Les infermeres del comtat de Ventura (Califòrnia), de diferents sectors i especialitats, estan sortint a la llum per denunciar el que consideren greus falles en les pràctiques d’atenció mèdica local, majoritàriament relacionades amb els protocols relacionats amb la COVID, els mandats de “vaccins” i la intimidació del personal sanitari per motius polítics i financers, que aquests treballadors de la salut diuen que està comprometent seriosament la qualitat general de l’atenció local.

The Guardian ha parlat amb múltiples infermeres de diverses edats i en diferents etapes de les seves carreres, totes les quals treballen en entorns d’atenció mèdica o hospitals al comtat de Ventura. Cadascuna va preferir parlar sota un pseudònim en aquest moment. Cadascuna va descriure el greu deteriorament dels nivells d’atenció, els ambients d’intimidació i por als hospitals, i la desconfiança i desil·lusió entre els professionals sanitaris.

“Abans de la COVID, les infermeres, el personal i la comunitat confiaven en les pautes de tractament i en les competències dels metges”, diu una infermera. Però ara, “la gent està confosa”.

“Estan molt confosos”, coincideix una veterana infermera del comtat de Ventura. “Crec que els metges estan confosos… No crec que la comunitat tingui confiança. Jo no… Perquè, on és la veritat?”

El més xocant, potser, és com els metges i els administradors es neguen a informar del creixent nombre de problemes mèdics inexplicables en persones fins aleshores sanes com a possibles reaccions adverses a les injeccions del vaccí experimental COVID-19. Suggerir que aquestes injeccions són la causa de qualsevol problema mèdic –o que estan contribuint a l’alarmant augment de la població hospitalària no relacionada amb la COVID– implica el ridícul professional.

“Ningú es planteja que [aquests problemes mèdics] puguin estar relacionats amb el vaccí”, diu una infermera de l’UCI d’un hospital del comtat. “Ni tan sols es planteja. És com si diguessis que vols començar a tractar la gent amb vidres i cremant herbes medicinals. Si dius que és el vaccí, et miren i et diuen: ‘És el vaccí més segur que s’ha produït. Per què ho dius?'”.

Tot i això, els metges no saben com explicar l’augment de les malalties no relacionades amb la COVID, inclòs l’augment dels atacs de cor en joves, principalment homes, que han rebut els vaccins COVID-19.

Els metges “ho atribueixen als gens”, diu una infermera.

Enterrar els cadàvers a l’aparcament

Quan l’infermer Daniel va saber la propagació del nou coronavirus a la Xina el desembre del 2019, immediatament va comprar màscares N95 per a la seva família. Els seus superiors li van dir que es preparés per al “pitjor escenari”.

“Vaig fer un vídeo a cadascun dels meus fills i a la meva dona, per si de cas”, diu. “[El nostre hospital] deia: ‘Cada planta tindrà ventiladors. No hi ha prou EPIS. Les infermeres i els metges s’estan morint a Itàlia. Algú haurà d’enterrar els cossos a l’aparcament perquè així és com morirà molta gent’. Aquest és el panorama que van pintar, totes aquestes persones a qui respectes, que han anat a la universitat molt més temps que jo i que estan avalats pels seus noms”.

Daniel va enviar la seva dona i els seus fills a viure a un altre lloc durant un mes i mig mentre es preparava per gestionar l’allau de morts i moribunds. El que va passar després, diu, va ser que “no va venir ningú”.

“Em trucaven perquè no fes un torn gairebé cada dues setmanes perquè hi havia molt pocs pacients a l’hospital”, diu. “No només no hi havia ventiladors, sinó que només teníem sis pacients de COVID a la nostra UCI. L’hospital havia cancel·lat totes aquestes cirurgies selectives, i no teníem ni una desena part dels pacients ventilats que deien que hi hauria. Ni tan sols a prop”.

Les prediccions inicials eren tan errònies que “va ser com si traguessin el zero diverses vegades. Aquesta és la magnitud”.

Però la primavera del 2021 va passar “una cosa interessant”, diu. Arran de la generalització de la vaccinació, el nombre de pacients no COVID “realment va començar a augmentar.”

“Casos de pneumònia, casos d’ictus”, diu. “Hem tingut més accidents cerebrovasculars del normal. Sobretot dones amb trombosis venoses profundes. Estem veient molts problemes autoimmunes: erupcions al cos, el cos atacant el sistema nerviós, produint símptomes com un afebliment dels músculs.”

Un pacient va acudir amb greus problemes respiratoris i va patir una insuficiència respiratòria, els símptomes dels quals es van manifestar per primera vegada tres setmanes després d’haver rebut la injecció de Pfizer.

