La Coalició Internacional per la Pau (CIP) ha celebrat la seva vuitena reunió setmanal el divendres 28 de juliol. L’esperit de canviar el curs de la història, ja que els esdeveniments actuals estan portant el món cada cop més a prop d’un Harmagedon nuclear, era palpable en les intervencions de tots els oradors, i tots es van centrar en les concentracions d’Humanitat per la Pau que se celebraran el 6 d’agost, 78è aniversari de la destrucció nuclear d’Hiroshima pels Estats Units el 1945. La concentració central d’aquest dia se celebrarà davant l’edifici de les Nacions Unides a Nova York, i hi haurà concentracions paral·leles a tot Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Canadà, Suècia, Mèxic, Guatemala, Nicaragua i Malàisia, entre d’altres llocs.

Helga Zepp-LaRouche, que va iniciar el CIP, va obrir el debat, posant èmfasi en que el perill d’una guerra nuclear està augmentant, ja que els EUA i els seus aliats de l’OTAN intensifiquen l’enviament d’armes militars a la zona de guerra, afirmant falsament que Ucraïna està “guanyant” la guerra. Fins i tot una part de la prostituïda premsa estatunidenca reconeix ara que la “contraofensiva” militar d’Ucraïna ha estat un rotund fracàs. Zepp-LaRouche va emfasitzar que hi ha d’haver una ruptura total amb aquesta política desastrosa en algun lloc d’Occident –ja sigui Alemanya, França o els Estats Units– per posar fi a la confrontació i començar la cooperació entre les potències nuclears, per crear una arquitectura de seguretat i desenvolupament per a totes les nacions. Aquesta ruptura sembla una possibilitat remota. Això vol dir que hem d’ampliar els nostres esforços per trencar el mur de mentides sobre Rússia i la Xina.

Ray McGovern, exanalista de la CIA que solia informar diàriament al president dels Estats Units, i cofundador de Veteran Intelligence Professionals for Sanity (VIPS), va assenyalar tot seguit que el president rus Vladímir Putin, que durant anys ha afirmat que la política interior dels Estats Units determina la política exterior d’aquest país, va dir que la família Biden està en seriosos problemes a causa de les revelacions sobre el portàtil de Hunter Biden i la corrupció global ara exposada, però que el president Joe Biden simplement continua amb la demencial afirmació que Rússia “ja ha perdut la guerra” a Ucraïna. La política neoconservadora promoguda ara per l’Administració Biden, i la seva colla romanent d’Obama (Blinken, Sullivan i Nuland) –que haurien d’enfrontar-se a penes de presó pels seus múltiples delictes– tenen més probabilitats de llançar una guerra nuclear que d’enfrontar-se a l’empresonament. En la seva llarga carrera en intel·ligència, McGovern va dir que “no havia vist mai aquest nivell de perill”.

Oliver Boyd-Barrett, professor de la Universitat Estatal de Califòrnia, va presentar un estudi detallat de la situació real del camp de batalla a Ucraïna, assenyalant “l’enorme escala de xifres de morts en aquesta guerra exasperant i innecessària”. L’esforç per negar el fracàs de la “contraofensiva” ucraïnesa ha fracassat, però encara hi ha la “boira de guerra” que es pot utilitzar per justificar l’escalada fins a un llançament nuclear. L’ascens de Victoria Nuland a número dos del Departament d’Estat demostra que el règim és “o massa estúpid o massa malvat” per aturar la bogeria.

Anastasia Battle, que va moderar l’acte, va informar sobre les activitats massives de divulgació adreçades a periodistes independents. També va repassar la llista d’oradors actuals programats per a la concentració del 6 d’agost a l’ONU, que es retransmetrà en directe de les 13.00 a les 16.00 hores.

L’expresident de la Guaiana, Donald Ramotar, va afirmar que Occident es va equivocar terriblement en pensar que les sancions destruirien l’economia russa i que les modernes armes de l’OTAN els aixafarien a Ucraïna, però que el perill d’una guerra nuclear és ara encara més gran. Va recomanar que reclutéssim científics perquè s’unissin a l’esforç per la pau.

El següent orador, el científic Steve Starr, autor de “L’estat del perill nuclear” i altres articles i vídeos sobre els efectes de les armes nuclears, va acceptar ràpidament escriure una carta pública a d’altres científics perquè s’unissin al moviment, com havia proposat el Sr. Ramotar.

Els informes dels organitzadors de diverses de les concentracions internacionals previstes van donar una idea del caràcter mundial del moviment.

Diane Sare, fundadora del Schiller Institute NYC Chorus, va informar els assistents sobre el pla d’interpretar el Rèquiem de Mozart en una església de Nova York després de la concentració a l’ONU, en honor als centenars de milers de civils morts pel bombardeig nuclear estatunidenc de dues ciutats japoneses el 1945. Un director d’orquestra convidat de Turquia, que ha dirigit la música d’altres concentracions per la pau, es va oferir voluntari per dirigir l’acte. Hi ha hagut una onada de coristes que s’hi han unit, i també s’està mobilitzant una orquestra.

Bernie Holland, un activista del Regne Unit, va suggerir que fins i tot si les armes nuclears fossin abolides de la guerra, les mateixes bombes haurien de ser redissenyades per servir com a defensa de la Terra contra els asteroides, un pla conegut com a Defensa Estratègica de la Terra (SDE). Va animar tothom a llegir el llibre escrit per Mike Billington, Reflexions d’un pres polític estatunidenc – La repressió i la promesa del Moviment LaRouche, i es va referir a que el caràcter xinès de “crisi” està format pels caràcters de “perill” i “oportunitat”, que també va comparar amb la referència de la Sra. Zepp-LaRouche a la “coincidència d’oposats” de Nicolau de Cusa. Va afegir que això també és coherent amb l’ensenyament budista. Hem d’aprofitar al màxim l’oportunitat de la crisi actual, va dir, per crear una “massa crítica de consciència” entre la gent.

La Sra. Zepp-LaRouche va clausurar la reunió, assenyalant que la pel·lícula sobre Robert Oppenheimer estrenada recentment estava cridant l’atenció sobre l’horror de les armes nuclears, i que l’Institut Schiller havia preparat un fulletó per distribuir entre el públic de la pel·lícula, animant-los a unir-se a les concentracions del 6 dagost. Va donar suport a la crida als científics perquè s’unissin al moviment, però va suggerir que la carta es dirigís a “científics i artistes”, ja que científics i artistes comparteixen l’amor per la visió positiva del futur de la humanitat. Demana als participants que dediquin els dies que resten abans del 6 d’agost a mobilitzar tothom, especialment els joves i el Sud Global, que està experimentant un auge revolucionari, girant-se en contra de la crida a la guerra procedent dels països de l’OTAN a favor de la pau i el desenvolupament en cooperació amb Rússia i la Xina, convençuts d’acabar una vegada per sempre amb l’era del colonialisme.

Font: Schiller Institute