S’està lliurant una guerra pel control sobre el Kurdistan occidental i les zones del nord de Síria, entre elles tres enclavaments kurds de facto. Els combats al Kurdistan occidental són un mitjà per a un fi i no un fi en si mateix. Els objectius de guanyar control sobre el Kurdistan sirià i el nord de Síria són fonamentals per obtenir el control sobre la resta de la República Àrab de Síria i suposarien un canvi de règim a Damasc amb el suport dels Estats Units.
El Kurdistan occidental es diu alternativament Rojava en Kurmanji, el dialecte de la llengua kurda que s’utilitza a nivell local i parlat per la majoria dels kurds que viuen a Turquia. La paraula Rojava ve de l’arrel kurda Roj, que significa tant el sol com el dia, i, literalment, significa «la posta del sol» («final del sol») o el «final del dia» en Kurmanji i no la paraula «oest». La confusió sobre el seu significat sorgeix per dues raons principals. La primera és que en Sorani, el dialecte central de la llengua kurda, la paraula Roj només es fa servir per referir-se al dia. La segona és que Rojava connota o suggereix la direcció de l’oest, on es veu el sol quan s’acaba el dia.
El setge sobre Ayn al-Arab o Kobani
Malgrat el fet que ni l’exèrcit ni el govern sirià controlen la major part del Kurdistan sirià i que una quantitat significativa dels seus habitants s’han declarat neutrals, les forces de l’Exèrcit Lliure de Síria, Al-Nusra, i l’ISIL (Daish) han llançat una guerra pluripartidista en el mosaic d’habitants de Rojava. No ha estat fins a finals del 2014 que aquesta guerra contra el Kurdistan occidental ha guanyat l’atenció internacional veient com els kurds sirians de la zona nord-est de la província d’Alep (Mintaqah) d’Ayn Al-Arab (Ain al-Arab) han arribat a estar envoltats per l’ISIL a finals de setembre i principis d’octubre. Mentre això passava, el comportament dels Estats Units i els seus aliats, específicament el govern turc neootomà de Recep Tayyip Erdogan i el primer ministre Ahmet Davutoglu, han mostrat els seus veritables objectius a Rojava i Síria. En el moment en què els kurds sirians al nord-est de la província d’Alep estaven sent encerclats per l’ISIL, estava clar que Washington i la seva falsa coalició anti-ISIL estan utilitzant realment el sorgiment de l’ISIL per tornar a dibuixar els mapes estratègics i ètnico-confessionals de Síria i l’Iraq. Molts dels kurds sirians pensen que l’objectiu és obligar-los a anar cap a l’est del Kurdistan iraquià i rendir-se a la dominació turca.
Els temors d’un altre èxode a Síria -similar al que es va palpar quan Turquia va assistir Jubhat Al-Nusra per a la presa violenta de la ciutat de majoria ètnica armènia de Kasab (Kessab) a la província de Latakia el març del 2014- va començar a materialitzar-se. Gairebé 200.000 sirians -kurds, turcs, assiris, armenis i àrabs- van fugir a través de la frontera siro-turca. El 9 d’octubre, un terç d’Ayn Al-Arab havia caigut en mans del pseudo-califat.
Les posicions dels Estats Units sobre Kobani mostren els objectius de Washington
La posició de Washington sobre Ayn al-Arab o Kobani ha estat molt reveladora sobre on s’ha situat realment pel que fa a la batalla pel control de la ciutat fronterera siriana. En lloc de la prevenció de la caiguda de Kobani i donar suport als defensors locals que estaven fent els intensos combats de terra contra l’ISIL i contenint el seu pseudo-califat, Washington no es va moure. La posició dels Estats Units a Kobani és un indicador important de què la guerra dels Estats Units en contra de l’ISIL ha estat simple fanfarroneria i un truc de relacions públiques fictici destinat a ocultar el veritable objectiu d’aconseguir un punt de suport estratègic dins el territori sirià.
