Trump està considerant un atac nuclear tàctic en territori iranià que tindria conseqüències apocalíptiques

El 19 de juny, l’Atlantic Council va publicar aquest article contra l’Iran, escrit per Jonathan Panikoff.

“La guerra entre Israel i l’Iran es redueix a una sola pregunta: què s’ha de fer amb la fortificada instal·lació nuclear iraniana de Fordow? Si Israel no té la capacitat de destruir-la i si una solució diplomàtica no és realista, llavors el president dels Estats Units, Donald Trump, hauria d’autoritzar el bombardeig estatunidenc de Fordow i la resta d’infraestructures del programa nuclear iranià.

Però fer-ho ha d’anar acompanyat d’una condició: que el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, declari que els objectius d’Israel s’han complert i posi fi a la guerra.

Hi ha tres opcions per a posar fi al programa nuclear de l’Iran. La primera i més preferible és la diplomàcia. Si l’Iran està disposat a tornar a la taula de negociacions, com ha cercat Trump –i com, segons s’informa, podria estar disposat a fer, malgrat les protestes públiques–, llavors ha de fer-ho partint de la renúncia al seu dret a l’enriquiment nacional i acceptant desmantellar totes les seves instal·lacions nuclears. A més, el desmantellament ha de ser dut a terme per experts internacionals, no per personal iranià.

La segona opció és que Israel ataqui pel seu compte. En aquesta guerra, el món ja ha estat testimoni de l’enginy militar i operatiu d’Israel. Si també existeix per a Fordow, llavors Israel hauria d’encarregar-se d’aplicar-la sense més ajuda ni suport dels Estats Units, malgrat que Israel prefereix l’assistència de Washington.

Hi ha una tercera possibilitat. Si Israel no té la capacitat per a destruir Fordow i la diplomàcia resulta insuficient, els Estats Units hauran de decidir si bombardejar Fordow o no.  L’haurien de bombardejar.”

De The Guardian:

“L’eficàcia de les GBU-57 ha estat objecte de profunda controvèrsia al Pentàgon des de l’inici del mandat de Trump, segons dos funcionaris de defensa que van ser informats que tal vegada només una arma nuclear tàctica podria ser capaç de destruir Fordow a causa de la seva profunda ubicació.”

Èmfasi afegit. L’Atlantic Council està seguint el full de ruta establert pel Brookings Institute el 2009: Which Path to Pèrsia: Options for a New American Strategy towards Iran (Quin camí cap a Pèrsia: opcions per a una nova estratègia estatunidenca envers l’Iran).

Això està agafat d’un article de Brian Berletic, que resumeix els «capítols» del document estratègic de Brookings:

“Hi ha capítols sencers dedicats a les ‘opcions diplomàtiques’, que estableixen plans per a aparentar un acord amb l’Iran sobre el seu programa nuclear, abandonar unilateralment el pla i després utilitzar el seu fracàs com a pretext per a exercir més pressió sobre el Govern i l’economia iranianes (capítol 2: Temptant Teheran, l’opció del compromís).

Hi ha capítols que detallen mètodes per a crear malestar dins de l’Iran, tant utilitzant grups d’oposició finançats pel Govern estatunidenc (capítol 6: La revolució de vellut, suport a un aixecament popular) com fent costat a organitzacions terroristes estrangeres incloses a la llista del Departament d’Estat dels EUA, com els Mojahedin-e-Khalq (MEK) (capítol 7: Inspirar una insurrecció, suport a les minories i als grups d’oposició iranians).

Altres capítols detallen una invasió directa dels Estats Units (capítol 3: Fins al final, invasió) i una campanya aèria a menor escala (capítol 4: L’opció Osiraq, atacs aeris).

Finalment, es dedica un capítol sencer a fer servir Israel per a desencadenar una guerra en la qual els Estats Units podrien semblar poc inclinats a intervenir posteriorment (capítol 5: Deixa-ho en mans de Bibi, permetre o fomentar un atac militar israelià).”

Ara, l’Atlantic Council intervé per a fabricar el consens per a l’ús d’armes nuclears tàctiques estatunidenques contra un país que no té armes nuclears, igual que l’Iraq no tenia armes de destrucció massiva, Síria no va utilitzar armes químiques contra el seu poble i les tropes de Gaddafi no es van dedicar a violar dones a Bengasi sota els efectes de la Viagra.

El 1981, els sionistes van bombardejar el suposat reactor de plutoni d’Osirak a l’Iraq amb avions de combat estatunidencs.

Com a resultat, la Doctrina Beguín dicta que qualsevol nació àrab que amenaci Israel no té dret a desenvolupar armes nuclears. Recentment, s’ha demostrat que l’organisme de control nuclear, l’OIEA, ha estat proporcionant informació a Israel sobre el programa nuclear iranià, i també ha declarat públicament que l’Iran no està desenvolupant una arma nuclear. Només DESPRÉS d’haver descobert que l’Iran «no compleix amb les seves obligacions», una història inventada que també va servir per a fabricar el consentiment per a l’agressió israeliana contra l’Iran.