“Els seus pulmons estaven completament destruïts, totalment destrossats”, diu Daniel. “Tenia una opacitat de vidre esmerilat al TAC, que és un segell distintiu de la COVID”.

Els metges del pacient van insistir que es tractava d’una malaltia molt rara, encara que l’home mai no havia patit problemes respiratoris. Quan la dona de l’home va plantejar la possibilitat d’un dany relacionat amb el vaccí, el metge es va limitar a dir: “No”.

“La discussió no va tenir lloc”, diu Daniel. “No volia parlar-ne. Per a ell era una bogeria”.

Una infermera de vint anys, sana i en forma, que Daniel coneix, va patir una aturada cardíaca tres setmanes després de rebre la injecció de Pfizer. Una disfunció aòrtica va trencar una part de la seva aorta com un globus. La van reanimar, la van operar a cor obert i es va recuperar completament. Però no va poder suportar el suggeriment que les injeccions del vaccí COVID ho havien causat.

“Va dir: ‘No és possible. No és el vaccí'”, diu Daniel de la dona. “És prima i no té cap afecció que ho pugui provocar… De vegades no pots acceptar la informació perquè t’afecta a un nivell profundament emocional. La gent no vol admetre que s’ha equivocat, que ha estat enganyada. Alguns han apostat la seva vida per aquesta decisió, i res no ho canviarà”.

Les reaccions adverses entre els qui han rebut un dels vaccins continuen, diu, però pràcticament no es denuncien.

“Si s’observa l’informe del nostre hospital sobre les reaccions adverses, aquest vaccí no tindria reaccions adverses”, assegura.

No hi ha informes del VAERS

Ángela, infermera des de fa més de 25 anys, confirma que al servei d’urgències del seu hospital diuen estar veient més problemes cardíacs en adults joves, que mai no es notifiquen al Sistema de Notificació de Reaccions Adverses als Vaccins (VAERS) com a possibles reaccions adverses als “vaccins” COVID.

Una altra infermera, Jennifer, diu que les infermeres d’urgències diuen en privat que estan veient “tots els coàguls, hemorràgies i coses que es podrien esperar del vaccí sis mesos després: hemorràgies cerebrals, atacs de cor en joves de 50 anys. Cap metge admet que això sigui degut al vaccí. No faran l’informe del VAERS”.

Quan Daniel va preguntar als seus companys infermers i professionals si n’informaven al VAERS, el van mirar com dient: “Què és això?”

“He vist gent de trenta anys [amb aquests problemes], i el metge es limita a dir: ‘Oh, tens gens s-y'”, diu. Jo dic: “m’estàs prenent el pel?”

Totes les infermeres entrevistades afirmen que estan veient resultats d'”opacitat de vidre esmerilat” als TAC dels pulmons de les persones que han rebut recentment els vaccins experimentals, i que això mai es comunica al VAERS.

“Els metges i els intensivistes [ho consideren com] un pensament ridícul”, diu una infermera de l’UCI. “Ningú ho posa al diagnòstic diferencial”.

Estadístiques vudú

Per aquesta i altres raons, les dades relacionades amb la COVID equivalen al que una infermera anomena “estadístiques vudú”. A la seva unitat particular i a d’altres, ja no fan proves de COVID a tothom. Al seu lloc, han començat a fer proves només als qui presenten símptomes –amb dificultat per respirar, per exemple– i als qui diuen que no estan vaccinats.

Per què?

“No volen que les seves xifres es disparin quan arribin tots els vaccinats”, diu Jennifer.

“O no volen informar que estan veient que el 80% de les persones que acudeixen a Urgències estan vaccinades”. “Però només el 40% del comtat està vaccinat”, afegeix una altra infermera. “És una estadística estranya… Hi ha algun efecte advers d’aquests vaccins que no s’estigui comunicant? Si no s’està examinant la gent de forma omnipresent, hi ha un biaix en les xifres que arriben. Aquestes coses no es dilucidaran amb les dades”.

Però amb les persones “vaccinades” cada cop més hospitalitzades amb COVID real o reaccions adverses, el camí a seguir es torna més tèrbol.

“Aquests vaccins no són esterilitzants. Permeten tenir i transmetre el virus”, assenyala una infermera. “No resolen el problema del contagi. El virus se segueix propagant entre els vaccinats”.

Per exemple, en un grup recent de pacients de COVID en un hospital, els més malalts estaven doblement vaccinats.

“El primer a morir tenia els dos vaccins de Pfizer”, diu Daniel, que va atendre el pacient. “Un altre que tenia els dos vaccins també es va morir. Tenia els pulmons destrossats”.