Quan l’ISIL va atacar les forces del Govern Regional del Kurdistan (GRK) al Kurdistan iraquià, l’agost del 2014, els Estats Units van actuar ràpidament per ajudar les forces del Govern Regional del Kurdistan. Al juliol, un mes després de la captura de la ciutat iraquiana de Mossul per l’ISIL, que va coincidir amb la presa militar de la rica ciutat petroliera de Kirkuk pel GRK, l’ISIL va començar el seu setge de Kobani a Rojava. Fins a l’octubre, els Estats Units només van mirar.
I encara més revelador, el Pentàgon va anunciar el 8 d’octubre que la campanya de bombardejos liderada pels Estats Units a Síria, que el 15 d’octubre va anomenar formalment Operació Resolució Inherent, no va poder aturar l’ofensiva de l’ISIL i els avenços contra Kobani i els seus defensors locals. En canvi, els Estats Units van començar a discutir i insistir perquè es fessin més passos il·legals per part de Turquia, membre de l’OTAN. Washington va començar a cridar els soldats turcs i els tancs perquè entressin a Kobani i el nord de Síria. Al seu torn, el president Erdogan i el govern turc van dir que Ankara només enviaria l’exèrcit turc si s’establia una zona d’exclusió aèria sobre Síria pels Estats Units i els altres membres de la falsa coalició de Washington.
Replantejament per a una zona tampó al Nord de Síria
Fent servir Kobani, els governs dels Estats Units i Turquia aprofiten l’oportunitat per replantejar els seus plans d’una invasió de Síria el 2011, que advoca per l’establiment d’una zona tampó del nord controlada per Turquia i una zona d’exclusió aèria sobre l’espai aeri sirià. Aquesta vegada els plans s’han presentat sota el pretext humanitari de manteniment de la pau. Aquesta és la raó per la qual els parlamentaris de l’Assemblea Nacional de Turquia han aprovat lleis autoritzant la invasió de la República Àrab de Síria i el Kurdistan sirià, el 2 octubre del 2014.
Tot i que Turquia va aprovar la invasió de Síria el 2 d’octubre, Ankara s’ha mantingut cautelosa. En realitat, Turquia està fent tot el possible per assegurar-se que Kobani caigui sota el control de l’ISIL i els defensors locals de Kobani siguin derrotats.
A causa de la manca de coordinació entre l’Organització Nacional d’Intel·ligència turca (MIT) i els funcionaris encarregats de fer complir la llei turca, un escàndol nacional es va produir fins i tot a Turquia quan els camions encoberts del MIT van ser detinguts a Adana per la gendarmeria turca després que fossin capturats transportant en secret armes i municions a Síria per Al-Nusra i altres insurgents antigovernamentals.
En el context de Kobani, es van realitzar nombrosos informes que revelaven que grans carregaments d’armes van ser lliurats per Turquia als batallons armats de l’ISIL per a l’ofensiva de Kobani. Una periodista, Serena Shim, pagaria amb la seva vida per intentar documentar això. Shim, una libanesa-americana que treballava per la cadena de notícies iraniana en anglès Press TV, revelaria que les armes estaven sent lliurades secretament als insurgents de Síria a través de Turquia en els camions que porten el logotip de l’Organització Mundial d’Aliments de l’ONU. Shim seria assassinada poc després en un accident de cotxe misteriós el 19 d’octubre després de ser amenaçada per l’Organització Nacional d’Intel·ligència turca per espiar per a la «oposició turca».
Per ocultar les seves mans brutes com a facilitador, el govern turc va començar afirmant que no podia controlar les seves fronteres o evitar que els combatents estrangers entressin a l’Iraq i Síria. Això, però, va canviar amb la batalla per Kobani. Ankara va començar a exercir el que semblava ser el control impecable de la seva frontera amb Síria i fins i tot reforçant la seguretat fronterera. Turquia, que és àmpliament reconeguda per permetre que Jabhat Al-Nusra i les altres forces insurgents recolzades per estrangers creuïn lliurement les fronteres per lluitar contra l’exèrcit sirià, va començar a impedir als voluntaris kurds que creuessin la frontera siro-turca a Kobani per ajudar els assetjats de la ciutat siriana i els seus defensors superats en nombre. Només una intensa pressió nacional i internacional va fer que el govern turc deixés finalment que cent cinquanta soldats peixmerga del Kurdistan iraquià entressin a Kobani l’1 novembre del 2014.
