Si estàs interessat en treballar o participar amb la Coalició Internacional per la Pau, si us plau escriu a preguntas@schillerinstitute.org (en castellà) o a questions@schillerinstitute.org (en anglès).

El 2 de juny es va celebrar una reunió per Zoom amb més de 25 representants d’organitzacions per la pau d’una dotzena de països, amb l’objectiu de reunir els moviments pacifistes d’arreu del món per fer front a la ràpida escalada de l’amenaça d’una guerra a gran escala dels Estats Units i l’OTAN contra Rússia i, potencialment, també contra la Xina. Helga Zepp-LaRouche, fundadora de l’Institut Schiller, va inaugurar la reunió posant èmfasi en el perill extrem de l’escalada de l’OTAN cap a la guerra: Actualment s’està duent a terme el simulacre militar Defender 23, l’exercici multinacional més gran d’operacions aèries en la història de l’OTAN; s’han fet atacs amb drons contra Moscou i s’han fet virulentes propostes per desmantellar la Federació Russa. Es va referir que el febrer i el març hi va haver importants concentracions per la pau als Estats Units i Europa, però des de llavors l’escalada bèl·lica ha augmentat ràpidament, i és evident que el moviment per la pau ha d’augmentar molt més. Així doncs, cal posar en marxa una forma d’organització molt més integrada per unificar i ampliar els moviments a favor de la pau del món per posar fi a la marxa cap a la guerra, abans que sigui massa tard.

El diàleg va incloure la necessitat urgent de desviar la despesa militar cap al desenvolupament, contrastant el cost d’un sol F-16 (en desenes de milions de dòlars cadascun) amb l’enorme necessitat que existeix de finançament per al desenvolupament a la major part del món.

El repte de mobilitzar un gran nombre d’estatunidencs perquè es converteixin en la veu de la pau és una prioritat, i l’altra és que s’uneixin al Sud Global, que viu un renaixement del Moviment de Països No Alineats per superar finalment totes les formes de colonialisme. S’ha d’escoltar la veu de la majoria de l’espècie humana, ja que hi ha en joc l’existència de tots nosaltres.

Més de 25 “ciutadans del món” d’una dotzena de països, de França, Guyana, Alemanya, Itàlia, Kenya, Malàisia, Mèxic, Espanya, Suècia, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units, van participar a la reunió de dues hores i mitja, en què es van abordar propostes per assolir aquestes metes.

A continuació, oferim extractes d’alguns dels participants al diàleg.

Helga Zepp-LaRouche, fundadora de l’Institut Schiller, Alemanya

“Les grans manifestacions del febrer a Washington, DC i a Alemanya, amb 50.000 persones a Berlín i moltes altres concentracions locals des de llavors, no es poden comparar amb les masses als carrers que van protestar contra la crisi dels míssils de mitjà abast Pershing II SS -20 els anys 80, que van ser centenars de milers de persones al carrer, conscients que llavors estàvem a prop de la Tercera Guerra Mundial… Crec que realment hem de fer un esforç,  i voldria que aquest debat d’avui conduís a una nova forma d’associació en què partíssim des d’aquest grup de persones com a nucli per intentar unificar el moviment per la Pau a escala internacional, als cinc continents.”

Donald Ramotar, expresident de Guyana

“Hem d’unir les nostres ments, i espero que aquesta reunió contribueixi d’aquesta manera a trencar el bloqueig informatiu al que s’enfronta la majoria de la població dels països en desenvolupament.”

Richard Black, exsenador de l’estat de Virgínia, Estats Units

“Correm un gran perill, i crec que té molt sentit reunir tots aquests grups, especialment els que no estan d’acord en moltes coses, però on ens trobem, on coincidim, és on hem d’actuar i unir forces.”

Ray McGovern, Veterans per la Pau, VIPS, i Pax Christi, Estats Units

“Tant se val si Ray McGovern creu que Putin té raó en això, el que importa és que Putin creu que això és així! El que necessitem són denunciants, com els meus antics amics de la CIA; el que necessitem és una enorme mobilització que cridi ‘Escoltin, aturin el [exercici militar] Defender 23’, ja que pot arribar al que els xinesos anomenen un ‘un final gens bo’.”

Jack Gilroy, Veterans per la Pau i Pax Christi, Estats Units

“Cal fer una gran tasca educativa als Estats Units per ensenyar al poble estatunidenc, a través d’escrits, vídeos i diversos pronunciaments de persones de les comunitats pacifistes existents, que la gent ha d’entendre que els Estats Units van provocar que Rússia actués.”

