Per a un Israel ja espiritualment mort, la seva pròpia autodestrucció podria ser un imprevist i terrible dany col·lateral del seu propi bel·licisme criminal i de la pràctica de la Directiva Hanníbal
¿Estarà per arribar la pròpia autodestrucció d’Israel com un imprevist dany “col·lateral” de la seva desproporcionada resposta al recent atac de Hamàs (en realitat, més que una resposta a Hamàs està sent un atac brutal a tot el poble palestí)? Es tractaria d’un dany col·lateral que pel que sembla Israel no ha considerat mai seriosament que fos possible. Igual que li va passar a l’Alemanya nazi i a tants d’altres pobles que no van frenar els grans crims dels seus propis prepotents i expansionistes governs, el “poderós” i “triomfant” Israel ja no tornarà a ser el mateix.
Si és que aconsegueix sobreviure, aquest Israel on hi ha sectors que fins i tot pretenen restaurar el seu antic territori (que excediria àmpliament els límits de l’actual Estat d’Israel), haurà perdut la poca legitimitat moral internacional i l’escassa pròpia autoestima que a hores d’ara li haguessin pogut quedar. Israel ja ha mort espiritualment, ha esdevingut un poble supremacista assassí de nens i civils.
Ja s’ha convertit, paradoxalment, en el poble que un dia va patir un gran genocidi però que ha acabat convertint-se ell mateix en genocida. Una cosa inimaginable quan, fa un segle, centenars de milers de jueus cercaven protecció davant les inacabables persecucions que patien. Per recuperar “la Terra Promesa”, aquell que es considera “el poble escollit” ha acabat sent l’autor d’una increïblement immisericordiosa i cruel neteja ètnica. Però si aquestes categories teològiques no fossin mites sinó realitats, això significaria que encara estaríem en els temps bíblics. Els temps en què Jahvè feia duríssims retrets als seus per les seves infidelitats i crims, alhora que, per culpa d’aquest comportament, els anunciava grans catàstrofes.
Catàstrofes com la que va patir després de la seva derrota a la primera guerra judeo-romana entre el 66 i el 73 després de Crist: Jerusalem va ser conquerida, el Segon Temple destruït, un milió de jueus van perdre la vida i multitud de supervivents van fugir a l’exili. O com la que va patir després de l’esclafament per l’emperador Adrià de la rebel·lió de Bar Kokhebà, que va tenir lloc entre el 132 i el 135 després de Crist: els jueus van ser expulsats definitivament de la que ells consideraven la seva terra, Jerusalem va ser reconstruïda com a capital de la colònia romana amb el nom d’Aelia Capitolina i fins i tot va ser canviat el nom de Judea pel de Palestina (derivat del terme philisteos, els antics adversaris dels jueus).
Els qui, després del segrest d’uns centenars d’israelians, són desbordats internament per la rancúnia, mentre obliden que a les presons d’Israel hi ha dos milers de palestins que són menors o adults sense expedient, ¿pretenen que, en una guerra asimètrica, com és aquesta, els palestins se segueixin enfrontat amb pedres als tancs i que no recorrin a accions com el segrest? Israel hauria d’assumir totes les conseqüències d’haver optat per sotmetre de manera immisericordiosa el poble que habitava majoritàriament Palestina fa un segle. Els pobles oprimits són creatius i agosarats.
Però no només no assumeix les pròpies responsabilitats, sinó que a més ha optat per una fugida cap endavant en el camí de l’odi, la venjança de l’ull per ull (en realitat cent ulls palestins per cada ull israelià) i la confrontació asimètrica. En aquest procés de decadència espiritual d’Israel, la Directiva Hanníbal seria el cop definitiu. Si el Govern actual d’Israel opta per acabar brutalment tant amb segrestadors com amb segrestats (encobrint una decisió semblant amb la mentida mediàtica), estarà revelat per fi amb el més gran desvergonyiment el seu veritable rostre pervers, la seva naturalesa profundament criminal.
Estarà optant pel propi suïcidi moral o espiritual. Però, a més, estarà creant les condicions que faran possible la pròpia autodestrucció política i material. Una autodestrucció tan terrible o més que les viscudes ja abans en les citades dues catàstrofes que es van donar una mica després de l’aparició allà de la figura històrica de Jesús de Natzaret.
Foto: Una mare palestina amb els seus fills a l’hospital Al-Shifa (Mohammed Al-Masri – Reuters, 23.10.2023)
La guerra es prepara. Estats Units implica Europa. Israel no cedeix. 7 d'octubre: allò que no t'han explicat. (La Magia de la Bolsa, 31.10.2023)