Una i altra vegada al llarg de la història dels Estats Units des de principis del segle XIX, les eleccions han estat robades –no guanyades– a nivell federal, estatal i local.

La meva pròpia ciutat, Chicago, és notòria per la seva política bruta, eleccions falsejades amb una llarga tradició, coses controlades per la màquina demòcrata.

“Big Bill” Thompson va ser el darrer batlle republicà de la ciutat, de 1927 a 1931. Durant gairebé els darrers 90 anys, la màquina demòcrata de Chicago ha controlat la política de la ciutat.

El professor de ciències polítiques de la Universitat d’Illinois, Dick Simpson, va explicar que la bruta reputació de la política de Chicago “és certa”.

El 1931, el batlle Anton Cermak va crear la màquina demòcrata, guanyant les eleccions a la manera antiga, robant la forma en què funcionava.

El frau electoral de la màquina va descoratjar els polítics dels partits rivals a postular-se per a batlle i regidors.

Durant el seu mandat com a batlle entre 1955 i 1976, Richard J. Daley va afinar la política de la màquina a la ciutat.

El seu fill Richard M. va ser batlle de Chicago de 1989 a 2011.

Entre tots dos, pare i fill Daley van dirigir la ciutat durant gairebé mig segle.

Ells en el seu temps i els demòcrates d’avui són guanyadors automàtics quan se celebren eleccions per a batlle.

En les eleccions presidencials de 1960, la màquina de Daley va fabricar un gran nombre de vots per a JFK.

Segons Simpson, hagués guanyat Illinois sense els tripijocs de Chicago al seu favor.

Els trucs bruts electorals a Chicago incloïen mantenir els residents morts de la ciutat en les llistes de votants, fins i tot omplir targetes de registre de votants amb noms de làpides.

Segons Simpson i exreporteros polítics, als residents de la ciutat se’ls va prometre uns quants dòlars, un bon dinar i begudes en un pub local si votaven el dia de les eleccions pels candidats “correctes”.

Els caps de districte van emplenar les paperetes dels residents de la ciutat, fent el mateix amb altres que no es van presentar a votar.

Els membres del comitè de districte van omplir les paperetes dels residents dels asils que no van poder anar als col·legis electorals.

Les coses avui dia són diferents de la política de l’era Daley però encara són sospitoses.

“Voti anticipadament i sovint”, com es va dir una vegada a la ciutat, és en gran part cert avui en dia per a la legítima votació anticipada de vots per correu.

La cursa per la Casa Blanca el 2020 serà recordada algun dia com un dels exemples més flagrants de frau electoral als Estats Units.

Abans de l’alba del dimecres al matí, els registres de sis xifres a Wisconsin i Michigan, i de set xifres a Pennsilvània, van ser el 100% per a Biden, esborrant l’avantatge de Trump en aquests estats.

En els anteriors, Geòrgia, Nevada, i probablement d’altres, els vots dels antics residents de l’estat –ara morts– i d’altres que ja no resideixen en diversos estats van ser comptats per a Biden i no per a Trump.

Així com els vots per correu sense mata-segells i altres rebuts després de la data límit de votació.

Incomptables quantitats de paperetes en estats indecisos que haurien d’haver estat llançades es van afegir al còmput de Biden.

Almenys a Wisconsin, Michigan i Pennsylvania, els demòcrates van controlar el recompte de vots, mentre que als observadors republicans se’ls va impedir veure-ho de prop durant la major part del procés.

Quan els avantatges significatius d’un candidat s’evaporen de la nit al dia, els tripijocs en són probablement els responsables.

Això és precisament el que li va passar a Biden respecte a Trump als estats clau en què Donald Trump probablement va guanyar, tot i que els funcionaris demòcrates estatals afirmen falsament el contrari.

Segons Federalist.com, “l’evidència (de) frau (als estats clau) s’està acumulant ràpidament”, afegint:

“Testimonis presencials” expliquen una història de “falsos mata-segells (o cap) en les últimes paperetes de vot per correu”.

El Partit Republicà: “els observadors de la votació van ser pressionats i mantinguts lluny de les taules de recompte a Detroit”.

“S’han descobert fallades de programari que canvien els vots de Trump a Joe Biden a Michigan, i el mateix programari s’està utilitzant en altres estats disputats”.

Prop del 90% de participació a Wisconsin aixeca banderes vermelles automàtiques.

La quasi unanimitat entre els mitjans de comunicació per a Biden respecte a Trump durant la campanya i els seus resultats, en particular anunciant el guanyador dissabte mentre el recompte de vots continuava, planteja la pregunta.

Es va planejar això amb anticipació, els mitjans de l’establishment en connivència amb els demòcrates afirmant que Biden havia guanyat, ofegant els punts de vista alternatius?

El dijous, durant la roda de premsa postelectoral de Trump, ABC, CBS, NBC, i MSNBC van interrompre la roda quan justificadament va al·legar frau electoral als principals estats indecisos.

Es diu que Trump no cedeix. Té la intenció de desafiar el “frau electoral” a través del procés judicial.

Nou jutges del Tribunal Suprem probablement tindran l’última paraula, una repetició de les eleccions del 2000 en una nova forma.

La república bananera dels Estats Units es fa palesa a les eleccions del 2020.

El concepte es refereix a una nació repressiva, no democràtica, de vegades políticament inestable.

És un país en el qual un petit percentatge de la població té una part desproporcionada de riquesa i poder.

On la gent comuna és explotada, no servida.

On els beneficis són privatitzats i les llars treballadors suporten la càrrega del deute.

Una cleptocràcia dirigida per forces fosques, còmplice d’interessos monetaris, beneficiant-se a costa de la majoria.

Als Estats Units, embolicats en la bandera estatunidenca, els mitjans de comunicació dominants donen suport a allò que requeriria ser exposat i denunciat.

Les eleccions quan se celebren són una farsa. Interessos poderosos dirigeixen les coses. La gent del carrer no té veu ni vot.

Les eleccions del 2020 són un de molts exemples. Els interessos de l’estat profund són els únics que decideixen les coses.

Si són per a Biden/Harris per damunt de Trump, cosa que sembla probable, l’actual mandatari serà un president d’un sol mandat.

El procés funciona de la mateixa manera a totes les repúbliques bananeres, incloent les que es fan passar per democràcies, en particular els Estats Units des de la seva creació fins al dia d’avui.

Font: Stephen Lendman


                                                             Subtítols en castellà