El tràiler d’El Diluvi (l’extraordinari documental de Keith el naixement del qual va ser avortat) vist avui, a la llum de les recents revelacions sobre els crims de la USAID, la gran agència “no governamental” estatunidenca, finançadora (al costat del Pentàgon i el Departament d’Estat) de les més “nobles” causes

Descansi en la Pau el nostre amic Keith. Pocs com ell han lluitat amb tant de coratge i energia durant els darrers anys a favor de la Veritat. Pocs com ell han deixat en evidència que (com últimament insisteixo en tots els meus articles i llibres) el nostre món anglo/occidental és L’Imperi de la Mentida. Per això em sembla molt oportú que en el tràiler del seu documental la primera persona que apareix sigui Noam Chomsky desemmascarant el menyspreable paper dels “nostres” complaents intel·lectuals a l’interior mateix d’Occident.

Alguns amics no cedeixen des de fa anys en la seva tesi que la Mentida regna pertot arreu igualment. No és aquesta la meva experiència de dècades. Les falsedats i maquinacions de l’Imperi de la Mentida les he patit en la meva pròpia carn. Per contra, des que fa uns anys va contactar amb mi Victor Ternovsky i va publicar a Sputnik Mundo algunes de les entrevistes que em va fer, segueixo de prop aquesta gran agència i pàgina web del Govern rus sense haver-hi pogut trobar cap mentida conscient i intencionadament promoguda. Per contra, quan intento escoltar les notícies o les anàlisis geopolítiques en qualsevol dels “nostres” grans mitjans, la cosa es torna tan insuportable, sovint fins i tot vomitiva, que la meva escolta no pot durar més que uns pocs minuts.

Com a màxim, a Sputnik Mundo hi he trobat errors. Alguns d’embalum, com l’error d’haver caigut en la versió oficial, la políticament correcta, referent al genocidi ruandès. Dit sigui de pas, després de “la invasió no provocada” de Rússia a Ucraïna, Sputnik va ser eliminada d’Internet a tota l’autoanomenada “Comunitat Internacional”. Altres de les esmentades entrevistes van ser eliminades definitivament per les “gracioses majestats” d’aquesta Comunitat Internacional, que, al nostre món lliure i informat, decideixen el que és veritable o fals. Així que és impossible accedir-hi.

***

Sí, Veritat amb majúscula. Així ho escric al títol d’aquest article. Perquè, en primer lloc, el de Veritat és un dels noms de Déu. Per a mahatma Gandhi, fins i tot és el nom més adequat per referir-nos a Ell. Per la seva banda, Jesús, davant Pilat en el moment més decisiu de la seva vida, va afirmar: “Jo per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la Veritat” (Joan 18, 37). Quina altra tasca hi pot haver en aquesta vida més noble que la de cercar La Veritat i ser-ne testimonis? Som conscients de l’enorme i maligna transcendència de La Mentida (El pare de la mentida és Satanàs, Joan 8, 44-46)?

En segon lloc, la Veritat sempre és alliberadora (“La Veritat us farà lliures”, Joan 8, 32). Encara més, sense La Veritat no hi ha cap llibertat possible. I encara menys democràcia. Quina ridiculesa perversa és que l’Imperi de la Mentida presumeixi de democràcia i que, a més, s’atreveixi a afirmar que l’exportarà gràcies al seu poder militar! Quina estupidesa de la nostra part empassar-nos un dia darrere l’altre una gasòfia totalitària com aquesta! Valoracions excessivament dures? El gran teòleg Dietrich Bonhoeffer (que es va enfrontar frontalment al totalitarisme nazi i que va pagar per això amb la seva vida, sent penjat al camp de concentració de Flossenbürg) no ho creia així quan va reflexionar sobre l’estupidesa.

I en tercer lloc, finalment hem de concloure que, com que La Llibertat és una cosa extraordinària (tan extraordinària que Déu ens va fer lliures fins i tot sabent que per La Llibertat entraria El Mal al món)… La Veritat és, per tant, la Font i Origen de tota la resta! En sànscrit el terme satya (veritat) deriva de sat (ser). Això significa que sense l’Ésser/Veritat res no existeix. Certament “Déu és Amor” (1ª Carta de Joan 4, 8). Però l’amor és un acte lliure, no hi pot haver amor sense llibertat. Els robots no estimen, només obeeixen. I, com acabo d’afirmar, no hi ha cap Llibertat sense Veritat.