Martin Schotz, autor de “La història no ens absoldrà: control orwellià, negació pública i l’assassinat del president Kennedy”, Massachusetts, Estats Units

“El meu treball consisteix principalment en intentar que el discurs del president Kennedy a la Universitat Americana es distribueixi el més àmpliament possible. La raó és que Kennedy va definir amb gran detall i sofisticació en què consisteix el procés de pau i els diversos aspectes. Si ens fixem en la política exterior estatunidenca dels darrers 30 anys, des del meu punt de vista, els Estats Units són a 180 graus d’aquest discurs. El procés exactament oposat és el que ha passat, i aquest és un procés de guerra.”

Chandra Muzaffar, president del Moviment Internacional per un Món Just, Malàisia

“Número 1, crec que és extremadament important crear un fort moviment de pau als Estats Units d’Amèrica…

Número 2, crec que també és molt important animar els grups de base a diferents parts del món. Jo vinc del Sud Global, i considero que és possible fer això, no per mitjà dels grups de pau, atès que no n’hi ha gaires al Sud Global, però hi ha un altre tipus de moviments de la societat civil, i a ells els hem de motivar perquè actuïn…

I com a tercer punt, hem de tractar que es manifestin algunes veus dins dels passadissos del poder.”

Angela McArdle, presidenta del Partit Llibertari; organitzadora de Fúria contra la Maquinària de Guerra, Estats Units

“El que espero és que allò que fem se centri realment en el moviment contra la guerra. Què podem fer per impulsar una agenda de Pau i com podem fer-ho per donar cabuda al màxim nombre possible de persones? No crec que l’estirp dels monstres de la maquinària bèl·lica, com Mitch McConnell o els tipus com McCain i Cheney, tinguin cap interès pel que estem fent, però espero que els electors habituals ‘poc informats’ a la dreta i a l’esquerra vegin el que estem fent, se sentin inspirats per això i es vulguin unir a nosaltres.”

Nick Brana, president del Partit del Poble, i organitzador de Fúria contra la Maquinària de Guerra, Estats Units

“Tinc un format que crec que seria molt bo per a la propera reunió, que crec que realment ens ajudaria a treballar [en] aquest enorme desafiament a què ens enfrontem, i treballar retrospectivament des del nostre objectiu de posar fi a la guerra… cap a quines són les possibles solucions? Hi ha hagut propostes de negociació de pau per part del Vaticà, del Brasil, de la Xina. Hi ha hagut enormes manifestacions per aturar la guerra als Estats Units, i enormes manifestacions per aturar la guerra a Alemanya… i aleshores podem identificar una sèrie de possibles condicions de victòria per a nosaltres com a moviment internacional per la Pau, que són les vies per les que es pot posar fi a la guerra. I després treballar-hi retrospectivament des d’aquestes.”

Alessia Ruggeri, sindicalista, Itàlia

“Recordo molt bé la nostra mobilització amb l’Institut Schiller per desbloquejar els fons afganesos congelats per la Reserva Federal, fons que es necessitaven per alimentar nens afamats. I comparteixo l’opinió de Helga; la pau significa també desenvolupament econòmic, com reclamen ara mateix els països del BRICS. És molt important que tots els moviments per la pau estiguin sota un mateix sostre, una orientació única gràcies a aquesta iniciativa de l’Institut Schiller. D’aquesta manera, podem ser més forts.”

Maurizio Abbate, president d’ENAC, Ente Nazionale Attività Culturali, Itàlia

“He sentit molts informes de grans manifestacions: 300.000 persones aproximadament a ciutats importants. Però això només arriba a les persones que ja coneixen el problema, que estan compromeses. Tanmateix, la major part de les persones que escolten els mitjans de comunicació dominants no entendran res… Per això és important arribar a la gent que no sap i fer una tasca cultural… Cal començar per la cultura: escoles i universitats.”

Representant de “No2NATO”, Regne Unit

“És clar que la narrativa dels principals mitjans informatius de tot Occident és la mateixa. La gent escolta la televisió. Estan escoltant la mateixa narrativa cada dia que passa. Hem de fer el possible per canviar aquesta narrativa… George Galloway i Chris Williamson van enviar les seves disculpes per no haver pogut estar en aquesta reunió, dient: ‘Esperem poder participar en qualsevol dels esdeveniments que vostès organitzin en el futur’.”

