Era inevitable. Amb l’augment de les trucades per part del secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, i el comandant militar de l’OTAN, el general Philip Breedlove, entre d’altres, perquè fos enviat equipament militar per part dels Estats Units al règim colpista d’Ucraïna, un seguit de vols de càrrega ucraïnesos han aterrat a aeroports de subministrament militar dels Estats Units i Europa recordant els dies en què transports no identificats solcaven les rutes aèries del món lliurant clandestinament i simultàniament armes a l’Iran i a les forces rebels nicaragüenques.
En una repetició de les accions de l’Agència Central d’Intel·ligència llançant des dels avions carregaments d’armes en l’època de l’escàndol de l’Iran-Contra i de la més recent cabriola de subministrament als rebels libis per enderrocar Moammar al- Gaddafi, un Antonov ucraïnès AN-124 (número de cua UR-82072), avió militar pesat de transport, significat com a «transport de càrrega internacional» i que pertany a la «Direcció de Transport Antonov», va sorprendre els residents de les rodalies de l’Aeroport internacional Nikola Tesla de Belgrad, Sèrbia, quan va aterrar allà el 28 de gener del 2015. L’avió ucraïnès, l’aeronau més gran del món, va ser un espectacle poc comú en un aeroport d’un país que en general dóna suport a Rússia en el seu conflicte amb Kíev.
Kerry i Breedlove estan parlant d’iniciar una tramesa d’armes de l’OTAN que en realitat va començar l’any passat. El setembre del 2014, el president ucraïnès, Petro Poroshenko, va assenyalar que una sèrie de països de l’OTAN es van comprometre a lliurar armes a les forces ucraïneses, que consisteixen no només en les tropes ucraïneses regulars, sinó també en batallons irregulars recolzats pel multimilionari cap militar ucraïnès-israelià Ihor Kolomoisky, formats per neonazis, EUA i altres forces militars privades i personal de l’ex-Israel Defense Force. En el moment de la cimera de l’OTAN de setembre del 2014 a Gal·les, l’assessor presidencial ucraïnès Yuri Lutsenko va dir que els Estats Units, França, Polònia, Noruega i Itàlia havien acordat subministrar armes a Ucraïna, i Canadà va revelar més tard que també havia començat la transferència d’armes als colpistes de Kíev.
Les forces militars d’Ucraïna han rebut tanta ajuda militar de l’OTAN, assistència i personal, que el president rus, Vladímir Putin, va dir recentment que l’Exèrcit ucraïnès està actuant com la «legió estrangera» de l’OTAN. També hi ha informes creïbles que l’OTAN ha facilitat al règim de Kíev bombes de dispersió mortals que s’estan utilitzant en contra de la població civil de parla russa en gran part de la regió de Donbass, a l’est d’Ucraïna.
L’AN-124 que va aterrar a Belgrad sembla haver estat transportant armes a partir d’una sèrie de conegudes terminals aèries de l’OTAN utilitzades per a tals fins. Després d’arribar a Bucarest, Romania, el 23 de gener del 2015, des de l’illa italiana de Lampedusa, davant la costa de Líbia, l’aeronau va partir el 23 de gener cap a New Jersey, als Estats Units. Lampedusa va ser una important base per al subministrament d’armes de l’OTAN als rebels libis durant la rebel·lió d’inspiració occidental i islamista contra el govern de Gaddafi. Bucarest s’ha convertit en una important base per al suport militar de l’OTAN a Kíev.
El 25 de gener, l’Antonov va partir de l’Aeroport Internacional Newark Liberty, Nova Jersey, cap a Trondheim, Noruega. El 26 de gener, l’avió de transport d’Ucraïna va deixar Trondheim cap a l’aeroport de Prestwick, Glasgow, Escòcia. L’avió va partir de Prestwick el 28 de gener i va aterrar el mateix dia a Belgrad. Prestwick va ser un centre de trànsit utilitzat i preferit per la CIA per al lliurament dels detinguts després de l’11-S.
Els Estats Units han col·locat sis unitats d’emmagatzematge situades a les muntanyes de la regió central de Noruega, Trøndelag, amb capital a Trondheim. Equip militar, incloent tancs i vehicles blindats de personal, s’emmagatzemen en dues estacions de la zona, de la Força Aèria de Noruega, una d’elles co-ubicada amb l’aeroport de Trondheim Værnes, on l’Antonov ucraïnès va aterrar el 26 de gener del 2015.
La destinació de l’Antonov després que va sortir de Belgrad va ser Mombasa, Kenya, via Atenes. Fonts sèrbies van relatar que l’avió transportava «càrrega especial» d’armes. És concebible que l’UR-82072 va deixar a Atenes, per al seu posterior enviament a Ucraïna, armes carregades als aeroports de l’OTAN de Lampedusa, Glasgow i Trondheim, així com material serbi col·locat a bord a Belgrad i, potser, les armes nord-americanes emmagatzemades a Picatinny Arsenal al comtat de Morris, Nova Jersey, al Departament de Defensa especialitzat en Armes i Municions, i a l’Estació Naval d’Armes d’Earle, Nova Jersey. Les dues bases d’armes estan a les proximitats de Newark Liberty International. L’AN-124 està basat permanentment a l’Aeroport Gostomel de Kíev. La visita de l’avió a l’aeroport de Newark es deia que era “rar” pels observadors d’avions locals.
