Aquest 19 de maig de 2016 hem sabut que Caroline Buisman, advocada holandesa que havia d’assistir la presonera política Sra. Victoire Ingabire en el judici a la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles, ha rebut l’ordre de sortir de Rwanda sense poder-se reunir amb la seva clienta.
La senyoreta Caroline Buisman, nova advocada de la senyora Victoire Ingabire, va arribar a Kigali el 14 de maig amb un visat degudament complimentat; l’havia obtingut després de les obstruccions anteriors del govern de Rwanda que havia fet tot el possible per evitar que es trobés amb la seva clienta abans de la data del judici que havia estat previst pel 4 de març del 2016. El dilluns 16 de maig es va presentar al col·legi d’advocats de Kigali per als tràmits habituals, abans de reunir-se amb la seva clienta.
Des del dimecres 18 de maig, la senyoreta Caroline Buisman, acompanyada per l’advocat principal Gatera Gashabana, va tractar en va de reunir-se amb la senyora Victoire Ingabire. Per tal de no concedir el permís de visita, les autoritats de la presó inicialment es van amagar darrere d’una agenda atapeïda. Davant la insistència de l’advocada, els serveis penitenciaris finalment li van recomanar que passés pel Ministeri d’Afers Exteriors. Aquest tràmit és molt estrany ja que les relacions exteriors no tenen res a veure amb la justícia.
Conscient de l’engany, la Srta. C. Buisman, tanmateix, va contactar el Ministeri d’Afers Exteriors a través de l’ambaixada del seu país. Recordem que els Països Baixos són, amb tot, un ferm aliat del règim de l’FPR i finançadors de l’aparell judicial del règim. Tot i això, la reacció de les autoritats de Rwanda va ser donar ordre als serveis d’immigració per convocar la Srta. Caroline Buisman. Després de gairebé quatre hores d’interrogatori, puntejades d’intimidació, les autoritats van notificar a l’advocada una ordre d’abandonar immediatament el territori, sota pena d’exposar-se a conseqüències molt enutjoses. Després del trist episodi de Peter Elinder, el primer advocat que va tenir la Sra. Victoire Ingabire, que va ser detingut i després alliberat sota la pressió de les autoritats estatunidenques i expulsat de Rwanda, la desventura de Caroline Buisman és un altre intent d’intimidació per impedir que la defensa de la senyora Victoire Ingabire faci la seva feina.
L’expulsió de la senyoreta Caroline Buisman, a un mes de les audiències en el judici que oposa Victoire Ingabire al règim de l’FPR davant la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles amb seu a Arusha, és una bufetada als qui encara donen crèdit al sistema judicial de Rwanda i que malden per respondre les sol·licituds d’extradició del règim; és el cas dels Països Baixos i Canadà. Les FDU-Inkingi no poden comprendre la doble vara de mesurar dels països democràtics que fan creure que són incansables defensors dels drets humans fonamentals.
El règim de l’FPR sempre ha dit que no hi havia proves determinants contra la senyora Ingabire. Ara que el règim s’enfronta a un tribunal independent, fuig d’estudi intentant retirar-se del procés i posant pals a les rodes als advocats defensors.
Les FDU-Inkingi fan una crida a la consciència dels donants del règim de l’FPR, inclosos els Països Baixos, Alemanya i el Regne Unit, a adonar-se que el poder judicial del règim de l’FPR està en fallida. Els diners invertits per ocultar aquest fet serien més útils en la recerca d’un compromís polític més valent que portés el règim a alliberar tots els presos polítics, obrir l’espai polític i crear un clima de confiança amb els països veïns. És d’interès no només dels donants que no vulguin invertir en sorres movedisses, sinó també del poble de Rwanda que està cansat de 22 anys d’un règim repressiu i agressiu. No adonar-se d’aquesta evidència demostraria complaença culpable.
Fet a Londres el 20 de maig del 2016
FDU Inkingi
Justin Bahunga
Comissari de Relacions Exteriors i Portaveu