsevol persona que vulgui crear un boom econòmic als Estats Units ha de tenir cura d’aconseguir comandes per a la indústria de l’armament, provocant doncs la guerra entre els qui utilitzen armament estatunidenc.
  • Certes parts de l’exèrcit estatunidenc creuen en l’obligació d’una confrontació militar amb Rússia i la Xina perquè els Estats Units puguin salvar el seu imperi del dòlar. Després de l’elecció presidencial, van assetjar tots els col·laboradors de Trump que havien tingut contactes amb Rússia per així poder presentar altra vegada Rússia com el principal enemic dels Estats Units. Amb l’atac contra un aliat de Rússia, volen provocar –mentre els Estats Units encara són els més forts– una confrontació amb Rússia.
  • La guerra també podria representar la darrera possibilitat dels Estats Units per evitar el col·lapse financer imminent. Els Estats Units estan endeutats per una suma de més de 20 bilions de dòlars, i cada any tenen més de 600 mil milions de despesa militar i dèficits permanents en el comerç exterior. Es troben, doncs, amb el seu imperi mundial del dòlar a punt de col·lapsar.
  • En dues ocasions anteriors, els Estats Units van utilitzar una crisi econòmica amb un boom de l’armament en les dues guerres mundials a fi d’atènyer l’hegemonia mundial. Aquesta vegada també el lideratge dels Estats Units podria intentar evitar el col·lapse imminent amb una guerra, la guerra com a última possibilitat per intentar evitar el col·lapse assegurat.

Després de la victòria de Trump, crèiem que estàvem protegits d’una aventura militar dels Estats Units. Però en les últimes setmanes, tot ha canviat. Les agressions en política interna semblen tan poderoses que el president està obligat a sotmetre-s’hi, és a dir que els Estats Units i la seva OTAN amenacen el món amb una guerra imminent.

Fins al moment no hi ha proves de qui ha perpetrat l’atac amb gas verinós a Síria: al-Àssad –segons afirmen els estatunidencs– o els rebels dirigits pels Estats Units –segons afirmen els russos. El fet que els dirigents reals del país hagin forçat immediatament el president a actuar i que els governs satèl·lits europeus, encapçalats per la Sra. Merkel, hagin emès juraments de fidelitat i hagin condemnat al-Àssad sense que hi hagués cap prova, s’assembla estranyament al començament de la guerra contra l’Iraq (acció de falsa bandera o False Flag Operation).

Estem en una situació de perill de guerra, el més alt des de la Segona Guerra Mundial. Per què actualment no hi ha marxes per la pau, crides a la pau en els mitjans de comunicació com en els anys cinquanta i seixanta? Les xarxes que han fet xantatge a Trump i que han provocat o explotat un incident de guerra podrien ser prou fortes per provocar una tercera guerra mundial.

70 anys de pau semblen haver-nos tornat despreocupats. Però en aquests moments, estic més preocupat per l’amenaça de guerra que per un col·lapse financer.