Sóc la Gemma, l’esposa de Léon Mugesera. Nascuda a Rwanda, he viscut al Quebec des de 1993 amb els nostres cinc fills, que van créixer a la neu i davant de St. Laurent. Quebec ens va adoptar i el vam convertir en la nostra llar. Durant gairebé un quart de segle, el llenguatge dels quebequesos és el nostre idioma i la seva terra és la nostra terra.

Léon estima el Quebec. Va estudiar intermitentment a la Universitat Laval de 1981 a 1987, mentre ensenyava lingüística a la Facultat d’Arts de la Universitat Nacional de Rwanda, fundada el 1963 pel pare Georges-Henri Lévesque, un quebequès. L’agost de 1993, Léon va tornar al Quebec amb mi i els nostres fills per fugir de la guerra i les persecucions a Rwanda.

Desafortunadament, León va ser arrencat de la seva llar adoptiva i de la seva família per mitjà de la mentida i la injustícia. Com acaba d’assenyalar el Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles, en la seva resolució de 28 de setembre de 2017, Léon, el meu marit, va ser torturat a la presó i sotmès a un simulacre de judici, on ni tan sols va tenir el dret de cridar testimonis en la seva defensa. El govern d’Ottawa sabia el que li passaria a Léon, però el va expulsar de totes maneres, el 23 de gener de 2012, fa sis anys. Ottawa també coneixia la nostra veritable història, que sistemàticament s’amaga al públic darrere d’un vel de calúmnies repetides milers de vegades. M’agradaria explicar-vos una mica aquesta història.

A les meves venes hi corre sang hutu i tutsi. Tinc cosins i cosines tutsis. Léon i jo som padrí i padrina de dos nens tutsis. El nostre matrimoni va ser concelebrat per quatre sacerdots, tres dels quals eren tutsis i un belga. Entre els celebrants hi havia mossèn Alexis Kagame, titular del codi esotèric que va participar en la coronació dels reis [tutsis], i mossèn Félicien Muvara, molt bon amic de Léon. Vam tenir molts amics tutsis a Rwanda. També a la ciutat de Quebec, Léon hi tenia un gran amic tutsi, Alex Rwagasana, que ha mort avui. Pau a la seva ànima

La padrina del meu fill gran és tutsi. Quan els nostres primers fills eren petits, van passar les seves vacances en un monestir de monges benedictines, en el qual compartíem els àpats amb la reina Rosalie Gicanda, una tutsi que era la tia materna de l’actual president de Rwanda.

Un dia, mentre era professor a la Universitat de Rwanda, Léon va contractar un tutsi. No obstant això, uns 30 anys després, el fill d’aquest tutsi va venir a declarar a petició del fiscal de Rwanda durant el judici pel riu que va acabar el 2016, i va dir que Léon odiava els tutsis. Per descomptat, és poc probable que Léon hagi pogut odiar les persones a les que va assistir i va ajudar, però avui a Rwanda qualsevol que no testifiqui com el fiscal espera corre el risc de tenir seriosos problemes.

Durant la guerra d’agressió llançada el 1990 pel Front Patriòtic Ruandès (FPR), amb seu a Uganda i liderat per Paul Kagame, Léon i jo vam veure errar cap a Kigali els refugiats que fugien en gran nombre de les zones ocupades per l’FPR. A principis de 1994, diversos mesos després de la nostra partença de Rwanda i poc abans de les massacres a gran escala, un milió de persones desplaçades vivien en campaments dels quals en sortien cent cadàvers cada dia.

En un cert moment, durant la guerra, l’FPR va aconseguir prendre temporalment la ciutat de Ruhengeri, que albergava la Facultat de Lletres. La gent, espantada, va escapar-se de la ciutat i va fugir a la zona governamental per protegir-se de l’FPR. Els mestres de la Facultat de Lletres, inclosos els tutsis, van fugir a la Facultat de Dret de Kigali. Léon i jo els vam ajudar.

Léon estimava els seus compatriotes, hutus, tutsis i twas per igual, i va ser testimoni de l’enorme patiment infligit per l’FPR. La història que se’ns explica ignora els atroços crims de l’FPR, el primer dels quals va ser haver començat la guerra. De tots els crims, el Tribunal de Nuremberg ens diu que és el més greu.