Turquia pren nota dels amics de Síria
El govern sirià va rebutjar els suggeriments procedents d’Ankara i Washington per a les tropes de terra estrangera en el seu territori i per a l’establiment d’una zona tampó al nord. Damasc va dir que aquestes eren intencions d’agressió flagrant contra Síria. Es va emetre un comunicat el 15 d’octubre dient que consultaria als seus «amics».
En el context dels plans d’invasió dels Estats Units i Turquia, el govern turc va fer el seguiment de les reaccions i actituds de Rússia, Iran, Xina i els segments independents de la comunitat internacional no alinetas amb l’objectiu de la política exterior de Washington. Tant el Kremlin com Teheran van reaccionar advertint al govern turc d’oblidar qualsevol pensament sobre l’enviament de tropes de terra al Kurdistan sirià i al territori sirià.
El vicecanceller rus Aleksandr Lukashevych, el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors rus, va anunciar que Moscou es va oposar a la creació d’una zona tampó al nord el 9 d’octubre. Lukashevych va dir que ni Turquia ni els Estats Units tenien autoritat o legitimitat per establir una zona de protecció en contra de la voluntat d’un altre Estat sobirà. També va assenyalar com el bombardeig nord-americà de Síria havia complicat el problema i influenciat l’ISIL per barrejar-se entre la població civil. Les seves paraules es van fer ressò de les advertències de l’ambaixador rus Vitaly Txurkin, representant permanent de Rússia davant l’ONU, dient que els bombardejos liderats pels Estats Units a Síria agreujarien encara més la crisi.
Per part de Teheran, el vicecanceller iranià Amir-Abdollahian va anunciar públicament que l’Iran havia advertit al govern turc contra qualsevol aventurisme a Síria.
Per què la Operació Resolució Inherent ha fet més fort l’ISIL a Síria?
És una coincidència que l’ISIL o Daish guanyés terreny a Síria tan aviat com els Estats Units els van declarar la guerra? O és una coincidència que Rojava contingui la majoria dels pous de petroli de Síria?
Els habitants i la resistència que lluita contra l’ofensiva de l’ISIL a Kobani han demanat en repetides ocasions ajuda exterior, però han definit en termes inequívocs els atacs aeris liderats pels Estats Units a Síria com a completament inútils. Aquesta ha estat l’observació general sobre el terreny dels líders paramilitars i civils locals respecte a la campanya il·legal de bombardejos liderada pels Estats Units sobre Síria. Funcionaris locals seleccionats al Kurdistan sirià han dit en repetides ocasions, d’una forma o una altra, que els atacs aeris liderats pels Estats Units són un fracàs.
Les Unitats de Protecció Popular de Kobani (Yekineyen Parastina Gel, YPG; totes les unitats femenines abreujades com a YPJ) han fet múltiples declaracions assenyalant que la campanya de bombardejos dels Estats Units no ha fet res per aturar l’avanç de l’ISIL a Kobani o a tot Síria. Mentre feia una crida a la unitat kurda i a un front unit entre Síria, l’Iraq i l’Iran en contra del pseudo-califat de l’ISIL, Jawan Ibrahim, un oficial YPG, ha dit que els Estats Units i la seva coalició anti-ISIL han fracassat pel que fa a les YPG i els kurds sirians, segons l’agència de notícies Fars (FNA).
Abans que els Estats Units comencessin oficialment la seva campanya a Síria mitjançant atacs aeris a Ar-Raqqa, els combatents de l’ISIL havien abandonat les posicions que els Estats Units i els seus aliats àrabs van bombardejar. En lloc de bombardejar l’ISIL, els Estats Units han estat bombardejant la infraestructura industrial i civil siriana. En dir que alguns d’aquests atemptats, que inclouen cases de civils i una sitja de blat, eren errors, és clar que s’està aplicant contra Síria l’estratègia del Pentàgon d’erosionar la força d’un estat enemic destruint la seva infraestructura.
