Pregunta 1: Em pot explicar per què creu que Rússia està guanyant la guerra a Ucraïna?

Larry C. Johnson: Les primeres 24 hores de l’operació militar russa a Ucraïna, totes les capacitats d’intercepció per radar terrestre ucraïneses van ser eliminades. Sense aquests radars, la Força Aèria Ucraïnesa va perdre la seva capacitat d’intercepció aire-aire. Durant les tres setmanes transcorregudes, Rússia ha establert una zona d’exclusió aèria de facto sobre Ucraïna. Tot i que continua sent vulnerable als míssils terra-aire disparats des de l’espatlla i subministrats pels Estats Units i l’OTAN als ucraïnesos, no hi ha proves que Rússia hagi hagut de reduir les operacions aèries de combat.

També em va cridar l‘atenció l‘arribada de Rússia a Kíev al cap de tres dies de la invasió. Vaig recordar que els nazis, a l’Operació Barba–roja, van trigar set setmanes a arribar a Kíev i set més a sotmetre la ciutat. Els nazis tenien l’avantatge que no miraven prim per evitar les baixes civils i estaven ansiosos per destruir les infraestructures crítiques. Tot i això, molts suposats experts militars estatunidencs van afirmar que Rússia estava empantanegada. Quan es va posicionar durant més d’una setmana al nord de Kíev, la capacitat d’Ucraïna per llançar operacions militars significatives havia estat eliminada. Si la seva artilleria hagués estat intacta, aleshores aquella columna era presa fàcil per a una destrucció massiva. Això no va passar. D’altra banda, si els ucraïnesos tenien capacitat viable d’ala fixa o rotatòria, haurien d’haver destruït aquella columna des de l’aire. Això no va passar. O, si haguessin tingut una capacitat viable de míssils de creuer, haurien d’haver fet ploure un infern sobre la columna russa suposadament estancada. Això no va passar. Els ucraïnesos ni tan sols van muntar una emboscada d’infanteria significativa a la columna amb les  seves javelines antitancs estatunidenques acabades de subministrar.

L´escala i l´abast de l´atac rus són notables. En tres setmanes van capturar un territori més gran que la massa terrestre del Regne Unit. A continuació, van procedir a fer atacs selectius contra ciutats i instal·lacions militars clau. No hem vist ni un sol cas en què un regiment ucraïnès o una unitat de la mida d’una brigada hagi atacat i derrotat una unitat russa comparable. En canvi, els russos han dividit l’exèrcit ucraïnès en fragments i han tallat les línies de comunicació. Els russos estan consolidant el control de Mariupol i han assegurat tots els accessos al Mar Negre. Ucraïna ara està aïllada al sud i al nord.

M’agradaria assenyalar que els Estats Units van tenir més dificultats per capturar tant territori a l’Iraq el 2003, mentre lluitava contra una força militar molt inferior i menys capaç. En tot cas, aquesta operació russa hauria d’espantar els líders militars i polítics estatunidencs.

La notícia realment important s’ha produït aquesta setmana amb els atacs de míssils russos contra el que són bases de facto de l’OTAN a Yavoriv i Zhytomyr. L’OTAN va realitzar un entrenament de ciberseguretat a Zhytomyr el setembre del 2018 i va descriure Ucraïna com un “soci de l’OTAN”. Zhytomyr ha estat destruïda amb míssils hipersònics dissabte. Yavoriv ha patit una destinació similar diumenge passat. Era el principal centre d’entrenament i logística que l’OTAN i l’EUCOM feien servir per subministrar caces i armes a Ucraïna. Gran part del personal militar i civil d’aquesta base s’han convertit en víctimes.

No només Rússia està colpejant i destruint bases usades per l’OTAN regularment des del 2015, sinó que no hi va haver cap alerta d’atac aeri i no van ser interceptats els míssils atacants.

Pregunta 2: Per què els mitjans de comunicació intenten convèncer el poble ucraïnès que poden prevaler en la seva guerra contra Rússia? Si el que vostè diu és correcte, aleshores tots els civils que estan sent enviats a lluitar contra l’exèrcit rus estan morint en una guerra que no poden guanyar. No entenc per què els mitjans de comunicació volen enganyar la gent en una cosa tan seriosa. Quina és la seva opinió sobre això?

Larry C. Johnson: És una combinació d’ignorància i mandra. En lloc d’informar de debò, la gran majoria dels mitjans de comunicació (impresos i electrònics), així com les grans empreses tecnològiques, donen suport a una campanya de propaganda massiva. Recordo quan George W. Bush era Hitler. Recordo quan Donald Trump era Hitler. I ara tenim un nou Hitler, Vladimir Putin. Aquest és un llibre de jugades cansat i fallit. Qualsevol que s’atreveixi a plantejar qüestions legítimes és immediatament titllat de titella de Putin o de titella de Rússia. Quan els fets no es poden argumentar, l’únic recurs és l’insult.