El mateix dia en què l’Atlantic Council va publicar la seva narrativa fabricada per a facilitar l’ús de la força estatunidenca contra l’Iran, mitjans com New Republic també van sortir a la palestra per a impulsar el suport públic a aquests atacs:

“Segons s’informa, l’administració Trump està considerant llançar un atac nuclear contra l’Iran.

The Guardian va afirmar el dimecres que l’exèrcit estatunidenc té reserves sobre l’èxit de l’ús d’una bomba antibúnquer, una arma no nuclear, per a eliminar la instal·lació nuclear iraniana de Fordow, enterrada en les profunditats d’una muntanya. Segons es va informar, dos funcionaris de defensa van ser informats que només una arma nuclear tàctica podria afectar la instal·lació, però The Guardian va assenyalar que Trump no està considerant l’ús d’una arma nuclear tàctica.

El dijous, la corresponsal sènior de Fox News a la Casa Blanca, Jaqui Heinrich, va informar que la Casa Blanca li havia dit el contrari.

‘Acabo de ser informada per un alt funcionari aquí present que res del que es diu en aquest informe és cert, que cap de les opcions està descartada i que l’exèrcit estatunidenc està molt segur que les bombes antibúnquer podrien complir el seu objectiu a Fordow», va dir Heinrich.”

A què podria conduir això a la regió?

L‘Iran està envoltat de bases estatunidenques. Si els Estats Units ataquessin l’Iran directament i amb armes nuclears tàctiques, hi hauria una reacció immediata de totes les faccions de la Resistència a la regió: El Iemen, l’Iraq, el Líban i fins i tot faccions dins de l’Aràbia Saudita/Hiyaz (Brigades de Qatif). El següent va ser escrit per Enemy Watch a Telegram en referència a les amenaces dels Estats Units i els sionistes d’assassinar l’aiatol·là Khamenei, però s’aplica a l’ús d’armes nuclears tàctiques o qualsevol agressió contra l’Iran per part de l’aliança estatunidenca:

“Els qui estan elaborant narratives i planificant accions han de comprendre que fins i tot contemplar l’assassinat de la màxima autoritat del món xiïta, que ocupa un lloc només superat pel seu Dotzè Imam, juntament amb atacar les comunitats regionals i al front de resistència, no només seria catastròfic. Desencadenaria un escenari apocalíptic.

La declaració de l’aiatol·là Sistani va confirmar que l’agressió en curs podria tenir conseqüències mortals per a tota la regió. L’aiatol·là Arafi (H) va advertir d’una possible fàtua de gihad col·lectiu si continua l’escalada. L’aiatol·là Nouri Hamedani (H) va advertir que la situació podria degenerar en una escalada perillosa, mentre que l’aiatol·là Makarim Shirazi (H) va llançar un sever advertiment sobre el caos generalitzat que podria produir-se.

L’aiatol·là al-Uzma Sayyid Muhammad Taqi al-Modarresi el va condemnar com ‘un atac contra tots els musulmans’ i va advertir que tal mesura sumiria la regió en un caos incontrolable. L’aiatol·là Naser Makarem Shirazi va subratllar que ‘l’existència del lideratge… és un principi sacrosant del nostre credo’ i va demanar mesures decisives per a garantir que l’enemic no s’atreveixi a tornar a proferir tals amenaces. El xeic Akram al-Kaabi, líder de Harakat al-Nujaba a l’Iraq, va llançar un advertiment encès: ‘Si li toquen un sol pèl al guardià de la nació, l’imam Khamenei, llavors… tots els seus interessos directes i indirectes es convertiran en objectius legítims per a nosaltres.’

Va declarar Trump ‘el rostre del Dajjal’, jurant generacions de venjança i qualificant l’amenaça com una línia vermella per a tota la resistència islàmica. El xeic Naim Qassim, sotssecretari general de l’Hesbol·là, va qualificar l’amenaça dels Estats Units contra l’imam Khamenei com ‘un atac contra tots els pobles de la regió i els pobles lliures del món’, i va afirmar que el lideratge de l’Iran continua sent un far de fe, resistència i sobirania. Hajj Abu Ali al-Askari, alt comandament de Kata’ib Hesbol·là a l’Iraq, va llançar un advertiment estratègic: ‘Si els Estats Units entren en aquesta guerra, el boig de Trump perdrà cada bilió que somia amb arrabassar a aquesta regió.’

El líder iemenita Sayyid Abdul Malik al-Houthi (H) ha reafirmat el compromís del seu país d’intensificar els atacs en resposta a les contínues amenaces…

L’Hesbol·là ha esmentat que poques nacions desconeixen qui és realment l’imam Khamenei. El Consell Xiïta del Líban va qualificar l’atac com una amenaça directa a la santedat i la dignitat islàmiques, un sentiment compartit per la Hawza de Nayaf.

L’Hesbol·là iraquià va advertir que amenaçar la imatge de l’imam Khamenei tindrà conseqüències devastadores, i va afirmar que sap que l’Iran té la capacitat de mantenir atacs amb míssils a llarg termini contra Israel i pot atacar els interessos estatunidencs a l’Àsia Occidental. Qualsevol implicació estatunidenca en el conflicte, va afirmar, provocaria una destrucció sense precedents.

