Com molta gent sap, la CNN ha transmès recentment una meravellosa entrevista a Steve Hassan, exmembre de l’Església de la Unificació (Moon) convertit en desprogramador d’adeptes, aconsellant als estatunidencs que volen desprogramar el seu cap MAGA fent servir els seus éssers estimats, ara que l’era de Trump està arribant al final.
Vaig ser prou afortunat d’haver llegit el llibre de Hassan i d’haver aconseguit que l’amorós raspall de la veritat netegés el meu cervell de totes les seves antigues simpaties pro-Trump i puc dir honestament que estic certament millor per haver deixat enrere aquests vells deliris.
D’una banda, solia gaudir del meu dret a la llibertat d’expressió… però gràcies als terribles esdeveniments del 6 de gener de 2021 que van deixar tres persones mortes, partidaris de Q amb banyes que feien fotos per als mitjans de comunicació, esvalotadors pro-Trump que els guàrdies van deixar entrar a l’edifici del capitoli, i autobusos plens de figures violentes conspícues que alguns diuen que eren “provocadors” (sigui el que sigui el que vulgui dir), m’he adonat que estava totalment equivocat. La llibertat d’expressió és en realitat molt perillosa. Paraules que donàvem per fetes com “patriota”, “nacionalisme” o “frau electoral” són en realitat molt racistes i fer-les servir és un senyal segur que vostè podria ser un terrorista domèstic. En qualsevol cas, fent-les servir n’hi hauria d’haver prou perquè es prohibís algú als mitjans socials i se’l posés sota vigilància.
Durant molt temps, vaig pensar que el nombre rècord de votants negres i hispans que donaven suport a Trump el 2020 volia dir que Trump no era racista, però ara m’adono que aquesta pobra gent només patia de “blancor multiracial”.
Vaig pensar que qüestionar les màquines de votació que havien estat atrapades amb les mans a la massa manipulant les eleccions arreu del món era patriòtic i que d’alguna manera algun conglomerat de la Gran Tecnologia, els mitjans de comunicació, les agències d’intel·ligència i una cosa anomenada “estat profund” estaven conspirant per crear una revolució de color als Estats Units… però ara m’adono que en realitat estava donant suport a teories de la conspiració i per tant a la violència i per tant al terrorisme domèstic.
Estava tan allunyat que el meu jo abans de ser desprogramat estava persuadit en la boja idea que les agendes de despoblació s’amagaven darrere de la façana d’una “Gran agenda de reajustament”, inventada per una elit fosca d’oligarques sociòpates. Ara he après que aquesta era una ximple teoria conspirativa, el resultat dels meus propis deliris o, si era veritat, llavors almenys puc dir amb certesa que tot és pel meu propi bé.
La veritat que he arribat a descobrir és que la llibertat d’expressió ha anat massa lluny. Aquesta pràctica ha arribat als seus límits, i l’executiu jurídic de Twitter, Vijaya Gadde, té tota la raó. Els mitjans socials haurien de complir el seu deure cívic i estendre la seva censura de “pensaments perillosos” als ciutadans i funcionaris polítics fora dels Estats Units per protegir el món de si mateix. Si altres líders mundials estan inquiets per aquesta nova veritat, llavors haurien de fer seriosament un examen de consciència i aprendre a pensar de manera diferent.
El vell jo ja se n’ha anat, i ara tot el que puc dir és que “gràcies a Déu” Joe Biden s’ha trobat en la posició de líder del món lliure en aquest moment històric de canvi.
Per un temps semblava que Donald Trump realment aturaria les guerres eternes, i desvincularia la participació dels militars dels Estats Units de la CIA. Aquell supremacista blanc en realitat va estar perillosament a prop de destruir els fonaments de la globalització que molts multimilionaris il·lustrats havien posat dècades d’energia en organitzar, primer destruint l’Associació Transpacífica d’Obama, després els Acords Climàtics de París i després va tenir el desvergonyiment de rebutjar la pròpia Àrea de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (TLCAN) donant als estats nacionals una veu en els afers econòmics!