Pregunta 3: La setmana passada, el coronel Douglas MacGregor va ser convidat al programa de Tucker Carlson. Els seus punts de vista sobre la guerra són sorprenentment semblants als vostres. Això és el que va dir a l’entrevista:

“La guerra s’ha acabat realment per als ucraïnesos. Han estat triturats a trossos, no hi ha dubte d’això malgrat el que escoltem dels nostres mitjans de comunicació principals. Així que la veritable qüestió per a nosaltres en aquest moment és, Tucker, viurem amb el poble rus i el seu govern o continuarem perseguint aquesta mena de canvi de règim disfressat de guerra ucraïnesa? Deixarem d‘utilitzar Ucraïna com un ariet contra Moscou, que és efectivament el que hem fet?” (Entrevista Tucker Carlson- MacGregor).

Està vostè d’acord amb MacGregor que el veritable propòsit de portar Rússia a una guerra a Ucraïna era el “canvi de règim”?

En segon lloc, vostè està d’acord que Ucraïna està sent utilitzada com a escenari perquè els Estats Units duguin a terme una guerra per delegació contra Rússia?

Larry C. Johnson: Doug és un gran analista, però no hi estic d’acord: no crec que hi hagi ningú a l’Administració Biden prou intel·ligent per pensar i planificar en aquests termes estratègics. Al meu entendre, els darrers 7 anys han estat la inèrcia de l’statu quo de l’OTAN. El que vull dir amb això és que l’OTAN i Washington van creure que podien continuar lliscant cap a l’est a les fronteres de Rússia sense provocar una reacció. L’OTAN i l’EUCOM van dur a terme regularment exercicis –incloent-hi la provisió d’entrenament “ofensiu”– i van subministrar equips. Crec que els informes als Estats Units de que la CIA estava proporcionant entrenament paramilitar a les unitats ucraïneses que operen al Donbass són creïbles. Però em costa de creure que després de les nostres debacles a l’Iraq i l’Afganistan, de sobte tinguem estrategs del nivell de Sun Tzu movent els fils a Washington.

Hi ha un aire de desesperació a Washington. A més d’intentar prohibir tot el que és rus, l’Administració Biden està intentant intimidar la Xina, l’Índia i l’Aràbia Saudita. No veig que cap d’aquests països caigui al parany. Crec que l’equip de Biden ha comès un error fatal en intentar demonitzar totes les coses i totes les persones russes. En tot cas, això està unint el poble rus darrere de Putin i estan disposats a atrinxerar-se per a una llarga lluita.

Em sorprèn l’error de càlcul pensant que les sancions econòmiques a Rússia els farien agenollar-se. La veritat és el contrari. Rússia és autosuficient i no depèn de les importacions. Les exportacions són fonamentals per al benestar econòmic d’Occident. Si retenen el blat, la potassa, el gas, el petroli, el pal·ladi, el níquel acabat i altres minerals clau d’Occident, les economies europea i estatunidenca es veuran perjudicades. I aquest intent de coaccionar Rússia amb sancions ha fet molt probable que el paper del dòlar estatunidenc com a moneda de reserva internacional aparegui a les escombraries de la història.

Pregunta 4: Des que va pronunciar el seu famós discurs a Munic el 2007, Putin s’ha queixat de l'”arquitectura de la seguretat mundial”. A Ucraïna podem veure com aquestes molestes qüestions de seguretat poden evolucionar cap a una guerra en tota regla. Com vostè sap, el desembre Putin va fer una sèrie de demandes relacionades amb la seguretat russa, però l’administració Biden va arronsar les espatlles i mai hi va respondre. Putin volia garanties per escrit que l’expansió de l’OTAN no inclouria Ucraïna (adhesió) i que no es desplegarien sistemes de míssils nuclears a Romania o Polònia. Creieu que les exigències de Putin no són raonables?

Larry C. Johnson: Crec que les exigències de Putin són força raonables. El problema és que el 99% dels estatunidencs no tenen ni idea del tipus de provocació militar que l’OTAN i els Estats Units han dut a terme els darrers 7 anys. A la gent sempre se’ls va dir que els exercicis militars eren “defensius”. Això simplement no és cert. Ara tenim notícies que la DTRA estava finançant biolaboratoris a Ucraïna. Suposo que Putin podria accedir a permetre sistemes de míssils nuclears estatunidencs a Polònia i Romania si Biden accedeix a permetre el desplegament de sistemes russos comparables a Cuba, Veneçuela i Mèxic. Quan ho mirem en aquests termes podem començar a entendre que les demandes de Putin no són desgavellades ni irracionals.

Pregunta 5: Els mitjans de comunicació russos informen que míssils russos “d’alta precisió, llançats des de l’aire” van impactar en una instal·lació a l’oest d’Ucraïna “matant més de 100 soldats locals i mercenaris estrangers”. Pel que sembla, el centre d’entrenament d’operacions especials estava situat a prop de la ciutat d’Ovruch, que és a 15 milles de la frontera amb Polònia. Què ens pot dir sobre aquest incident? Intentava Rússia enviar un missatge a l’OTAN?

