La breu detenció de l’exprimer ministre ha tornat a desencadenar l’agitació política al Pakistan, enmig d’especulacions sobre la possibilitat que poderosos opositors militars hagin orquestrat els aldarulls pels seus propis interessos
Després de l’espectacular detenció de l’exprimer ministre Imran Khan per un presumpte cas de corrupció el 9 de maig, el Pakistan es va sumir en l’anarquia i el caos durant un parell de dies en els que els enfurismats partidaris es van llançar a l’atac, incendiant desenes d’estructures governamentals, inclosos llocs militars, una base de la força aèria i la casa del comandant del Cos de Lahore.
Divendres, després de ser posat en llibertat sota fiança per ordre del Tribunal Superior d’Islamabad (IHC), Khan va parlar amb un mitjà de comunicació estranger, atribuint la seva detenció no als organismes de seguretat interna, sinó a una sola persona: el cap del exèrcit. Va afirmar que el venerat exèrcit pakistanès havia tacat injustament la seva reputació pels esdeveniments ocorreguts al país.
Des que el parlament pakistanès va destituir l’exprimer ministre mitjançant una moció de censura l’any passat, Khan ha llançat greus acusacions contra els generals d’alt rang de l’exèrcit, i per això la seva darrera declaració és només la més recent de moltes. La destitució de Khan al Parlament va aplanar el camí per a la formació d’un govern sota el seu successor, Shehbaz Sharif –dirigit per l’aliança d’onze partits coneguda com a Moviment Democràtic del Pakistan (PDM)–, que va assumir el càrrec a principis d’abril de 2022 enmig d’una polarització nacional generalitzada sobre el “cop tou”.
Detenció “il·legal” d’Imran Khan
Dos dies després de la polèmica detenció de Khan, en un gir inesperat dels esdeveniments, el Tribunal Suprem del Pakistan va declarar “il·legal” l’arrest del president del partit Pakistan Tehreek-e-Insaf (PTI), Imran Khan, i va ordenar-ne l’alliberament immediat. Arran de l’ordre judicial, els partidaris de Khan van tornar a sortir al carrer exultants i van incendiar mitja dotzena de vehicles policials a diferents punts del país.
El Tribunal Suprem del Pakistan va ordenar llavors al cap del PTI que romangués a la Casa d’Hostes de la Policia d’Islamabad sota protecció judicial fins a la seva compareixença davant l’IHC per a la nova vista de la sol·licitud de llibertat sota fiança. Finalment, l’IHC va concedir a Khan una fiança de dues setmanes, juntament amb protecció general contra tots els casos registrats contra ell pel govern.
Zahid Khan, portaveu del Partit Nacional Awami (ANP), membre del govern d’unitat dirigit pel primer ministre Shehbaz Sharif, afirma que el poder judicial només s’ocupa dels drets d’Imran Khan perquè els familiars de la majoria dels jutges són simpatitzants del partit de Khan:
“Els jutges que s’asseuen als estrats del Tribunal Suprem pertanyen a una sola província, el Punjab, i estan paranoics per restaurar el govern del PTI al Punjab per apaivagar Imran Khan. El que menys els importa és la posició de principis d’altres províncies més petites o l’interès nacional.”
Zahid lamenta que el president del Tribunal Suprem saludés Khan a la sala durant els procediments de l’11 de maig i li digués: “Encantat de coneixe’l”, malgrat que Imran està acusat de corrupció massiva i de la venda il·legal de regals de l’Estat, inclòs un costós rellotge de polsera Graff, regalat a Imran pel príncep hereu saudita Mohammed Bin Salman. El president del Tribunal Suprem, diu, no va fer ni una sola pregunta sobre les violentes protestes que el partit de Khan havia protagonitzat el dia anterior.
Tot i que Khan s’enfronta a més de cent causes judicials, la majoria es basen en acusacions frívoles que no resistiran l’escrutini legal. En canvi, l’Oficina Nacional de Rendició de Comptes (NAB, per les sigles en anglès), l’organisme federal de lluita contra la corrupció del Pakistan, s’ha centrat en dos casos principals de corrupció en què afirma tenir proves irrefutables per processar l’exprimer ministre.