***

Sí, El Diluvi és un extraordinari documental avortat. És el que afirmo al subtítol. Va ser avortat de manera semblant a com van ser boicotejats sistemàticament altres documentals extraordinaris. Sí, els qualifico d’extraordinaris. És veritablement extraordinari poder treure a la llum les majors massacres que hi ha hagut després de la Segona Guerra Mundial. És veritablement extraordinari portar-les a la llum en un món indigne en què són sistemàticament ocultades. Són documentals boicotejats sistemàticament mentre es finança escandalosament La Mentira, també sistemàtica, publicada sense cap escrúpol per tants “reconeguts experts” i “respectables” grans mitjans corporatius.

L’extraordinari documental de Keith no va poder finalment veure la llum. Keith va ser traït i li va ser robada la documentació. La rocambolesca traïció i robatori del seu documental podria tractar-se tan sols d’esdeveniments aleatoris interpersonals originats únicament per l’afany indecent d’un benefici econòmic? És difícil creure-ho així quan els alineem juntament amb molts altres boicots a la difusió de documentals, i fins i tot de documents oficials de la mateixa ONU, que tracten sobre el dossier Rwanda/Congo. Boicots realitzats, amb mètodes realment mafiosos, per part del genocida Paul Kagame i els seus poderosos padrins anglo/occidentals. També és veritat que Keith no va tenir prou suports econòmics. Com és també el cas del documental espanyol Prisión Ruanda. Un altre extraordinari documental que sembla no interessar malgrat que, segurament, el camp de concentració actual a l’aire lliure més gran no és Gaza sinó Rwanda. D’aquí ve el títol.

Els nostres conciutadans estan totalment absorbits pels seus afanys quotidians. I tot i que en algun moment arriben a fer un pas una mica més generós, prefereixen escoltar i apadrinar organitzacions de “reconegut prestigi”. Sobretot si són assistencialistes o de cooperació i “no es fiquen en política”. Precisament en aquests dies moltes organitzacions estan apareixent al llistat de les finançades per l’USAID (Ajuda USA al Desenvolupament), la criminal gran agència “independent” dels Estats Units, que de no Governamental només en té el nom. Sense parlar de les altres grans ONG de Drets Humans, com HRW o Amnistia Internacional, tan estretament lligades als poders governamentals i, sobretot, a les elits “filantròpiques”.

I si la veritat/informació no fos tan important com és en realitat… per què la USAID s’hauria dedicat sobretot a finançar mentiders/canalles als més importants mitjans de multitud de països (minut 50) i a derrocar governs mitjançant revolucions en què la propaganda és la clau principal? Entre aquestes revolucions cal incloure les més recents, com les dutes a terme a Síria des del 2011 i a Ucraïna el 2014.

***

Cadascun d’aquests dossiers mereixeria un article en exclusiva. Igualment ho mereixeria el dossier del finançament per la USAID dels laboratoris biològics descoberts a Ucraïna. I molt especialment el del finançament, amb 53.000.000 de dòlars, dels experiments de guany de funció del coronavirus realitzats a Wuhan i la posterior “fuita” del virus en aquesta ciutat clau per a la Xina, el gran país que posa en perill l’hegemonia unipolar anglo/occidental. Com un periodista alemany confessa en el primer d’aquests vídeos, ara els paguen perquè estiguin centrats en la mentida que cal retallar el “malbaratament” de “despesa” social per augmentar el pressupost militar… perquè “el Putin” ens atacarà!

Idioteses per a unes societats idiotitzades per la propaganda massiva de l’Imperi de la Mentida. Idioteses per a unes societats idiotitzades que voten polítics igualment idiotes o, el que és pitjor, canalles. Aquells que ens hem mantingut fidels a la Veritat no sé encara quant de temps haurem de suportar la marginació i fins i tot el menyspreu (sembla que moltes falsedats comencen a sortir a la llum), mentre aquestes societats segueixen escoltant els “experts” i mitjans que ostenten “el suposat saber”.

Ja l’any 1999 vaig haver de començar a suportar (és només un exemple ja llunyà en el temps) fins i tot campanyes mediàtiques de “denúncia” per part d’algunes ONG que no han arribat a entendre mai totes aquestes claus globals profundes (o que han preferit no entendre aquestes claus per no complicar-se la vida). Campanyes mediàtiques de “denúncia” del mal que “Carrero” feia en criticar les grans ONGs. Però, sens dubte…, haurà valgut la pena donar la mà als nostres germans víctimes d’aquest Imperi de la Mentida i acompanyar-los al llarg de tota la nostra vida!

Foto: Visat d’un mes de Keith Harmon Snow per al Sudan del Sud del 18 de gener de 2004.

Juan Antonio Aguilar: USAID... La marca de la bèstia (DMP Geopolítica, 08.02.2025)