“Però d’això no se’n parla”, confirma una altra infermera.

Assetjament mèdic

Mentrestant, “tothom està sent acoquinat i se’ls diu que perdran els seus mitjans de vida” si no reben els vaccins, diu una infermera de l’hospital.

“Moltes infermeres de l’hospital es van limitar a dir: ‘Bé’ [i es van vaccinar], perquè ningú vol perdre la feina”, diu Susan, una infermera amb més de 30 anys d’experiència. “Però, des de quan en la història del país ens han obligat a fer alguna cosa així?”

Al personal mèdic “no vaccinat” també se l’acusa de ser “portador” o d’estar físicament incapacitat per exercir, i en almenys un cas, una infermera va ser renyada per un metge davant dels seus col·legues.

“Fan això a la gent que, com jo, no vol el vaccí”, diu Angela. “Discriminen les persones que rebutgen el vaccí. Ens menyspreen. Més o menys, els han rentat el cervell”.

Un dels avantatges de sotmetre’s a les proves amb regularitat, diu una infermera que no es vol vaccinar, és que quan els companys “vaccinats” s’encomanen la COVID, no poden culpar els seus col·legues “no vaccinats”.

“Sempre puc dir: ‘Escolta, jo tinc la meva [prova] negativa. No t’ho he encomanant jo'”, diu aquesta infermera. “Perquè això és el que diuen els mitjans de comunicació, no? [Però en realitat] això no és una pandèmia dels no vaccinats, perquè no t’ho he encomanant jo perquè ens estan fent les proves diverses vegades a la setmana.”

Sols i espantats

Irònicament, les infermeres vaccinades a les unitats que no són de COVID segueixen “aterroritzades” pels pacients amb COVID, diuen diverses infermeres. “Estan aterrides. Estan aterrides”, segons una. En conseqüència, concentren les cures del dia en una o dues visites, es vesteixen, hi entren i marxen el més ràpidament possible.

“El pacient es queda a l’habitació la majoria del temps sol i espantat”, diu Jennifer. “És algú que no hauria d’estar sol i espantat”.

Durant els primers dies del brot viral del 2020, diversos pacients van arribar amb problemes mèdics no relacionats amb la COVID, van donar positiu en la prova de la COVID i van ser ingressats a la planta de la COVID, de vegades per morir, diu una infermera.

“Una persona jove va ingressar a l’hospital per una cosa totalment aliena a la COVID. Alguna mena de problema intestinal autoimmune”, recorda aquesta infermera. Aleshores va donar positiu en la prova de COVID i va ser ingressada a la planta de COVID.

El seu estat va empitjorar i “no es va fer realment res” fins que va patir una aturada cardíaca i es va morir.

La supervisió i la defensa que solien existir “ja no existeixen perquè tens aquesta documentació de COVID, aquesta positivitat, i simplement et posen a la planta i et deixen a la teva sort”, diu Daniel. “Es tractava d’una persona jove, molt jove i que no s’havia de morir, però com que tenia aquest diagnòstic de COVID, tothom deia: Bé, deixa’l, és igual’. No es va morir per la COVID, sinó perquè ningú va tractar el que patia”.

L’absència de defensors de la família ha provocat resultats pitjors.

“Pots apostar el teu darrere que si la mare d’algú hi fos, hauria dit: ‘Què està passant? Hauríem de fer algunes proves'”, diu aquesta infermera. “Quantes persones han mort als hospitals perquè ningú hi era per defensar-les?”.

Passar per alt la immunitat natural

Totes les infermeres entrevistades per a aquest article coincideixen que el tema que més passa per alt en relació amb la COVID són les proves d’anticossos. Els metges les minimitzen a favor de la promoció dels vaccins, malgrat que la immunitat natural ofereix de manera convincent una defensa més sòlida contra tots els virus, mentre que els vaccins es dirigeixen a una característica limitada.

“Això és el més important”, diu Jennifer. “Si es tractés d’immunitat, estarien comprovant els anticossos. La comunitat mèdica, els nostres hospitals, no estan comprovant els anticossos de ningú. Ho hem de fer pel nostre compte”.

“Per què no es preocupen per la immunitat natural?” Susan se’n fa ressò. “Aquesta hauria de ser la primera preocupació. Però no ho fan”.

Una infermera pregunta retòricament: “Quantes persones veus arribar que han tingut COVID abans i tornen a l’UCI? Això no passa”.

