Aquesta setmana festiva, políticament i religiosament, no ha estat ni una cosa ni l’altra. Abans fèiem acudits amb aquests dos termes, però actualment fem declaracions vulgars i grolleres. Aquesta setmana ha estat la setmana de la Hipòcrita Celebració Espanyola. Tant a nivell polític, com social o religiós, només s’han celebrat actes públics impurs i antidemocràtics. És a dir, constitucionalment espanyols. El dia de la Mare de Déu, a TVE, des de Toledo, feren una missa presidida per una gran bandera espanyola i tocaren l’himne nacional. Estic cansat de lamentar-me interiorment. No m’explico com el meu poble, el català, no s’ha atipat de tanta immoralitat i tants impostors i fariseus. Qui governa els Països Catalans? Què esperem a governar-nos nosaltres mateixos? Som anyells de cordeta que seguim el pervers i mal pastor castellà. De què serveix queixar-nos i criticar tot el que ens arriba de Madrid i d’Europa, si no passem mai a l’acció? Aquesta setmana n’hem sentides i vistes de tots els colors, però aquí romanem nosaltres, esporuguits i escagarrinats per una colla d’ignorants, sàdics i malvats, que no ens permeten exercir els nostres drets fonamentals més bàsics i urgents. De quina pasta de moniato estem fets els éssers mediterranis?
La Constitució és tan puríssima que no se la pot tocar. Prohibit acostar-se a ella. Tant si són governants d’esquerra o de dreta, tant si són del nord com del sud, la Constitució espanyola és intocable. No se la pot ni mirar. Que ningú parli de modificar-la, ni de corregir-la, ni de perfeccionar-la. Res de tocar-la ni retocar-la. Pecat mortal! Així ho expressaren, dilluns passat, tots i cadascun dels que ara manen, poc o molt, a l’Estat imperial. La Constitució espanyola és Puríssima i Immaculada. Compte! Prohibit fer-li l’ullet! És com era abans una al·lota fadrina: intocable. «No tocar!» Fins i tot «ells» tampoc la poden tocar, només interpretar. I Déu n’hi do com la interpreten!
Font: Última Hora