A mitjans dels anys setanta l’Obra Cultural Balear encetà una campanya per promoure la cooficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears amb l’eslògan que dóna títol a aquest article. Aleshores encara no teníem Estatut d’Autonomia i el català estava prohibit a l’ensenyament i a totes les administracions públiques, a més de ser inexistent als mitjans de comunicació, amb excepció de Ràdio Popular de Mallorca, l’emissora de l’església. I, malgrat tot, l’ús de la nostra llengua no estava tan amenaçat com en l’actualitat. Per molt que l’Estatut d’Autonomia consagra l’oficialitat del català, juntament amb el castellà, i el defineix com la «llengua pròpia de les Illes Balears», i per molt que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament en la majoria de centres públics i concertats, i encara que disposem d’alguns mitjans de comunicació escrits i audiovisuals en català, i una ràdio i televisió autonòmiques, mai com ara havia disminuït l’ús social de la llengua catalana a les nostres Illes. Ni mai, com ara, els partits de dreta i el que s’anomena «la caverna mediàtica» s’havien acarnissat contra les polítiques que pretenen normalitzar el coneixement i l’ús de les distintes llengües cooficials de l’Estat.

Davant aquesta situació és necessari interpel·lar tota la nostra societat perquè s’impliqui en promoure l’ús de la llengua catalana. Especialment, totes aquelles persones, institucions i entitats que són referents de la població. Els representants institucionals, els directius d’associacions empresarials i sindicals, els intel·lectuals i artistes, els esportistes d’elit…

Precisament fa pocs dies ha cridat l’atenció la campanya publicitària de l’associació Palma Viva per promoure les compres en els comerços del centre de Palma. Sorprenentment només ha emprat l’anglès i el castellà, ignorant l’altra idioma oficial dels palmesans i la resta de mallorquins, entre els quals possiblement s’hi pot trobar la majoria de la seva clientela, ja que, a priori, som els més sensibles a respondre a la defensa d’un determinat model de ciutat i de societat.

També, arran de la proclamació de Joan Mir com a flamant campió del món de motociclisme, en la màxima categoria, Marc Màrquez, el català campió en les darreres edicions del campionat va felicitar per les xarxes a Joan Mir en castellà, quan tots dos són catalanoparlants. Una cosa semblant va passar amb la felicitació pública de Rafel Nadal a Joan Mir, mitjançant un vídeo en el qual els dos campions parlaven uns minuts en anglès. En tots els casos citats com a exemple molt comú de comportaments lingüístics, el missatge llançat a tota la comunitat de parla catalana és demolidor: la nostra llengua només serveix per usar-la en la intimitat, però l’hem de substituir quan ens escolta més gent.

És una llàstima que Rafel Nadal i Joan Mir, segurament assessorats per les respectives empreses que gestionen la seva imatge, hagin perdut aquesta oportunitat de fer pedagogia davant els propis conciutadans i davant la resta del món de que tenim una llengua, una de les més parlades d’Europa, i que cal emprar-la normalment.

Els dos joves campions han demostrat ser un model a seguir per la joventut gràcies a la senzillesa, humilitat, esportivitat, respecte als adversaris i maduresa, entre moltes altres virtuts. Quins grans abanderats de la nostra llengua podrien ser. Fa anys, va agradar que Rafel Nadal cedís la seva imatge en una campanya de l’Obra Cultural Balear per fomentar la nostra llengua. Hi tornam?