M’agradaria agrair a la Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau per haver-me honrat amb aquest premi especial, el Premi Victoire Ingabire Umuhoza per la Democràcia i la Pau.

Per ser sincera, no estic segura de si realment em mereixo aquest premi, però si el mereixo és gràcies a tantes persones dedicades i respectables amb les que m’he reunit i que m’han inspirat enormement.

Permetin-me dir-los qui són aquestes persones.

En primer lloc, les víctimes del genocidi i de la guerra a la regió dels Grans Llacs, inclosos els refugiats, els desplaçats interns, els supervivents de la violència sexual, tant dones com homes, i els supervivents d’altres greus violacions dels drets humans. Més endavant els parlaré dels refugiats.

En segon lloc, els anteriors guardonats amb aquest premi, amb molts dels quals he estat en contacte per reforçar la nostra investigació i defensa.

En tercer lloc, el Dr. Denis Mukwege –no cal que els digui qui és, òbviament–, que ha impulsat especialment l’Informe Mapping de les Nacions Unides, que sembla ser un tabú per a l’anomenada comunitat internacional, i segueix sent un gran defensor de la democràcia, la justícia i la pau, així com dels drets de la dona arreu del món.

En quart lloc, la difunta Barbara Harrell-Bond, directora fundadora del Centre d’Estudis sobre Refugiats de la Universitat d’Oxford. La seva organització va ser l’única a tot el món que es va oposar a la invocació de la clàusula de cessament dels refugiats ruandesos. I em va presentar molts refugiats i no refugiats, i va donar suport i va assessorar la meva investigació i defensa.

I finalment, però no per això menys important, la Sra. Victoire Ingabire, és clar. Per desgràcia, mai l’he coneguda en persona, però s’ha convertit en la meva esperançadora heroïna des que va pronunciar aquell famós i històric discurs el 2010 davant del monument al genocidi de Kigali sobre la necessitat de commemorar tant les víctimes hutus com les tutsis. Des de llavors, he escrit alguns articles en japonès sobre el seu valor, el seu lideratge i la seva força moral.

Ara, permetin-me parlar dels refugiats, ja que demà 20 de juny és el Dia Mundial del Refugiat. En particular, m’agradaria parlar dels refugiats ruandesos juntament amb la important contribució de Victoire. Per què em centro en els refugiats ruandesos? Perquè l’anomenada comunitat internacional tendeix a relacionar Rwanda amb el genocidi i les víctimes del genocidi –cosa que és comprensible–, però el mateix actor ha oblidat o ignorat –intencionadamente o no– la presència dels refugiats ruandesos i els seus testimonis.

Som plenament conscients que entre 1990 i 1997, és a dir, abans i després del genocidi, es van produir repetidament desplaçaments forçats massius dins i fora del país. Aquest moviment no va ser un efecte col·lateral, sinó que va ser planificat. I va ser utilitzat com a estratègia política i econòmica per moltes forces perquè l’FPR pogués fer-se amb el poder. Aquest fet s’ha deixat totalment de banda.

Per a la meva investigació sobre els refugiats ruandesos, em vaig reunir amb uns 90 d’ells en tres continents. El que realment em va impressionar va ser la seva actitud: la seva lluita sàvia i no violenta, el seu caràcter treballador i el seu afany per cursar estudis superiors fins i tot en un entorn inestable. Que jo sàpiga, els refugiats ruandesos han escrit i publicat més llibres que cap dels altres refugiats de l’Àfrica o d’altres continents. N’he llegit molts i crec que el fet que els refugiats ruandesos hagin compartit els seus testimonis, incloent les seves crítiques al govern ruandès, demostra el seu fort compromís amb la veritat, la reconciliació i la pau. Aquests refugiats haurien de merèixer més reconeixement i atenció arreu del món, igual que la crucial contribució de Victoire.

Tot i que m’ha impressionat la força dels refugiats ruandesos, també m’ha sorprès un fet, entre els molts que hi ha, i és que molts ruandesos s’han acostumat a ser refugiats. Em vaig adonar d’això quan vaig treballar per primera vegada a Rwanda, el 1995, amb l’ACNUR. Molts dels meus col·legues ruandesos eren antics refugiats, i fins i tot algunes persones que van romandre al país tenien molts familiars que eren refugiats. El mateix fenomen continua avui en dia, no només a Rwanda, sinó també a la RD del Congo i Burundi.

Això no només és una trista realitat, sinó que és anormal. No és acceptable. Perquè ningú a la terra hauria d’abandonar les seves llars contra la seva voluntat. Com tots saben, la regió dels Grans Llacs és un bell paradís. Qui a la terra desitja abandonar aquestes zones?

No només això. El talent, la capacitat i la intel·ligència de molts refugiats ruandesos no s’aprofiten bé als països d’asil, només perquè se’ls considera “forasters”. Si romanguessin al seu país, podrien haver contribuït enormement al desenvolupament del mateix. Això és simplement un malbaratament de capital humà.

Tanmateix, molts governs i organitzacions internacionals aparentment consideren el flux de refugiats en general com un fenomen “natural”, i discuteixen com ajudar, protegir i assentar els refugiats. Aparentment, els mateixos actors no estan tan interessats en resoldre les causes fonamentals dels fluxos de refugiats, és a dir, la persecució, la violació dels drets humans i els conflictes. Sí, en parlen, però només de manera general, sense perseguir i castigar els actors responsables d’aquest desplaçament forçat, que són majoritàriament els governs.

Els governs de Rwanda i de la regió dels Grans Llacs han estat assetjant, torturant i massacrant persones, però els governs estrangers, inclosos els països donants i les organitzacions internacionals, es limiten a guardar silenci. Hem d’aturar seriosament aquests crims i hem de canviar la percepció general dels refugiats.

Per això necessitem líders sincers i de confiança com Victoire Ingabire, que ha lluitat per la democràcia, la pau i els drets humans per a tot el poble. Si la democràcia i la pau existissin a Rwanda i a tota la regió dels Grans Llacs, el flux de refugiats mai s’hauria produït

Amb aquest premi que m’han concedit, prometo que seguiré mantenint l’esperit de Victoire, i milloraré la meva investigació i defensa juntament amb tots vosaltres.

Gràcies una altra vegada.

Font: Réseau international des femmes pour la Démocratie et la Paix (RifDP)


Veure 37:08 – 44:37