També coincideixen, amb tristesa i clara alarma, que la qualitat de l’atenció sanitària als hospitals de Califòrnia està disminuint ràpidament. Citen els greus errors a les cirurgies, l’escassetat crònica de personal i la pèrdua d’infermeres veteranes a causa dels mandats i l’acoquinament de la COVID. Aquests professionals experimentats no poden ser substituïts fàcilment, de manera que una infermera ho qualifica d’“aquesta allau de noies noves [que estan] molt verdes”.

“Si més metges i infermeres deixen aquest camp, ens convertirem en un tercer món”, diu una infermera de la UCI. “No serem una destinació sanitària de primer ordre. Fa molta por veure com s’està desenvolupant tot”.

Durant una pausa en una taula rodona, diverses infermeres van parlar d’haver d’operar-se a hospitals de fora de la ciutat a causa de la disminució de la qualitat als seus llocs de treball. Una d’elles va dir rotundament, i no del tot de broma: “Crec que prefereixo que em tracti un veterinari. Probablement siguin molt més objectius i es basin en la ciència. No estan imposant res”.

A mesura que les proves vagin arribant amb el temps, la marea d’opinió pot canviar en contra dels “vaccins”.

“Conec molts [treballadors sanitaris] que no es vaccinen de reforç”, diu Daniel. “Sentien que corrien un gran risc. Conec molta gent que es va sentir fatal durant mesos després del vaccí, i no ho volen tornar a experimentar. Veuen que no protegeix la gent d’emmalaltir o fins i tot de ser hospitalitzada… Molta gent és molt recelosa amb tot aquest assumpte. Quan s’assabenten del vaccí de reforç, diuen: “Espera, què? Pensava que m’havia arriscat i que era bo”.

Molts metges que coneix “es penedeixen d’haver-se posat el vaccí perquè veuen que el quadre d’efectes secundaris és probablement molt més gran del que es diu”.

Defensar l’esperança

Més de la meitat de les infermeres amb què va parlar The Guardian s’estan encaminant cap a retirar-se i cerquen jubilar-se o traslladar-se a un altre estat per continuar la seva carrera. Algunes es mostren optimistes, mentre que totes expressen una gran preocupació per la seva professió.

“Estic molt disgustada amb tot això”, diu Daniel. “Tenia potser una visió meravellosa del que era la medicina. He perdut tota la fe en el camp de la medicina. Penso: ‘Qui ha estat comprat i pagat a canvi? Sembla que els diners són els que impulsen aquests medicaments més que l’eficàcia, se suposa que els metges, i fins i tot les infermeres, som pensadors crítics, se suposa que les companyies farmacèutiques no fan totes les regles, se suposa que som defensors dels nostres pacients, però tots volen mantenir els seus llocs de treball i no causar problemes. Ningú vol ser auditat o tenir l’ull espia del govern al damunt com a individus o institucions”.

Creu que la comunitat mèdica veu ara els pensadors independents com ell com l’enemic.

“L’Estat et veu com una força d’oposició, per la teva opinió”, diu. “Tots aquests mandats i obligacions no es basen en la ciència; es basen en la pressió del grup. Por, política, manipulació emocional”.

Altres infermeres locals es volen quedar, però no ho faran sota aquests requisits tan invasius.

“El comtat de Ventura és un lloc bonic, però no amb això”, diu una que va criar els seus fills aquí.

També parlen entre si de construir hospitals d’associacions privades on hi puguin anar a treballar persones no vaccinades.

“La gent s’està espavilant. Crearan el seu propi sistema, separat i paral·lel”, diu Jennifer.

“Diran que ja n’hi ha prou”, coincideix Susan.

Angela diu que parlant-ne públicament ara, “espero que més persones en parlin i s’atreveixin a fer-ho. Espero que hi hagi més persones amb els ulls oberts i que tinguin el valor d’expressar les seves opinions i creences. La llibertat d’elecció i la llibertat d’expressió no han de ser infringides. Això és els Estats Units, i s’està semblant a la Xina”.

Susan, que va repetir “Jesús, confio en tu” innombrables vegades per superar la pandèmia, diu: “Sento que això és una guerra espiritual. Ho sento. Però sé amb seguretat, perquè sóc una dona creient, que Déu prevaldrà. El bé prevaldrà . Ho sé. I això és el que tots necessitem”.

Font: The Conejo Guardian

Infermera italiana desmenteix Andrea Mandelli, vicepresident de la Cambra dels Diputats d'Itàlia, en afirmar que les UCI estan plenes de vaccinats
Dr. Geert Vanden Bossche: "No s'ha de vaccinar de Covid els nens sota cap circumstància"
Pandèmia de vaccinats Covid: dades oficials