Larry C. Johnson: Resposta curta: SÍ! Els atacs militars russos a l’oest d’Ucraïna durant la setmana passada han commocionat i alarmat els dirigents de l’OTAN. El primer cop es va produir el diumenge 13 de març a Yavoriv, ​​Ucraïna. Rússia va atacar la base amb diversos míssils, alguns suposadament hipersònics. Van morir més de 200 persones, entre les quals hi havia militars i personal d’intel·ligència estatunidenc i britànic, i centenars més van resultar ferits. Molts van patir ferides catastròfiques, com amputacions, i estan hospitalitzats. Tot i això, l’OTAN i els mitjans de comunicació occidentals han mostrat poc interès a informar sobre aquest desastre.

Yavoriv era una base d’avançada important per a l’OTAN. Fins al febrer (abans de la invasió russa d’Ucraïna), el 7è Comandament d’Entrenament de l’Exèrcit dels Estats Units operava des de Yavoriv fins a mitjans de febrer. Rússia no es va aturat aquí. Les notícies militars d’ASB informen que Rússia va atacar un altre emplaçament, Delyatyn, que és a 60 milles al sud-est de Yavoriv (dijous, crec). Ahir, Rússia va atacar Zytomyr, un altre lloc on l’OTAN hi tenia presència anteriorment. Putin ha enviat un missatge molt clar: les forces de l’OTAN a Ucraïna seran vistes i tractades com a combatents. I punt.

Pregunta 6: El president ucraïnès Volodímyr Zelenski ha estat exalçat pels mitjans de comunicació occidentals com un “líder de guerra” i un “Winston Churchill” modern. El que els mitjans de comunicació no diuen als seus lectors és que Zelenski ha pres una sèrie de mesures per reforçar el seu control del poder, alhora que ha fet malbé les fràgils institucions democràtiques d’Ucraïna. Per exemple, Zelenski ha “prohibit onze organitzacions de notícies propietat de l’oposició” i ha intentat impedir que el cap del partit més gran de l’oposició d’Ucraïna, Viktor Medvedchuk, es presenti a les eleccions per una falsa acusació de “finançament del terrorisme”. Aquest no és el comportament d’un líder compromès seriosament amb la democràcia.

Què opina de Zelenski? És realment el “líder patriòtic” que els mitjans de comunicació presenten com a tal?

Larry C. Johnson: Zelenski és un comediant i un actor. Al meu entendre, no gaire bo. Occident està utilitzant cínicament el fet que és jueu per distreure l’atenció del considerable contingent de neonazis (i em refereixo a autèntics nazis que encara celebren els èxits de la unitat ucraïnesa de les Waffen SS quan lluitaven amb els nazis a la Segona Guerra Mundial). Els fets són clars: està prohibint els partits polítics de l’oposició i tancant els mitjans de comunicació de l’oposició. Suposo que aquesta és la nova definició de “democràcia”.

Pregunta 7: Com s’acabarà això? Hi ha un excel·lent post al lloc de Moon of Alabama titulat “Quin serà geogràficament l’estat final de la guerra a Ucraïna”. L’autor del post, Bernard, sembla pensar que Ucraïna es dividirà finalment al llarg del riu Dnièper “i al sud al llarg de la costa que té una població ètnica majoritàriament russa”. També diu el següent:

“Això eliminaria l’accés ucraïnès al Mar Negre i crearia un pont terrestre cap a la secessió moldava de Transnistria, que està sota protecció russa. La resta d’Ucraïna seria un estat confinat a la terra, majoritàriament agrícola, desarmat i massa pobre per convertir-se en una nova amenaça per a Rússia en breu. Políticament estaria dominat pels feixistes de Galítsia, cosa que es convertiria en un gran problema per a la Unió Europea”.

Què en pensa vostè? Imposarà Putin el seu propi acord territorial a Ucraïna per reforçar la seguretat russa i posar fi a les hostilitats o és més probable un escenari diferent?

Larry C. Johnson: Estic d’acord amb Moon. L’objectiu principal de Putin és protegir Rússia de les amenaces estrangeres i fer un divorci amb Occident. Rússia té els recursos físics per ser un país sobirà independent i està en procés de fer realitat aquesta visió.

Larry C. Johnson és un veterà de la CIA i de l’Oficina de Lluita contra el Terrorisme del Departament d’Estat. És el fundador i soci gerent de BERG Associates, creada el 1998. Larry va proporcionar formació a la comunitat d’operacions especials de l’exèrcit dels Estats Units durant 24 anys. Ha estat vilipendiat per la dreta i l’esquerra, cosa que significa que ha d’estar fent alguna cosa bé. Les seves anàlisis i comentaris es poden trobar al bloc, https://sonar21.com/

Font: The Unz Review