Vint-i-set anys després d’haver començat a ensangonar Rwanda, l’FPR continua mentint, reprimint, robant, empresonant, torturant i assassinant amb la major impunitat. Per estar convençuts d’això, només cal veure el darrer informe de Human Rights Watch, els innombrables informes que l’han precedir i la recent decisió del Subcomitè de Prevenció de la Tortura de les Nacions Unides, que va suspendre la seva visita a Rwanda perquè no va poder visitar els llocs de detenció i parlar en privat amb els presos. L’FPR fins i tot va assassinar dos sacerdots del Quebec, els Pares Simard (1994) i Pinard (1997).

Després d’haver provocat la represa de les hostilitats amb un atac que va matar dos caps d’Estat el 6 d’abril de 1994, Paul Kagame i el seu FPR van guanyar la guerra amb un bany de sang, expulsant milions de refugiats fora de Rwanda, molts dels quals van morir en la més gran de les indiferències al Zaire. L’FPR va bombardejar els refugiats i els va perseguir durant milers de quilòmetres a través de la selva fins a Kisangani i més enllà. Testimonis oculars que van ser prop de la mort van dir que, l’abril de 1994, literalment van circular en cotxe entre la sang de les víctimes de l’FPR durant 30 quilòmetres. Aquest testimoni va ser confirmat pels treballadors humanitaris el maig de 1994: l’FPR matava homes, dones i nens en gran nombre.

Ara bé, és aquesta mateixa organització criminal, l’FPR, la que va acusar el meu marit, Léon Mugesera, d’haver pronunciat un discurs d’odi en un poblet de Rwanda el novembre de 1992. Per descomptat, l’FPR no va difondre aquest mite tot sol, va tenir molta ajuda. Després de prendre el poder i fins i tot de continuar massacrant desenes de milers de ruandesos, va poder comptar amb un periodista canadenc ben imbuït de la seva propaganda.

Un dia d’octubre de 1994, aquest periodista va arribar al Quebec per entrevistar Léon davant de càmera, sense previ avís. Després, en el seu reportatge, el periodista va mostrar Léon reconeixent que ell era l’autor d’un discurs, mentre que el públic podia veure a la pantalla una traducció enganyosa en francès que després seria denunciada pel Tribunal Federal d’Apel·lacions.

No només el periodista va fer servir un muntatge d’extractes del discurs i una traducció espúria, sinó que també va incloure al seu informe un breu vídeo d’un altre discurs de Léon, ometent dir que no era el mateix discurs. En aquest vídeo, que el públic ha vist milers de vegades a la televisió, veiem Léon passar-se la mà pel front. Sabeu el que Léon estava dient en kinyarwanda?

Deia que no hauríem de deixar-nos enganyar pel qui t’ofereix un got de cervesa per esborrar els teus pensaments. La mà al front de Léon, tan sovint insidiosament presentada com una invitació a matar, evoca els pensaments que s’esborren amb l’alcohol. Per suposat, no ho podríeu saber perquè ningú ho ha volgut explicar durant els 23 anys de difamació que ha patit la meu família.

El 28 de setembre, deu jutges africans han confirmat que els drets fonamentals de Léon eren violats diàriament. La seva salut s’està deteriorant cada dia. Està abandonat a la injustícia i estem condemnats a més a la tortura de la mentida perpètua. És així com el govern d’Ottawa, que va lliurar Léon als seus torturadors, concep la defensa dels drets humans, l’estat de dret i la llibertat d’expressió?

_______________________________________________________________________________________

Léon Mugesera: Cronologia d’una baixada als inferns

De 1981 a 1987

León Mugesera va estudiar a la Universitat Laval i va obtenir un doctorat en lingüística. Posteriorment, va ensenyar a la Facultat de Lletres de la Universitat Nacional de Rwanda.

1 d’octubre de 1990

L’FPR desencadena la guerra a Rwanda atacant aquest país des d’Uganda. Paul Kagame, director d’intel·ligència militar de l’exèrcit ugandès, pren la direcció de l’FPR poc després. Acaba de rebre entrenament militar a Fort Leavensworth, Estats Units.

De 1990 a 1994

La guerra es lliura a Rwanda. La població fuig de la violència extrema de l’FPR per refugiar-se a la zona del govern. Més d’un milió de desplaçats, aproximadament el 15% de la població, es troben en campaments al voltant de Kigali.

22 de novembre de 1992

Léon Mugesera dóna un discurs en un míting de l’MRND, el partit del president Habyarimana, al poble de Kabaya. El discurs no és transmès pels mitjans i és escoltat per uns centenars de persones. Poc després, Léon Mugesera descobreix que el busquen per matar-lo. Abandona Rwanda i fuig al Zaire i Espanya, amb la intenció de portar la seva família allà per protegir-la de la guerra i la persecució.

