El proper 24 de febrer els socis de l’Obra Cultural Balear ratificaran la nova directiva de l’entitat encapçalada pel sociòleg Joan Miralles. Malgrat algunes crítiques per mor de la seva militància política al PI o de la tasca professional a l’Associació d’Habitatges turístics, Miralles ha presentat una proposta de Junta Directiva realment engrescadora. A més de Magdalena Serra i Catalina Bibiloni com a vicepresidentes, figuren a la proposta de la Junta Directiva un conjunt de persones de reconeguda trajectòria al servei de la llengua i cultura catalanes que permeten augurar una etapa molt dinàmica de l’entitat.

L’Obra Cultural, fundada el 31 de desembre de 1962 per iniciativa de Francesc de Borja Moll i d’un grup de 31 socis fundadors, amb la primera presidència de Miquel Forteza i Pinya, sens dubte ha estat l’entitat més influent dels darrers seixanta anys a Mallorca, juntament amb el Grup d’Ornitologia Balear. Especialment important va ser l’impuls que donà a l’entitat Climent Garau, president de 1970 a 1976. Fou en aquella època, a les acaballes del franquisme, que l’OCB s’expandí gairebé per tots els municipis de Mallorca. Les agrupacions de l’OCB es convertiren en una autèntica escola de democràcia, fàbrica de quadres polítics que després es presentarien a les primeres eleccions municipals i preautonòmiques. Del dinamisme de l’Obra d’aquells anys en sorgiren bona part de les revistes de premsa forana en català. Cursos de català, conferències, actuacions musicals, publicacions, reivindicacions, manifestacions… Patrocinà la primera gran manifestació del 29 d’octubre de 1977 per l’autonomia, amb la històrica proclama a favor de la unitat del català del que aleshores n’era el seu president, Josep Maria Llompart.

L’època de la presidència d’Antoni Mir fou la de les grans mobilitzacions populars: «Volem comandar a ca nostra», «Som Comunitat històrica», «Per uns governants que defensin la llengua», «Junts per la llengua»… són alguns dels eslògans emprats a les concentracions multitudinàries.

Amb l’arribada al Govern del primer Pacte de progrés, va parèixer que les històriques amenaces contra la llengua catalana s’haurien esvaït, i l’entitat va entrar en una etapa de llanguiment. Però només pel que fa a les grans concentracions reivindicatives, perquè a l’Obra Cultural Balear se li ha de reconèixer la constància en l’organització d’activitats: els premis anuals 31 de Desembre, el replè calendari d’actes a Can Alcover i la denúncia constant de la insuficient defensa de la llengua catalana que fan les institucions. Fins que el retrocés en l’ús de la llengua catalana al carrer, a les institucions, a les escoles, als mitjans de comunicació… i els atacs desacomplexats del nacionalisme castellà contra el català (ja ni «mañosamente), ha fet que ens trobem en una autèntica situació d’emergència lingüística.

Per això la revitalització de l’Obra Cultural Balear és imprescindible, perquè torni a dinamitzar el voluntariat i a conscienciar el conjunt de la societat de la necessitat de preservar i potenciar la llengua i la cultura catalanes. Miralles i la nova Junta directiva estan capacitats per fer-ho.

Bartomeu Colom: perfil d’un home cívic. És el títol que acaba de publicar Documenta, escrit per Antoni Nadal, que presenta el perfil d’aquest professor de dret administratiu, especialista en dret autonòmic i dret lingüístic, drets fonamentals, urbanisme… El primer professor que va explicar dret administratiu en català a la UIB. L’extensa recopilació de la bibliografia de Colom mostra la seva valuosíssima aportació al nostre País.