Dimarts passat, un important advocat del New York Times anomenat David McCraw va advertir a una sala plena de jutges que el processament de Julian Assange per les publicacions de WikiLeaks crearia un precedent molt perillós que acabaria perjudicant els principals mitjans de comunicació com NYT, The Washington Post i altres mitjans que publiquen documents secrets del govern.

“Crec que el seu processament seria un precedent molt, molt dolent per als editors”, va dir McCraw. “A partir d’aquest incident, de tot el que sé, és en la posició d’un editor clàssic i crec que a la llei li costarà molt traçar una distinció entre The New York Times i WikiLeaks”.

Saps on ho llegeixo? No al New York Times.

“Curiosament, a partir d’aquest escrit, les paraules de McCraw no han trobat cap esment en el propi Times“, va escriure l’activista Ray McGovern per al mitjà de comunicació alternatiu Consortium News. “Els últims anys, el diari ha mostrat una tendència marcada a evitar publicar qualsevol cosa que pugui posar en perill el seu seient de primera fila a la menjadora del govern”.

Així que desentranyarem una mica això. Ara és de coneixement públic que el govern equatorià està buscant activament fer que Assange sigui arrestat pel govern britànic. Això va ser reportat inicialment per RT, després va ser confirmat de manera independent per The Intercept, i ara els principals mitjans de comunicació com la CNN n’informen al públic en general. També és de coneixement públic que l’asil d’Assange va ser atorgat pel govern equatorià a causa d’un temut intent d’extradir-lo als Estats Units i jutjar-lo per publicacions de WikiLeaks. Tots, des del president Donald Trump fins al fiscal general Jeff Sessions i l’ara secretari d’Estat Mike Pompeo fins al membre del Comitè d’Intel·ligència de la Cambra de Representants Adam Schiff davant els demòcrates del Senat estatunidenc, han fet declaracions públiques que indiquen clarament que hi ha un interès del govern estatunidenc a treure Assange del refugi d’asil polític i empresonar-lo.

The New York Times n’és conscient i, com ho demostren els comentaris de McCraw, també és conscient del perillós precedent que tal judici establiria per a totes les publicacions dels mitjans de comunicació. El personal editorial del New York Times és conscient que el govern dels Estats Units, processant un editor per publicar documents importants que s’havien amagat al públic, faria impossible que el Times publiqués el mateix tipus de material sense por de les mateixes repercussions legals. És conscient que les maniobres que s’estan duent a terme contra Assange presenten una amenaça existencial molt real a la possibilitat que el veritable periodisme pugui exigir comptes al poder.

Per tant, es podria pensar que podríem veure una allau d’anàlisis i articles d’opinió del New York Times que condemnin agressivament qualsevol moviment cap al processament de Julian Assange. És possible esperar que tots els mitjans de comunicació dels Estats Units facin sonar constantment l’alarma sobre això, especialment tenint en compte que l’amenaça ve de l’administració Trump, sobre la qual els mitjans de comunicació com el New York Times sempre estan ansiosos per difondre’n alertes greus. Es pot esperar que cada tertúlia de la CNN i la NBC citi sinistrament Assange com el cas més clar i atroç de la infame “guerra contra la premsa lliure” de Trump. Deixant de banda les qüestions de moralitat, compassió i drets humans que acompanyen el cas d’Assange, es podria pensar que si no fos per una altra raó que per simples interessos rancis, el defensarien enèrgicament i agressivament.

I, tanmateix, no ho fan. I el fet que no ho facin ens mostra el que són realment.

Teòricament, el periodisme està destinat a ajudar a crear una població informada i controlar el poder perquè rendeixi comptes. És per això que és l’única professió explícitament esmentada en la Constitució dels Estats Units, i la causa per la qual la llibertat de premsa ha gaudit de tals proteccions constitucionals en tota la història dels Estats Units. La premsa d’avui no està protegint Julian Assange perquè no té la intenció de crear una població informada o controlar el poder perquè rendeixi comptes.

Això no suggereix l’existència d’una gran conspiració secreta entre els periodistes estatunidencs. És simplement un fet que els plutòcrates són amos de la majoria dels mitjans de comunicació estatunidencs i contracten les persones que hi treballen, cosa que naturalment ha creat un ambient on la millor manera d’avançar en la carrera és ser inofensiu per a l’establishment sobre el qual els plutòcrates han construït els seus respectius imperis. Aquesta és la raó per la qual es veuen reporters ambiciosos a Twitter actuant per si mateixos per ser els primers amb un traç breu que avança les agendes de l’establishment cada vegada que les notícies d’última hora presenten una oportunitat per fer-ho; són conscients que la seva presència a les xarxes socials està sent avaluada per potencials ocupadors i aliats per la lleialtat a l’establishment. Això també explica per què tants d’aquests aspirants a periodistes ataquen Assange i WikiLeaks sempre que sigui possible.

“Tots els que esperen obtenir l’admissió a l’elit cultural han de conrear vigorosament les seves xarxes socials per evitar la controvèrsia”, ha observat recentment el periodista Michael Tracey. “Eventualment internalitzaran la prevenció de conflictes com una virtut, no com una imposició social. Resultat: una cultura elitista més avorrida i conformista.”

Una gran manera perquè un aspirant a periodista eviti el conflicte és que mai, mai, defensi Assange o WikiLeaks a les xarxes socials o en qualsevol mitjà de comunicació, i certament sota cap circumstància sigui vist com el tipus de periodista que algun dia podria publicar els tipus de materials que WikiLeaks publica. Una excel·lent manera de provar-se a si mateix és convertir-se en un altre autor dels molts que han escrit articles de difamació sobre Assange i WikiLeaks.

Els principals mitjans de comunicació i aquells que hi prosperen a dins no tenen la intenció de sotraguejar el vaixell i perdre el seu privilegi i accés durament guanyats. Els mitjans de comunicació conservadors continuaran defensant el president dels Estats Units, i els mitjans liberals continuaran defensant la CIA i l’FBI. Tots dos ajudaran a avançar en la guerra, l’ecocidi, l’expansionisme militar, la vigilància i la militarització policial, i cap d’ells filtrarà res que faci mal a les estructures de poder que han après a servir. Seguiran sent defensors innocus, incontrovertits dels rics i poderosos en tot moment.

Mentrestant, els mitjans alternatius estan defensant Assange ferotgement. Justament avui he vist articles de Consortium News, World Socialist Website, Disobedient Media, Antiwar i Common Dreams que denuncien la persecució del defensor de transparència governamental més important en vida. Els mitjans de comunicació alternatius i els escriptors independents no estan subjectes a la servitud de l’establishment, de manera que el valor de WikiLeaks és clar com el dia. Els ulls estan encegats als comportaments perniciosos del poder quan el poder està signant el sou.

Els mitjans de comunicació als Estats Units i arreu del món s’han desacreditat completament quan no han defensat un editor que realment exigeix ​​comptes al poder i treu els fets a la llum de la veritat per a crear una població informada. Cada dia que passa sense condemnar inequívocament qualsevol intent de processar Assange és un altre dia en la pila de proves que els mitjans de comunicació corporatius serveixen al poder i no a la veritat. El seu silenci és una admissió tàcita que no són més que taquígrafs i propagandistes de les forces més poderoses de la terra.

Font original: Medium