Khan ha estat intentant evitar procedir en aquests casos amb el pretext de problemes de salut i preocupacions de seguretat. Entre ells hi ha els casos Toshakhana (dipòsit de regals de l’Estat) i Al-Qadir Trust.
La NAB afirma que Khan i la seva dona, Bushra Bibi, es van negar insistentment a col·laborar en la investigació del cas Al-Qadir Trust. La parella està acusada de conspirar amb el magnat immobiliari Malik Riaz per defraudar al govern pakistanès 50.000 milions de rupies (17,6 milions de dòlars). Es tracta del mateix cas en què l’oficina va sol·licitar la detenció de Khan i, amb l’ajuda de la força paramilitar Rangers, va irrompre dramàticament al tribunal d’Islamabad el 9 de maig per detenir-lo.
Un “capítol fosc” en la història del Pakistan
L’11 de maig, es va cridar l’exèrcit perquè ajudés la policia a mantenir l’ordre públic a diverses ciutats importants, cosa que va contribuir a restablir certa aparença de normalitat. Tot i que aquell dia no es van produir incidents, els principals dirigents del partit de Khan, el PTI, han estat detinguts durant 30 dies en virtut de l’Ordenança de Manteniment de l’Ordre Públic.
Tot i que les estimacions no oficials apunten a un nombre més gran, fonts governamentals afirmen que més de mitja dotzena de manifestants van morir durant els dos dies de disturbis, i que centenars de persones, inclòs personal de seguretat, van resultar ferides durant els aldarulls. En resposta al vandalisme i els saquejos duts a terme pels partidaris de Khan, més de 1.400 “malfactors” han estat detinguts els dos últims dies.
Almenys 27 vehicles públics i privats, així com 17 edificis governamentals, entre ells el de Ràdio Pakistan, un avió amb base a la base aèria de Mianwali, l’oficina de la Comissió Electoral del Pakistan, la caserna general militar de Rawalpindi i altres edificis d’organismes de seguretat, van ser incendiats per petits grups de manifestants que brandaven porres i còctels molotov.
“El 9 de maig serà recordat com un capítol fosc”, deia un comunicat de premsa de relacions públiques de l’exèrcit pakistanès emès l’endemà. La banda, a la qual l’exèrcit va descriure com “vestida amb un mantell polític”, suposadament va aconseguir el que els seus adversaris no van poder fer en 75 anys, tot “per ànsies de poder”.
Segons la informació recollida per The Cradle, les autoritats treballen activament en la identificació dels individus responsables d’incendiar la instal·lació militar durant la campanya de protesta. Ja han detingut alguns culpables mitjançant l’ús de tecnologia de geovigilància i els vídeos disponibles. L’Autoritat Nacional de Bases de Dades i Registre (NADRA) també col·labora amb les agències de seguretat per aturar els qui van causar una pèrdua financera (segons algunes estimacions no oficials) d’aproximadament 2.000 milions de rupies (7 milions de dòlars) a l’erari públic del Pakistan.
Qui té la culpa dels disturbis?
Alguns analistes han qüestionat les afirmacions de “moderació” de les forces armades quan, segons sembla, els organismes de seguretat van ser incapaços de controlar una petita turba d’uns centenars de manifestants que van saquejar lliurement llocs militars sensibles sense oposar resistència. Tot i que els incondicionals del PTI van denunciar les accions violentes dels manifestants, van insistir que els esvalotadors eren forasters que no pertanyien al seu partit.
Assad Umer, secretari general del PTI, va declarar a The Cradle abans de la seva detenció que els implicats en l’incident no eren partidaris del PTI. Va especular amb la possibilitat que el govern hagués introduït deliberadament els seus propis lleials en les protestes per desacreditar el PTI:
“El PTI no ha participat mai en activitats il·legals ni ha recorregut a la violència en manifestacions de protesta. Ens reservem el nostre dret a la protesta pacífica, garantit per la Constitució pakistanesa. Durant la campanya de protesta, la direcció del PTI ha donat instruccions específiques als treballadors perquè mantinguin la pau i s’abstinguin de causar danys a la propietat privada o pública”.