Des que va esclatar la lluita entre les forces ucraïneses i els separatistes de parla russa a l’est d’Ucraïna, el misteriós AN-124 ucraïnès ha estat vist arreu del món, probablement recollint armes. El 18 de juny del 2014 va ser vist a l’aeroport internacional Ben Gurion de Tel Aviv. Abans d’això, va ser vist el 22 maig del 2014 a Las Palmas, Illes Canàries, en una possible parada d’abastiment de combustible. L’1 i el 6 de gener del 2015 i el 23 de novembre del 2014 va ser descobert a Leipzig/Halle, aeroport d’Alemanya; el 2 de juliol del 2014 era a Luqa Internacional de Malta (Malta va ser una altra plataforma per als subministraments d’armes a les forces anti-Gaddafi durant la guerra civil de Líbia); i el 15 d’abril del 2014, a Francisco Sa Carneiro Aeroport, Porto, Portugal, i una setmana després, el 27 d’abril, a Schwechat de Viena. El juny del 2014, l’avió de transport d’Ucraïna va ser a l’aeroport Logan de Boston, Tulsa Internacional a Oklahoma (la casa de Tinker Air Force Base, un important centre de logística) i a l’Aeroport Internacional de Filadèlfia (prop dels Sistemes d’Helicòpters de Boeing a Ridley Park, Pennsylvania). Es va informar que l’avió ucraïnès va arribar des de Ben Gurion a Tel Aviv per recollir un helicòpter Agusta Westland ICH-47F Chinook, amb llicència de Boeing, per a l’exèrcit italià. Tanmateix, qualsevol pot endevinar què va recollir l’avió ucraïnès a més del Chinook per a Itàlia i on pot haver anat a parar aquesta “càrrega extra”.
El 14 de maig del 2014, l’Antonov ucraïnès va ser vist a l’Aeroport Internacional de Calgary a Alberta. Calgary és un nexe important per al complex militar-industrial de Canadà i els Estats Units, acollint la divisió de producció de míssils i plantes de producció de la metralladora giratòria Falange, equips infrarojos i la focalització dels vehicles blindats de la producció de Raytheon Canadà, General Dynamics, Harris Corporation i fàbriques de Novatel que produeixen equipaments per sistemes aviònics de comunicació per satèl·lit.
També el juny del 2014, el rodamón ucraïnès de transport d’armes va ser vist a l’aeroport internacional Ted Stevens d’Anchorage, Alaska. El juny del 2014 també va ser vist a Buenos Aires. L’octubre del 2013, just un mes abans de l’esclat de les protestes de Maidan a Kíev, amb el suport de la CIA i el Departament d’Estat, l’UR-82072 va ser vist a la pista d’aterratge de l’aeroport internacional de Dulles, que es troba enmig d’un complex industrial militar i d’intel·ligència nord-americà que inclou la CIA, operacions de l’Agència Logística de Defensa i els principals contractistes de guerra com Boeing i Lockheed Martin. Dulles també alberga una base militar alemanya en sòl americà.
El 4 d’abril del 2014, el portador d’armes Antonov va ser vist a l’Aeroport Internacional de Portsmouth, l’antiga Base Aèria de Pease, que ara és una base aèria de la Guàrdia Nacional de New Hampshire. Es diu que venia de Dakar, Senegal. No obstant això, una de les tàctiques més comunes dels militars de la CIA i els Estats Units durant l’apogeu de l’Iran-Contra era presentar plans de vol i factures d’embarcament falses. El Mossad d’Israel va ajudar en el trasllat clandestí d’armes dels Estats Units, com ara el TOW míssil anti-tanc, a l’Iran.
El setembre del 2014, el portador d’armes ucraïnès va ser descobert en una pista d’aterratge de l’aeroport internacional de Tbilisi, a la República de Geòrgia. No gaire lluny hi havia un avió C-17 Globemaster de càrrega de la Força Aèria dels Estats Units que suposadament va fer un lliurament d’armes a Geòrgia. La proximitat del portador pesat d’armes ucraïnès a l’avió C-17 a l’aeroport de Tbilisi va coincidir amb la cimera de l’OTAN a Gal·les.
No hi ha dubte que Breedlove, un impenitent de la Guerra Freda, havia autoritzat prèviament la transferència d’armes de l’OTAN a Ucraïna a través de Tbilissi. Geòrgia i Ucraïna han format una “aliança d’aspirants a membres de l’OTAN” contra Rússia en una primera línia que s’estén des d’Ossètia del Sud, a través d’Abkhàzia, per l’est d’Ucraïna i Crimea, a la República de Transnístria al nord de Moldàvia. És aquesta línia que els planificadors de guerra de l’OTAN ara somien amb enfrontar directament a tropes autòctones i russes que protegeixen la independència del grup d’estats d’Ossètia del Sud, Abkhàzia, Donetsk, Lugansk i Transnístria, i també el flanc sud de Rússia, incloent la república autònoma russa de Crimea i la ciutat federal russa de Sebastopol.
Està clar que des de les arribades i sortides del transportador d’armes gegantesc d’Ucraïna, els comentaris de Breedlove sobre armar Ucraïna amb armes letals eren ex post facto. Un cop més, els Estats Units han optat per una estratègia temerària de guerra sobre diplomàcia. I, un cop més, es pagarà un preu terrible en termes de sang i diners.