El Govern iranià va declarar: ‘Si l’enemic s’atreveix a fer mal al líder de la Revolució Islàmica, s’enfrontarà a reaccions generalitzades i incontrolables dels pobles de la regió. Qualsevol acte insensat contra el líder posarà en greu perill tots els interessos de l’enemic a la regió.

El missatge de la Germandat Musulmana a l’imam Khamenei (H) ha de difondre’s àmpliament i destacar-se a tots els mitjans de comunicació, i presentar-se als analistes polítics. L’enemic i els seus planificadors han de comprendre ara que això no és més que el començament, que la tempesta ja ha arribat i que el que ens espera pot ser encara més catastròfic’.”

El ministre d’Afers exteriors iranià, Seyyed Abbas Araghchi, ha declarat a X:

“El reactor d’aigua pesant d’Arak, una instal·lació sotmesa a les salvaguardes generals de l’OIEA i construïda en estricta conformitat amb les especificacions tècniques acordades en el Pla d’Acció Integral Conjunt (JCPOA) per a eliminar qualsevol risc de proliferació, va ser bombardejat ahir a plena llum del dia pel règim israelià.

Ara que el Consell de Seguretat es reuneix avui, és imperatiu que mantingui i apliqui la seva pròpia Resolució 487, aprovada per unanimitat en resposta a l’atac del règim israelià contra les instal·lacions nuclears de l’Iraq el 1981.

El llenguatge d’aquesta resolució és inequívoc: qualsevol atac militar contra instal·lacions nuclears és un atac contra tot el règim de salvaguardes de l’OIEA i, en última instància, contra el TNP. S’aplica no tan sols a accions passades, sinó també a conductes futures, establint una norma jurídica clara contra l’ús o l’amenaça de l’ús de la força contra instal·lacions nuclears sotmeses a salvaguardes.”

Si el Consell no actua ara, haurà d’explicar a la comunitat internacional per què els seus principis jurídics s’apliquen de manera selectiva en una qüestió tan crucial. També serà responsable, juntament amb el règim israelià, si algun dia s’esfondra el règim mundial de no proliferació.

Reuters també se suma a la campanya, publicant informes falsos sobre la capitulació dels funcionaris iranians i la represa de les negociacions. Com va dir l’aiatol·là Khamenei: “Dir-li a la nació iraniana que es rendeixi no és una declaració racional.”

Les veus assenyades són a Orient, no a Occident. El Dr. Victor Gao, vicepresident del Centre per a la Xina i la Globalització, condemna els atacs militars d’Israel contra l’Iran i els qualifica de «guerra d’agressió». Afirma que la Xina deplora els atacs i insta tant Israel com els Estats Units a aturar l’escalada. Gao defensa la relació de la Xina amb l’Iran, rebutja les sancions estatunidenques i adverteix que qualsevol nova agressió podria desestabilitzar tota la regió.

Si Trump dona llum verda a aquesta bogeria, entrarem en una nova etapa del que acabarà sent una guerra mundial. L’ús d’armes nuclears tàctiques per a destruir una suposada instal·lació nuclear podria alliberar una contaminació mortal a tota la regió. No soc científic nuclear, però em preocupa que el règim sionista rabiós estigui portant els Estats Units a una guerra que no pot guanyar, però que sumirà el món en un abisme del qual no hi haurà retorn.

Com ha escrit a X l’analista política i periodista libanesa Marwa Osman:

“Quan la diplomàcia es converteix en un esquer per al genocidi i el periodisme es converteix en una crida a l’assassinat en massa…

Jonathan Panikoff advoca obertament a l’Atlantic Council per bombardejar la instal·lació nuclear de Fordow, a l’Iran, un lloc sobirà, només perquè la falsa diplomàcia de Trump no li ha donat l’avantatge a Israel. Això no és anàlisi. És incitació criminal.

Siguem clars: Israel està perdent aquesta guerra. La seva ‘Cúpula de Ferro’ s’està esquerdant sota la pressió, lluitant per interceptar la pluja de míssils de les forces iranianes que es multipliquen cada dia.

Els Estats Units, si escolten bel·licistes sanguinaris com Panikoff, només cavaran una tomba més profunda, no per a l’Iran, sinó per als fills i filles del seu exèrcit imperial, els taüts dels quals coberts amb banderes tornaran a casa com un ombrívol rebut d’una guerra sense fi.

Demanar atacs aeris contra un altre país perquè el teu titella de l’apartheid no ha aconseguit la victòria no és política, és terrorisme amb vestit i corbata, Jonny Boy.

Et veiem, Jonathan. I la història recordarà quin bàndol va triar la vida i quin bàndol va suplicar l’anihilació.”

Font: Vanessa Beeley

Foto. Bases militars dels Estats Units al voltant de l’Iran

Coronel Douglas Macgregor: Un atac dels Estats Units a l’Iran podria desfermar la Tercera Guerra Mundial (Glenn Diesen, 21.06.2025)