“Estim Catalunya perquè té un passat
de lluita incansable per la llibertat”
Pere Capellà
La setmana passada, el diari El País reproduí en portada un article de l’expresident del Govern espanyol, Felipe González, titulat “A los catalanes”. A més d’apel·lar al compliment de LA LLEI, González comparà el procés sobiranista que viu Catalunya amb el que varen viure Alemanya i Itàlia en els anys trenta. És una clara acusació de nazisme i feixisme als qui promouen la independència de Catalunya. Una acusació molt greu -i molt més per venir de qui ve- i injusta. Per una banda, és injusta perquè el procés de Catalunya és un moviment eminentment popular, un sentiment que ha anat creixent dins la societat catalana al marge dels partits polítics (com a mínim dels partits fins fa poc majoritaris, CDC i PSC) i que no respon a una manipulació de les masses per un dictador eixelebrat, tal com ens presenten el president de Catalunya, sinó que Artur Mas s’ha vist arrossegat per la voluntat popular, manifestada en les concentracions pacífiques més grans de la història i, també, a les urnes.
D’altra banda, acusar com a mínim a la meitat de la població de Catalunya de nazis i feixistes és una autèntica canallada. Un poble que patí els bombardejos de l’aviació nazi i de la feixista durant la guerra civil, que va veure com molts de pares i padrins s’hagueren d’exiliar i com molts d’ells moriren en camps de concentració nazis. Un poble així no es mereix veure’s acusat de manera tan infame, sobretot per un expresident d’un Estat que mai no ha condemnat la dictadura franquista ni la mort ni la repressió que va provocar.
Ens presenta, González, el nacionalisme català com a excloent i sectari, que exigeix el “pedigrí” als arribats de fora de Catalunya. Els qui hem viatjat, encara que només sigui una vegada, a Catalunya sabem que aquesta afirmació és calumniosa. A Catalunya no hi ha una sola persona que no parli el castellà. Al contrari, moltes persones residents a Catalunya no parlen el català, i no per això estan discriminades.
Pel que fa als mitjans de comunicació, especialment els mitjans públics catalans, donen veu a totes les ideologies. Cada dia, a TV3 i a Catalunya Ràdio, hem sentit opinar lliurement a polítics del PSC, del PP, de Ciutadans…. Però, qualcú recorda haver escoltat l’opinió d’algun independentista a algun mitjà de comunicació estatal, públic o privat? Cap mitjà de comunicació estatal no s’ha preocupat d’explicar al conjunt dels espanyols la realitat de Catalunya, la seva història, la repressió cultural i política que ha patit, les seves reivindicacions i la voluntat de ser un Poble, una Nació en el marc de l’Estat espanyol. Al contrari, dirigents polítics i mals anomenats periodistes s’han obsessionat a crear una imatge, una caricatura dels catalans com a insolidaris, excloents, que s’aprofiten de l’Estat i que mai no estan satisfets… i que, a més, s’obstinen a parlar en català. No, no són precisament els catalans els qui estan manipulats per uns dirigents fanàtics.
I és que les elits espanyoles mai no han volgut respectar aquesta voluntat de ser dels catalans. Consideren que Catalunya no és Espanya, sinó de Espanya, com el País Valencià i les Illes Balears. Som seus per dret de conquesta. I a un conquerit no se’l sedueix, se l’amenaça, se l’explota fiscalment i se li imposa la llengua i les lleis del conqueridor. Per això, els dirigents espanyols ni tan sols intenten convèncer els catalans de les bondats que suposaria seguir dins Espanya. Dins el seu ADN polític només existeix l’amenaça i l’insult.