Assad va afirmar que, tot i que els activistes del PTI estaven comprensiblement enfurismats per la detenció “il·legal” del cap del partit, no eren responsables d’haver calat foc a cap propietat pública o privada.
Segons Ayesha Siddiqa, investigadora del Departament d’Estudis de Guerra del King’s College de Londres i autora de diversos llibres, l’exèrcit va decidir no intervenir directament per no posar-se en perill. Al seu lloc, van deixar que la policia i els Rangers s’encarreguessin de la situació.
Informa a The Cradle que “la mansió del comandant del cos a Lahore va ser abandonada fa una setmana, cosa que va portar alguns dels meus contactes a especular amb la possibilitat que les autoritats ignoressin el vandalisme a propòsit”, i afegeix que això planteja la possibilitat que l’incident fos un muntatge del grup militar que recolza l’actual cap de l’exèrcit, el general Syed Asim Munir.
Siddiqa va establir un paral·lelisme amb l’estratègia dels militars egipcis, que van oferir el president Hosni Mubàrak com a boc expiatori per enganyar les masses manifestants.
Segons ella, els militars egipcis van reprendre el control, van jutjar el primer ministre Mohammad Morsi, elegit democràticament, i el van condemnar a mort. “Els partidaris del PTI estan extasiats després de fer retrocedir l’exèrcit, però la seva felicitat no durarà gaire”, adverteix.
El fracàs de Khan
Khan, jugador de criquet reconvertit en polític, va assumir el poder en unes controvertides eleccions del 2018 que, segons els principals partits polítics del Pakistan, van ser manipulades per l’exèrcit –en connivència amb el poder judicial–, principalment perquè els alts comandaments de l’exèrcit havien desenvolupat serioses diferències amb el caigut en desgràcia i tres vegades primer ministre Nawaz Sharif.
Dies abans d’aquelles transcendentals eleccions generals, Sharif va ser condemnat a 10 anys de presó en un dels tres casos de corrupció presentats contra ell i la seva família per l’agència federal anticorrupció. Anteriorment, Sharif va ser destituït del seu càrrec de primer ministre pel Tribunal Suprem del Pakistan després d’una investigació per corrupció sobre la seva propietat de quatre apartaments de luxe a l’exclusiu barri londinenc de Mayfair.
L’excap de l’exèrcit, el general Qamar Javed Bajwa, i l’excap de l’agència d’espionatge militar, el tinent general Faiz Hameed, van tenir un paper fonamental en l’obertura dels casos de corrupció contra la família Sharif i en l’obtenció del suport parlamentari perquè Khan formés govern, malgrat haver obtingut la majoria simple a les renyides eleccions de 2018.
Després de les eleccions, l’administració de Khan es va enfrontar a desafiaments per governar eficaçment el país, cosa que es va traduir en una economia en dificultats, deutes creixents, augment de la desocupació i una inflació disparada durant els quatre anys de mandat.
Aquests desafiaments han posat de manifest la intricada dinàmica entre els militars, els partits polítics i les influències externes que afecten la governança del Pakistan en tot moment. De cara al futur, la clau de l’èxit del país és aconseguir líders amb la visió i la capacitat necessàries per fer front i contenir aquests influents components i guiar el Pakistan cap a l’estabilitat i la prosperitat.
Una via crucial per a l’èxit serà abraçar còmodament la interconnectivitat euroasiàtica –com estan fent ràpidament altres Estats asiàtics–, que Khan reconeix com una prioritat estratègica per a Islamabad. Tot i això, altres forces pakistaneses –possiblement amb el suport dels Estats Units– poden haver percebut aquesta visió com una amenaça, raó per la qual Khan va haver de marxar i per la qual segueix sent objecte d’atacs.
Font: The Cradle
Zulfi Bukhar: "No hi ha democràcia al Pakistan sense Imran Khan" (Times Radio, 12.05.2023)
Es poden activar els subtítols automàtics en català