12 d’agost de 1993

Léon Mugesera arriba al Quebec, un país que coneix bé, amb la seva dona i els seus fills. Tenen l’estatus de residents permanentes.

6 d’abril de 1994

L’avió presidencial que transportava els caps d’Estat de Rwanda i Burundi és abatut per un míssil disparat per l’FPR. Tots els qui eren a bord van ser assassinats i l’FPR va reprendre l’ofensiva durant les següents hores, en violació dels Acords de Pau d’Arusha, el darrer dels quals es va signar el 3 d’agost de 1993. Assassinats selectius i després importants massacres civils acompanyen la confrontació militar.

31 d’octubre de 1994

Mentre els refugiats que fugien de l’FPR moren per milers de fam i malalties als campaments del Zaire, i que l’FPR mata civils en territori de Rwanda, la televisió estatal canadenca transmet un informe incriminant una persona que denuncia els crims de l’FPR: Léon Mugesera. Els periodistes canadencs el posen “al banc dels acusats” i li retreuen haver participat en l’organització del genocidi de Rwanda.

11 de juliol de 1996

Després que s’iniciés una audiència el 21 de juny de 1995, l’arbitre Pierre Turmel accedeix a la demanda del Ministeri d’Immigració i Ciutadania i ordena la deportació de Léon Mugesera. Durant l’audiència, el Departament utilitza l’informe de la televisió estatal canadenca com a prova.

6 de novembre de 1998

La Secció d’Apel·lacions de la Comissió d’Immigració i Refugiats confirma la decisió de l’àrbitre Turmel.

10 de maig de 2001

El jutge Marc Nadon del Tribunal Federal remet el cas a la Secció d’Apel·lació afirmant que “ha comès un error de fet i de dret en considerar que Mugesera era proper al president, que era un membre del grup governant i dels esquadrons de la mort, que havia participat en massacres i que els assassinats es van cometre després del seu discurs.” Segons el jutge Nadon aquestes conclusions són “manifestament irraonables”.

8 de setembre de 2003

Els jutges Décary, LeTourneau i Pelletier, del Tribunal Federal d’Apel·lacions, rebutgen en bloc les al·legacions contra Mugesera. Assenyalen que: “Les troballes de la Comissió [Recerca Internacional] pel que fa al discurs es van basar en extractes acuradament seleccionats que es van manipular. La Secció d’Apel·lacions va actuar de manera manifestament irraonable sobre la base de les conclusions […] de la Comissió pel que fa al discurs de Mugesera. Com ho va esmentar un testimoni expert, el discurs va ser tallat de tal manera que es va destruir allò més essencial, que era fer complir les lleis i anar a les eleccions tot i la inseguretat al país.”

Si ens atenem al Tribunal Federal d’Apel·lacions, Léon Mugesera no és ni un criminal ni un mentider i té dret a romandre al Quebec amb la seva familia.

28 de juny de 2005

El Tribunal Suprem del Canadà invalida la decisió del Tribunal Federal d’Apel·lacions perquè hauria estat erroni pronunciar-se sobre el fons del cas. En resum, la cort més alta del Canadà descarta l’anàlisi acurada del cas per tres jutges experimentats i prefereix l’opinió d’un funcionari federal. La veritat no sembla importar, igual que la vida de Léon Mugesera i el futur de la seva familia.

23 de gener de 2012

Léon Mugesera és deportat a Rwanda, on és empresonat immediatament. És maltractat i se li nega atenció mèdica. La seva salut es deteriora. El règim de l’FPR li fa un judici en el qual les regles més elementals de la justícia no són respectades.

15 d’abril de 2016

El tribunal ruandès condemna Léon Mugesera a cadena perpètua sense que l’acusat hagi tingut l’oportunitat que els seus testimonis declarin. Els maltractaments continuen.

28 de setembre de 2017

Tres jutges del Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles ordenen per unanimitat al règim de l’FPR que deixi de violar els drets fonamentals de Léon Mugesera, la qual cosa inclou permetre-li veure els seus advocats, rebre visites de familiars, comunicar-s’hi lliurement i rebre l’atenció mèdica que necessita. Els jutges ordenen al règim de l’FPR que deixi de soscavar la integritat física i mental de Léon Mugesera i la seva salut.

El règim de l’FPR segueix, però, maltractant Léon Mugesera.