El cantant Lluís Llach repassa l‘actualitat política catalana en una visita a Mallorca per invitació de l‘Assemblea
L’actualitat el té ben agafat. La conversa amb Lluís Llach es veu afectada, primer, per una connexió telemàtica amb el Consell de la República Catalana, a l’exili. Després, pel coet xinès fora de control. No hi ha una relació aparent entre els dos fenòmens, però sí que afecten la seva agenda d’una manera similar. El dia a dia és el que té i, potser per això, qui va ser un dels Setze Jutges gaudeix tant d’escriure ficció: «He trobat un incentiu d’aprenentatge perquè per cada tema descobreixo coses noves que no sabia», va explicar ahir el cantautor abans d’atendre un col·loqui convocat per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca a Petra.
Però tot i que l’escriptura és quelcom del que gaudeix el ja autor de cinc llibres, les seves tasques polítiques el mantenen ben ocupat. No s’ha dubtat mai del compromís de l’autor de L’Estaca, però recentment sí que hi ha hagut discrepàncies amb l’estratègia dels dirigents d’ERC i Junts per Catalunya. O, com ell mateix ho descriu: «No és cap estratègia, és una rendició. Han renunciat a la confrontació i sense això no hi ha negociació possible», jutja el català. «La repressió de l’Estat espanyol ha tingut efecte, sobretot els indults, i han instaurat la por a l’organigrama dels partits. La demostració és a ERC». I ho diu amb pena: «Va ser l’Oriol el qui em va convèncer, però sentir-lo parlar que ara la temptativa és la independència en dues generacions… es veu la por», destaca Llach.
Per ell, a més, és curiós com «ara es parla de la taula de negociació quan això era una cosa que volia l’Estat, no nosaltres, i ningú no diu que s’hagin equivocat. Ni ERC, ni Junqueras, ningú. I quan un diu nord i sis mesos després diu sud, i no demanes perdó ni ho expliques, aleshores és molt difícil d’entendre». Tot i això, per a l’escriptor la consigna és la mateixa: «El projecte espanyol no m’agrada gens, el trobo terrorífic». Segons Llach, Espanya té «un Estat que és una podridura dominada per una elit que va fer una transició per continuar fent el mateix i, de tots ells, els pitjors són els cretins que diuen que són d’esquerres. Els socialistes són els més corruptes políticament i Felipe González és el primer pervertidor de la democràcia espanyola».
Anihilació
D’altra banda, des de les institucions hi ha «una obsessió de matriu castellana per anihilar la nació catalana». Un afany que «és molt difícil perquè quan una entitat és poble de debò, és molt difícil acabar amb ella, però l’Estat ens ha tractat com una colònia sempre i políticament ho han fet molt bé perquè han creat el sentiment d’anticatalanisme dins dels Països Catalans». Tot i això, també assumeix part de la culpa: «Una certa responsabilitat també la tenim nosaltres perquè de vegades des de Catalunya ens hem comportat com la metròpoli, però després penses: Metròpoli de què?».
En qualsevol cas, és difícil d’anihilar, com detalla l’escriptor, i per això l’intent a través de la cultura: «Ho demostren cada dia: el control de les hores de català a les aules, quan tenim un mitjà de comunicació es regulen les franges, etcètera. Si la cultura no fos transcendent no hi hauria tant d’interès a minoritzar-la. Es gasten diners, mitjans i fins i tot prestigi democràtic». És amb aquesta perspectiva que l’objectiu no és altre que la independència, i això ho tenen molt clar els membres del poble, tot i que potser no tant els polítics, segons Llach: «No he conegut cap independentista que ho hagi deixat de ser. Hi ha emprenyament, decepció, però també la voluntat de reflexionar sobre aquesta lluita i veure com convertir l’hecatombe en el Parlament més renunciador que hem tingut mai».
Font: Última Hora