“Consoleu, consoleu el meu poble” (Is 40,1)
”L’esperança no enganya mai” (Rm 5,5)
Estimats germans i germanes.
Nadal de 1999: no pas un Nadal com els altres. Més que els altres, ens obre la porta de l’any 2000. Celebrem 2000 anys del naixement del Fill de Déu fet home. Déu es fa proper a la nostra humanitat, comparteix les nostres joies i les nostres penes i porta la salvació promesa per boca dels profetes.
Empès per l’Esperit, el Crist comença el seu ministeri de salvació en el curs d’un any jubilar. “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18).
A la Bíblia, en el curs de l’Any Jubilar cada infant de Déu celebra la seva vocació d’home lliure.
L’home és cridat a col.laborar amb Déu, que l’allibera de tota forma de poder opressiu. Com el de l’esclavatge d’Egipte, l’exili a Babilònia, l’ocupació per l’Imperi romà, la crueltat d’Herodes. I de la mateixa manera pel que fa a tota altra forma d’opressió del temps que sigui.
L’home és cridat a col.laborar amb Déu, que l’allibera del desig de la cobdícia. Aquesta set insaciable de coses materials, que empeny certs homes i certs grups humans a acaparar cada vegada més béns, en detriment dels altres. Així, alguns han perdut la seva casa, la seva terra i la seva llibertat, fins al punt d’ésser reduïts a una condició miserable, inhumana. En el curs de l’Any Jubilar, Déu ens convida a donar l’oportunitat al nostre germà en dificultats de tornar a entrar en possessió de la seva casa, de la seva terra i de la seva llibertat. En una paraula, a recuperar la seva dignitat (Lv 25, 9).
L’home és cridat a col.laborar amb Déu, que l’allibera de la servitud del pecat. Aquest pecat és el refús de l’amor de Déu a un mateix i als altres per a tancar-se en la recerca de si mateix, fins al menyspreu i fins i tot l’odi dels seus germans i de Déu. Aquesta manera de viure és l’arrel de tot mal i de tota opressió. És per aquesta raó que la celebració del Jubileu ha de començar pel dia del Gran Perdó (Lv 25, 9).
Avui, com ahir, som cridats a recuperar la nostra dignitat d’homes lliures. La nostra vida quotidiana està lluny de la joia i la llibertat. Estem esclafats per una opressió de dominació.
Poders estrangers, amb la col.laboració d’alguns dels nostres germans congolesos, organitzen guerres amb els recursos del nostre país. Aquests recursos, que haurien d’ésser utilitzats per al nostre desenvolupament, per a l’educació dels nostres fills, per guarir les nostres malalties, en resum perquè poguéssim viure d’una manera més humana, serveixen per matar-nos. Més encara, el nostre país i nosaltres mateixos hem esdevingut objecte d’explotació.
Tot el que té valor és robat, saquejat i dut a l’estranger o simplement destruït. Els impostos recollits, que haurien d’ésser invertits per al bé comú, són malversats.
Les taxes exorbitants no escanyen només el gran comerç i la indústria, sinó també la mare que viu del seu petit comerç.
Tots aquests diners sostrets de nosaltres, provinents de les nostres produccions i dipositats al banc, són robats directament per una petita elit vinguda de vés a saber on.
Fins i tot la nostra persona humana no s’escapa d’aquesta explotació opressiva: tots els qui treballen en un servei públic no reben el seu salari, malgrat aportar riqueses amb el seu treball. Aquesta explotació és sostinguda per una estratègia de terror que manté la inseguretat. A la ciutat, bandes armades, sovint amb uniforme militar, fan irrupció a casa nostra, roben els pocs béns que ens resten, amenacen, segresten i fins i tot maten els nostres germans.
Els nostres germans i germanes al camp són massacrats a gran escala. Les víctimes es compten ja per milers i els supervivents, per salvar-se, estan obligats a desplaçar-se, amb totes les conseqüències que això comporta.
La nostra mateixa Església institucional no és pas planyuda. Parròquies, presbiteris i convents han sigut saquejats. Capellans, religiosos i religioses són copejats, torturats i fins i tot assassinats perquè, per la seva manera de viure, denuncien la injustícia flagrant en la qual està sumit el poble, condemnant la guerra i predicant la reconciliació, el perdó i la no-violència.
Inútil de dir que, pel que sabem, fins ara no s’ha dut a terme cap investigació seriosa per cercar els culpables i castigar-los.
La decadència moral ha arribat a uns nivells tan aberrants en alguns dels nostres compatriotes, que no dubten a lliurar el seu germà per un bitllet de deu o vint dòlars.
Estimats germans i germanes,
Prenguem consciència dels nostres lligams de servitud! Reconeguem la nostra part de responsabilitat en la situació de pecat que ens aclapara! Prenguem el risc del camí de l’alliberament sota el guiatge de l’Esperit!
El nostre missatge cristià és un missatge d’esperança. És el missatge del mateix Jesús. Ell, el Fill de Déu, s’ha fet solidari de la nostra condició humana. Nascut en la pobresa, perseguit des del començament de la seva existència, refugiat a l’estranger, mor a la creu per fer-nos conèixer l’amor de Déu Pare. Mai es va sostreure de les conseqüències a què el duia aquesta solidaritat. Així, enfront de la mort, no es va pas escapolir.
Avui, nosaltres, la seva Església, no podem trair l’esperança que Jesús ens ha dut. Nosaltres, els seus fidels, som cridats a continuar la missió de Jesús: anunciar la vida i la vida en abundància; resistir el mal sota totes les seves formes; denunciar tot el que envileix la dignitat de la persona.
Ens comprometem amb coratge, amb un esperit ferm, amb una fe indoblegable, a estar al costat de tots els oprimits i, si és necessari, fins a la sang, com ja ho han fet Mns. Munzihirwa, mossèn Claude Buhendwa, el capellà i les monges de Kasika, mossèn Georges Kakuja… i tants altres cristians.
L’Evangeli ens estimula a refusar la via de les armes i la violència per sortir dels conflictes. És al preu dels nostres sofriments i les nostres pregàries que menarem el combat de la llibertat, que conduirem igualment els nostres opressors a la raó i a la seva pròpia llibertat interior.
Avui commemorem el naixement de Jesús, el nostre germà. Ell ens convida a conèixer-lo, estimar-lo, seguir-lo i assemblar-nos-hi. El Crist és nascut de la Verge Maria, ens disposa a acollir la increïble novetat de la gràcia i a proclamar la seva lloança amb els àngels: “Glòria a Déu a dalt del cel”.
Bon Nadal i Feliç Any 2000 a totes i a tots.