Bernie Holland, Centre de Cultura Nacional SGI-UK, Regne Unit

“Em commou molt la sinceritat respecte a aquests problemes. Ara, la paraula sinceritat aquí és important en el context de l’art de governar i de la diplomàcia. Faig èmfasi en això perquè durant molts anys hem vist fins on han arribat el president Putin i el secretari Lavrov per construir una ‘entente cordiale’ amb els socis occidentals, només per trobar-se amb la dissidència i l’engany.”

Ulf Sandmark, president de l’Institut Schiller de Suècia

“Jo vull abordar el tema del Nord Stream. Perquè el fiscal suec està assegut sobre les proves, traient el material des de les profunditats del mar. Diuen que tots els residus d’aquests materials són explosius. No estan divulgant en absolut les proves, sinó que en realitat estan encobrint l’escena del crim. Nosaltres a Suècia no tenim el poder de fer que el fiscal doni a conèixer aquestes coses. De manera que necessitem que hi hagi pressió internacional.”

Johan Nordquist, editor, Truth Guardian, Suècia

“La ignorància és monumental entre la gran majoria de les persones. I considero que hem de superar això. Una de les maneres d’aconseguir-ho, que m’ha inspirat, és l’esforç que fa Scott Ritter per contrarestar la russofòbia. A Suècia, és molt difícil parlar atès que la russofòbia està estesa… Un missatge molt senzill per arribar a la gent que no n’és conscient, o que encara és a la bombolla dels mitjans de comunicació dominants… seria demanar la prohibició de les armes nuclears.”

Diane Sare, candidata al Senat, Nova York, Estats Units

“Estava pensant en aquest interrogant: ‘per què no hi ha gent als carrers, per què no hi ha milions de persones als carrers?’ Crec que hi ha dues raons per això. Una és que els estatunidencs havien cregut que les coses es canviaven a través del procés electoral. Però molts estatunidencs, dels dos bàndols, han perdut la fe en el sistema electoral, i amb raó. Així que se senten perduts. L’altra és la desesperança… Si les coses es posen realment lletges, o pitjor, que la gent s’adoni que estan empitjorant, això farà que surtin al carrer? No ho crec. No crec que funcioni d’aquesta manera.”

Jacques Cheminade, excandidat a la Presidència de França

“El que tenim aquí (a França) en aquest moment, crec que és probablement la forma més elevada de manifestacions socials que hi ha al món desenvolupat. Aquestes manifestacions són en contra de la reforma de les pensions, la contrareforma del govern francès. Així que de fet, si es limita a les pensions, es converteix en un tema únic i no funciona. I el que hem de fer és transformar aquest ferment social en una mobilització per la pau.”

Steve Starr, professor de la Universitat de Missouri, exdirector del programa de Ciències del Laboratori Clínic de la UM

“El segell distintiu del règim de Biden és la irracionalitat. Jo considero que hem de trobar la manera de treure aquesta gent del poder. No podem esperar les eleccions, i que les eleccions estiguin arreglades o no seria una altra qüestió. Hi ha un home anomenat Francis Boyle, que va escriure articles sobre la impugnació presidencial; i crec que valdria la pena que algú els portés a la Cambra de Representants del Congrés. Perquè els neoconservadors que dirigeixen la política exterior són totalment corruptes i delirants. Crec que alguns pensen que poden fer retrocedir Rússia, i crec que alguns pensen que poden guanyar una guerra nuclear.”

També van estar al fòrum les següents persones:

  1. María de los Ángeles Huerta, exdiputada federal del Congrés de Mèxic.
  2. Kirk Meighoo, exsenador de Trinitat i Tobago.
  3. Chris Fogarty, dirigent irlandès-estatunidenc.
  4. Marinella Correggia, activista ecopacifista, periodista, Itàlia.
  5. Christer Lundgren, Suècia.
  6. Gisela Neira, Plataforma Mundial Antiimperialista, Alemanya.
  7. Juan Carrero, Fundació S’Olivar, Espanya.
  8. José Vega, activista, intervencionista i organitzador de l’Institut Schiller, Estats Units.
  9. Anastasia Battle, activista, intervencionista i directora general de la revista Leonore, Estats Units.

Font: Schiller Institute

Infraestructura: destruir-la o construir-la? (EIR, 09.06.2023)