Fins i tot va cometre el pecat de criticar l’OTAN en si mateixa, la base de la seguretat col·lectiva occidental enfront de les amenaces òbvies de Rússia i la Xina.
Va fer una crida a coses boges com “tornar la fabricació als Estats Units”, “restaurar el proteccionisme”, i “fer de l’exploració espacial i el desenvolupament de l’Àrtic una prioritat per a la nació” i tothom sap que tot això és molt de 1963.
Però ara el “trastorn” s’ha acabat, i l’era de Biden ha arribat!
Joe Biden és un home que entén el que els valors liberals i “l’ordre basat en regles” són realment.
Va ser prou savi com per pujar al carro unipolar abans que fos popular, redactant el projecte de llei de vigilància de 1994 que John Ashcroft va fer servir més tard textualment per a la Llei Patriota després de l’11 de setembre.
Va ser prou intel·ligent com per saber que Wall Street no podria dur els Estats Units al segle XXI mentre Glass-Steagall estigués vigent i va votar per la seva derogació el 1999.
Va ser un dels més ferms partidaris del TLCAN que va ajudar a reduir dràsticament les emissions de carboni mitjançant l’exportació de treballs industrials bruts supervisats on haurien de ser.
També va donar a les companyies de targetes de crèdit el suport polític que necessitaven perquè els ciutadans deixessin d’abusar de la seva generositat, cosa que va ajudar molt als estatunidencs a forjar el seu caràcter i a responsabilitzar-se de les seves decisions de consum miops.
Després de l’11 de setembre, Biden també va donar suport brillantment a la invasió de l’Afganistan i l’Iraq (que potser no ha tingut res a veure amb l’11 de setembre, però almenys va mostrar als terroristes qui és el cap).
A diferència d’aquests feixistes sectaris de Trump, Biden va tenir el coratge de proclamar, fins i tot abans dels horribles disturbis insurreccionals del 6 de gener, que es necessitaria una nova Llei Patriòtica/Projecte de Llei Antiterrorista Nacional per a purgar la república del perillós terrorisme i els insidiosos crims de pensament que sembraven el dubte en les eleccions honestes, i la desconfiança en les benèvoles estructures polítiques que lideren el món occidental. La gent pensant sap que el pensament de vegades causa acció… i si volem posar remei veritablement a les accions errònies com els disturbis del 6 de gener o la perillosa negació de la COVID, llavors hauríem certament de portar la batalla al regne de la ment .
El brillant Steve Hassan fins i tot va reconèixer aquesta realitat en la seva entrevista a la CNN quan va dir que “el resultat final és que tots els Estats Units necessiten desprogramació perquè tots hem estat influenciats negativament per Donald Trump”.
És clar, algunes persones pensen que les 46 morts i 32 disturbis causats per Antifa i Black Lives Matter els darrers sis mesos podrien qualificar-se com a terrorisme domèstic, però això és només perquè estan infectats amb el pensament racista equivocat i no s’adonen que aquests grups només estaven lluitant contra el feixisme i el racisme.
Certament, els primers 100 dies després de la presa de possessió de Biden seran inspiradors.
Biden ja s’ha compromès a tornar els Estats Units als Acords Climàtics de París, legalment vinculants, per ajudar-nos a guanyar la guerra contra el clima, i ha mostrat el bon sentit de revertir la desastrosa decisió de Trump de trencar el Tractat de Lliure Comerç amb la Xina (TPP) el 2016. Biden sempre va dir que renegociaria el TPP per a “fer responsable la Xina”, i tothom sap que la decisió egoista de Trump només va ajudar la Xina en alliberar els seus veïns per a treballar junts en la Iniciativa del Cinturó i la Carretera (BRI). Si Trump no hagués matat el TPP, llavors la forta Associació Econòmica de Cooperació Regional de 14 nacions que la Xina acaba de finalitzar mai hauria passat.
