És per la supremacia tecnològica, sigui en 5G, intel·ligència artificial o computació quàntica, que permetrà dominar el món; l’Argentina no en romandrà al marge.

Oblideu-vos d’Instagram! Avui TikTok, la xarxa social preferida d’adolescents i nens, ho és tot. I per descomptat, la Xina hi és.

La xarxa va ser comprada per la companyia xinesa Byte Dance, i aquesta setmana ja ha donat senyals de que el govern de Xi Jinping no pensa alliberar-la del control polític a què ho sotmet tot. Ha censurat el vídeo en el qual Feroza Aziz, una jove estatunidenca, qüestionava els camps de detenció dels uigurs a la Xina profunda.

La prohibició es va viralitzar tant com el vídeo i TikTok va haver de demanar perdó a Aziz per aturar la polèmica. Tanmateix, l’incident ha deixat en evidència com opera i com de profunda és la cibercensura xinesa.

Les xarxes socials són armes polítiques d’igual pes i abast als Estats Units, el major adversari geopolític de la Xina. Menys exposades a la censura, en aquest país són, en tot cas, objecte de manipulació. Facebook va ser, alhora, blanc i motor d’aquesta pràctica, amb l’escàndol de la filtració de dades de Cambridge Analytica, fa uns anys, i avui amb la seva negativa a rebutjar avisos polítics amb continguts falsos.

Les guerres tradicionals, les militars, ja no són globals: són regionals o civils. Però les ciberofensives sí que són mundials, involucren les grans potències i a països perifèrics, i les xarxes socials en són protagonistes.

Tanmateix, aquesta batalla política per les xarxes és tot just una ínfima i visible part de la veritable contesa global, la que creix, dominarà i partirà el món tant com ho va fer la Guerra Freda a la segona meitat de segle XX.

La gran guerra tecnològica entre els Estats Units i la Xina, les dues úniques superpotències, acaba de començar i sobreviurà per dècades i dècades al conflicte bilateral que avui té en suspens l’economia global, el comercial. Ni l’Argentina ni la resta de l’Amèrica Llatina romandran al marge d’aquesta conflagració.

No és una guerra comuna i les seves armes porten noms de ciència ficció: computació i comunicació quàntica, intel·ligència artificial o 5G. També cinematogràfic, però certament ben real, és l’impacte que aquestes tecnologies, combinades, tindran sobre la vida diària de la gent, no importa si és a l’Argentina, Corea de Sud, la Xina o França.

Tan refundacional serà el seu efecte que els especialistes comparen les seves conseqüències amb les que van tenir la introducció del foc o de l’electricitat en l’evolució de la humanitat.

Una vegada que aquestes tecnologies estiguin desenvolupades i aplicades a nivells més alts que els d’avui, la vida humana no serà el mateix; tampoc ho seran els diagnòstics i tractaments mèdics, la indústria dels remeis, el transport, les finances, la lluita contra el canvi climàtic, l’educació, l’entreteniment, la psicologia, la forma de fer política i de governar. Tot serà més ràpid, més eficient, més rendible. Tot serà també menys privat i fins i tot més perillós.

Interconnexió

En aquest flamant i molt proper món, el 5G, la nova generació de comunicacions mòbils, habilitarà la interconnexió total de la vida diària a una velocitat abans impensada.

La intel·ligència artificial i el seu univers gairebé infinit d’algoritmes possibilitaran que els ordinadors pensin (i fins i tot sentin?) com humans. I la irrupció de l’era quàntica permetrà que un ordinador d’aquest tipus realitzi càlculs múltiples (i no seqüencials) que a un superordinador actual li caldrien 10.000 anys en poc més del que porta la lectura d’aquesta nota fins aquí.

Els Estats Units i la Xina lideren de lluny l’avançada tecnològica, però ni l’un ni l’altre tenen, per ara, la supremacia total. Com succeeix amb el conflicte comercial, la guerra tecnològica és pendular i els avantatges són un any de Washington i un altre de Pequín.

Els soldats d’aquesta gran conflagració són tant actors públics –l’Agència de Seguretat Nacional estatunidenca o la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina– com privats –Google i Huawei. Precisament, el gegant estatunidenc va cantar la supremacia quàntica a l’octubre, quan el seu processador Sycamore va aconseguir realitzar en 200 segons un càlcul que a qualsevol ordinador li  costaria milers d’anys.

En intel·ligència artificial, la davantera la porta la Xina. Aquest mes, l’estatunidenca Comissió Nacional per a la Intel·ligència Artificial va fer sonar les alarmes sobre els increïbles avenços xinesos i va cridar Washington a unir-se a altres governs per començar un procés de regulació internacional de la tecnologia, una cosa així com una ciberconvenció de Ginebra o un tractat de no proliferació tecnològica.

A la Guerra Freda, el poder d’aniquilació humana que va arribar amb l’arsenal nuclear es va transformar en el gran dissuasiu que va prevenir conflictes destructius i va donar origen a tractats de control pels Estats Units i la llavors Unió Soviètica.

En un futur no molt llunyà la guerra tecnològica tindrà un impacte igual o pitjor d’apocalíptic. D’una banda, ordinadors d’un o altre país podrien hackejar i aturar en sec i en només segons els sistemes d’energia, transport, comunicacions de qualsevol nació. I, més encara, podrien apoderar-se, també en un obrir i tancar d’ulls, dels codis secrets dels arsenals nuclears dels rivals.

La primera etapa d’aquesta guerra d’algorismes i qubits (els bits quàntics) ja està en marxa i, aviat, crearà una “cortina de ferro tecnològica” i també geopolítica.

L’arribada del 5G –que avui té la seva major presència a Corea del Sud– ja divideix els grans països, des de França i Alemanya fins al Brasil.

La Xina i els Estats Units protagonitzen una batalla sense treva per imposar les seves pròpies tecnologies en la infraestructura d’aquesta xarxa. És bàsicament una lluita per la propietat de les dades i, en definitiva, pel control de tot, des de la seguretat fins a les finances i fins i tot –adverteixen els menys optimistes– el comportament social.

El 5G és el cor de l’internet de les coses, que, entre altres habilitats, permetrà que els cotxes estiguin connectats entre si tot el temps per, per exemple, evitar accidents. La medicina farà un salt gegantí: les operacions a distància tindran una precisió que avui no tenen i els especialistes podran accedir simultàniament a històries clíniques i diagnòstics. Tot a una velocitat 100 vegades més gran que la del 4G.

Si a la gent li canviarà la vida, als Estats i a les corporacions tecnològiques els donarà un poder inèdit, que ve en forma de milions i milions de dades sobre milions i més milions de persones.

Poder és influència i control econòmic, comercial, polític, social o de seguretat. I ni la Xina ni els Estats Units volen perdre aquesta oportunitat a cap país del món.

A la regió, el Brasil començarà a licitar les freqüències per a 5G l’any vinent, i Jair Bolsonaro ja és el blanc de pressions i promeses sense dissimular de Xi i de Donald Trump perquè accepti tecnologia xinesa o estatunidenca.

A l’Argentina encara li falta; el 5G no arribarà abans del 2021 o el 2022, i les pressions tampoc faltaran. Les dues potències tenen armes per fer-ho: el país deu a la Xina més de 16.000 milions de dòlars i necessita els Estats Units per  negociar amb l’FMI.

L’Argentina, i el món, s’endinsen en un joc geopolític que estarà lluny de ser una qüestió de nens com TikTok.

Font: La Nación