Després de fortes crítiques i de la pressió internacional, els Estats Units han començar a llançar subministraments mèdics simbòlics i a fer enviaments d’armes per als defensors locals de Kobani. Algunes d’aquestes armes han anat a parar a les mans de l’ISIL. El Pentàgon diu que això s’ha degut a errors de càlcul i que l’ISIL no n’era el destinatari. Els escèptics, però, creuen que el Pentàgon va llançar deliberadament en paracaigudes les armes dels Estats Units a prop dels llocs on les podrien veure i obtenir fàcilment els batallons de l’ISIL. Els dipòsits d’armes inclouen granades de mà, granades propulsades per coets (RPG) i municions, que van ser exhibides en almenys un vídeo produït per l’ISIL durant la batalla per Kobani.
En paral·lel a l’ajuda reticent dels Estats Units, el govern turc va ser pressionat per permetre que un nombre simbòlic de combatents peixmerga GRK de l’Iraq creués la seva frontera cap a Kobani l’1 de novembre. Aquests peixmerga, però, formen part de les forces de seguretat dels corruptes GRK alineats amb Turquia. En altres paraules, als «kurds de Turquia» (com a aliats seus; que no han de ser confosos amb els kurds turcs) se’ls va permetre entrar a Kobani (en lloc de les YPG, YPJ o voluntaris). Des que el paper perjudicial de Turquia a Kobani ha arribat a ser àmpliament conegut, Ankara ha tingut por que la caiguda de Kobani acabi efectivament amb les converses de pau entre el partit il·legalitzat dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i el govern turc, i porti a una revolta massiva al Kurdistan turc.
Inútil bombardeig nord-americà contra l’ISIL o guerra amagada dels Estats Units contra Síria?
La campanya de bombardejos liderada pels Estats Units no té la intenció de derrotar l’ISIL, que també està fent tot el possible per destruir els teixits de la societat siriana. La campanya de bombardejos liderada pels Estats Units a Síria té la intenció d’afeblir i destruir Síria com un Estat que funcioni. És per això que els Estats Units han estat bombardejant instal·lacions d’energia sirianes i infraestructures, incloent-hi les canonades de transport, sota l’excusa de la prevenció que l’ISIL les fes servir per vendre petroli i tenir ingressos.
Les raons dels Estats Units per justificar això també són falses, perquè l’ISIL ha estat transportant remeses de petroli robat de Síria a través de vehicles de transport cap a Turquia i, a diferència del cas de l’Iraq, no usant les canonades de transport. D’altra banda, la major part del petroli robat per l’ISIL ha estat venint de l’Iraq i no de Síria, però els Estats Units no han pres les mateixes mesures per destruir la infraestructura energètica a l’Iraq. A més, les compres de petroli robat de Síria i l’Iraq han tingut lloc a nivell d’actors estatals. Fins i tot el propi representant de la Unió Europea a l’Iraq, Jana Hybášková, ha admès que els membres de la Unió Europea estan comprant petroli robat iraquià de l’ISIL.
Dos enfocaments diferents del Pentàgon, un per a l’Iraq i l’altre per a Síria, diuen molt sobre el que Washington està fent a la República Àrab de Síria. Washington segueix anant darrere Síria, i Turquia vol cooptar els kurds sirians o bé neutralitzar-los. És per això que es va iniciar la batalla per Kobani amb la participació de Turquia i per què hi ha hagut inacció per part del govern dels Estats Units. A més, quan s’arriba a això, l’ISIL o Daish és una arma dels Estats Units.
El govern sirià sap que la coalició anti-ISIL de Washington és una façana i que el ball de màscares podria acabar amb una ofensiva liderada pels Estats Units contra Damasc si el govern dels Estats Units i el Pentàgon creuen que les condicions són les adequades. El 6 de novembre, el ministre de Relacions Exteriors de Síria, Walid al-Muallem, va dir al diari libanès Al-Akhbar que Síria havia demanat a la Federació de Rússia d’accelerar el lliurament del sistema de míssils antiaeris S-300 per preparar-se per a una possible ofensiva del Pentàgon.