El més important és que els nostres benèvols senyors que es reuneixen a Davos cada any estan feliços un cop més i fins i tot han iniciat la presidència de Biden amb una celebració especial titulada “L’Agenda de Davos” que es durà a terme del 25 al 29 de gener. Segons el Fòrum Econòmic Mundial (FEM), aquest esdeveniment “marcarà el llançament de la Iniciativa del Gran Reajustament del Fòrum Econòmic Mundial i començarà la preparació de la Reunió Anual Especial la primavera. Cada dia se centrarà en un dels cinc àmbits de la iniciativa del Gran Reajustament”.
El nou enviat especial dels Estats Units per al clima, John Kerry, va captar perfectament l’emoció d’aquest meravellós moment quan va dir: “La noció d’un reajustament és més important que mai… estem a l’alba d’un moment extremadament emocionant.”
D’acord amb els arquitectes del Gran Reajustament, aquesta és definitivament la idea correcta.
El president del FEM, Klaus Schwab, ens ha ensenyat que l'”era de la propietat de les coses” està molt passada, i sabem que aquesta relíquia obsoleta del capitalisme no és compatible en la nostra nova era de pau i germanor global.
La propietat de “coses” només ens fa egoistes i ens fa oblidar el veritable propòsit de la vida… que és realment el sacrifici. Establir noves organitzacions supranacionals per gestionar les plataformes de consum i producció d’acord a estàndards basats en la realitat científica de la capacitat de subsistència és l’únic remei per als mals del populisme, i ser ignorant d’aquesta realitat no disminueix el fet que les juntes d’experts que són més intel·ligents que tu diguin que és així.
D’acord amb el lloc web del FEM, la producció mundial de CO2 es va ensorrar en més del 7% durant els 12 mesos de confinament de la COVID-19… cosa que significa que la COVID-19 és més una benedicció que el que es pensen molts nacionalistes egoistes que els agrada posseir coses.
I què passa si la població mundial es contrau amb el tancament de l’economia mundial sota els confinaments de la COVID? I què passa si perdem la nostra capacitat de donar suport a la civilització industrial a través de la imposició de la xarxa mundial d’energia verda?
No s’ho va qüestionar el gran Maurice Strong ja mort (que va ser director executiu del FEM i pare del Gran Reajustament), el 1991:
“Què passaria si un petit grup de líders mundials arribés a la conclusió que el principal risc per a la Terra prové de les accions dels països rics? I si el món sobreviu, aquests països rics haurien de signar un acord per reduir el seu impacte sobre el medi ambient. Ho faran? La conclusió del grup és “no”. Els països rics no ho faran. No canviaran. Així que, per salvar el planeta, el grup decideix: no és l’única esperança per al planeta que les civilitzacions industrialitzades es col·lapsin? No és la nostra responsabilitat aconseguir-ho?”
Així que preparin-se per un moment emocionant de la història, i esperem que la Xina finalment aprengui que el nou ordre mundial és unipolar, amb una gran abraçada verda per a tots els líders que es comporten bé i que es desfan d’idees tan ximples com el “nacionalisme”, el “progrés industrial” o “acabar amb la pobresa a través del desenvolupament” que conceptes perillosos com la Iniciativa del Cinturó i la Carretera amenacen de desencadenar. El més important és que la Xina ha de desprogramar-se realment de la seva creença que Rússia és un soci que val la pena el segle XXI. Xi va prendre una bona decisió assistint a la conferència sobre el Gran Reajustament d’aquest mes i tant ell com Modi farien bé abandonant els combustibles fòssils bruts, el seu suport al desenvolupament de l’energia nuclear o la mineria espacial per adaptar les seves realitats als models informàtics que ens han estat dient com lligar els nostres destins a un món d’entropia i rendiments decreixents.
L’autor pot ser contactat a canadianpatriot1776@tutanota.com
Font: Strategic Culture Foundation