El 7 de desembre, després de setmanes de resistència legal, l’exdirector de l’FBI James Comey va ser obligat a comparèixer en una audiència a porta tancada convocada pels republicans a la Cambra de Representants. L’audiència va ser convocada per investigar els prejudicis polítics de Comey i altres funcionaris contra el llavors candidat Donald Trump. Els últims dies l’enfocament ha començat a canviar, per a sorpresa de molts, i s’ha dirigit cap al Partit Demòcrata (Comitè Nacional Demòcrata), Hillary Clinton i James Comey.
Durant gairebé dos anys, el món ha estat inundat de filtracions exclusives i afirmacions de parcialitat russa cap a la la candidatura de Trump. Vam veure el nomenament d’un Consell Especial del Departament de Justícia per investigar-ho i la presentació d’un expedient al Comitè Nacional Demòcrata el 2015 per part de l’exagent britànic de l’MI6, Christopher Steele, de dubtosa qualitat. Ara, després de les eleccions intermèdies de novembre als Estats Units, en què els republicans van augmentar la seva majoria al Senat a 53-47, l’atenció se centra en Hillary Clinton, James Comey i la controvertida i molt interessant Fundació Clinton.
Sense repetir els detalls aquí, els fets bàsics giren al voltant de les principals acusacions dels mitjans de comunicació sobre l’obstrucció de la justícia per part de Trump i l’acomiadament injustificat de Comey, a més dels suposats delictes russos de Trump que l’assessor especial, l’excap de l’FBI Robert Mueller, suposadament està investigant. Durant dos anys el públic s’ha vist inundat de detalls lascius i filtracions al voltant de les investigacions contra Trump i els seus associats. Ara, per a sorpresa d’alguns, el centre d’atenció sembla desplaçar-se cap a les malvestats, no de Trump, sinó de Hillary Clinton, Comey i de la cada vegada més controvertida Fundació Clinton.
Reobertura de la investigació dels correus electrònics
Recordem que durant la polèmica campanya presidencial de 2016 en la qual Clinton s’enfrontava a Trump, es va saber que com a secretària d’Estat sota Obama, Clinton havia utilitzat un servidor privat de correu electrònic per al seu treball com a secretària d’Estat, una violació de les lleis de seguretat i, segons una investigació d’encobriment clar realitzada pel llavors cap de l’FBI, James Comey, en la qual, el juliol del 2016, Comey va declarar que: “Encara que hi ha proves de possibles violacions dels estatuts en relació amb el maneig de la informació classificada, el meu judici és que no hi ha cap fiscal raonable que pugui entaular una demanda d’aquest tipus”. La declaració final de Comey també va optar per ignorar qüestions crítiques com quants correus contenien la classificació de secret o d’alt secret. Més tard es va saber que Comey havia redactat la seva declaració d’exoneració de Clinton gairebé dos mesos abans que acabés la investigació de l’FBI. Cal tenir en compte que aquests correus electrònics també enllacen amb activitats de l’època en què la Fundació Clinton estava dirigida pel seu marit Bill.
Ara, el jutge federal de districte, Royce Lamberth, ha ordenat que es reobri el cas de Hillary Clinton pels correus electrònics. “En el pitjor dels casos, els empleats de carrera dels departaments d’Estat i Justícia es van confabular per frustrar l’escrutini públic de Clinton, eludir la FOIA i enganyar aquesta cort”, va escriure Lamberth.
Fundació Clinton
Ara, el congressista republicà Mark Meadows ha dit a la premsa que les proves contra la Fundació Clinton estan augmentant. Meadows actualment ocupa el càrrec de president del Comitè de Supervisió d’Operacions Governamentals de la Cambra de Representants i va participar en l’interrogatori de Comey del 7 de desembre. Meadows va declarar que l’examen preliminar de nombrosos testimonis “planteja serioses preocupacions que les seves operacions no van ser transparents…”
El republicà Mark Meadows diu que les proves contra la Fundació Clinton estan augmentant. El congressista de Carolina del Nord és el president del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants sobre Operacions Governamentals i està a punt per a examinar l’organització la setmana que ve en audiències.
Meadows va dir dijous a Fox News que centenars de pàgines de proves testimonials han de ser avaluades, però que un examen superficial “planteja greus preocupacions que les seves operacions no van ser transparents com el poble estatunidenc ha estat portat a creure”. Meadows encapçala un subcomitè especial que escoltarà el 13 de desembre el testimoni de John Huber, un fiscal especial dels Estats Units nomenat fa un any per investigar possibles activitats il·legals al voltant de la Fundació Clinton quan Hillary era secretària d’Estat.
Delator de Clinton
El 7 de desembre, el lloc en línia The Hill va informar que 6.000 pàgines de proves adjuntes a la declaració d’un delator van ser arxivades secretament fa més d’un any davant l’IRS i l’FBI per algú amb coneixements interns de la Fundació Clinton. Els documents suposadament revelen que la Fundació Clinton va participar en activitats il·legals i pot estar exposada a milions de dòlars en impostos i multes. Huber va testificar sobre això i altres troballes que el seu personal d’uns 470 advocats ha estat acumulant des del 2017.
En aquest sentit, una notícia del 4 de desembre de 2018 suggereix que les coses podrien arribar a ser molt explosives al voltant de les revelacions de la Fundació Clinton. Aquell dia, el fiscal general dels Estats Units per al Districte Sud de Nova York, Geoffrey Berman, va emetre una acusació segellada contra un bufet d’advocats panameny, Mossack Fonseca, per càrrecs que incloïen “Conspiració per defraudar els Estats Units, Conspiració per cometre frau per internet, Conspiració per cometre evasió d’impostos i Conspiració de rentat de diners”. L’advocat de Mossack Fonseca, Ramses Owens, de 50 anys d’edat, de Panamà, segueix en llibertat.
Mossack Fonseca va estar al centre de les revelacions de Wikileaks de 2015 sobre els anomenats Papers de Panamà. Té diversos vincles amb la Fundació Clinton. Entre ells s’hi troba Gabrielle Fialkoff, directora de finances de la primera campanya de Hillary Clinton al Senat dels Estats Units i avui “assessora principal” de l’alcalde de Nova York, Bill de Blasio. Fialkoff ha donat a la Fundació Clinton i a la campanya presidencial de Hillary. Inclou l’ombrívol multimilionari miner canadenc Frank Giustra, soci de negocis de Bill Clinton i membre de la junta directiva de la Fundació Clinton, que es troba al centre del que aviat serà l’infame assumpte Uranium One. La companyia offshore de Giustra UrAsia Energy Ltd era a la filtració dels Papers de Panamà de Mossack Fonseca.
Indicacions i investigacions que inclouen revelacions ordenades per la Cort han mostrat proves que suggereixen que mentre Hillary Clinton era la secretària d’Estat d’Obama, ella i el seu marit Bill van usar la Fundació Clinton per sol·licitar centenars de milions de dòlars en donacions “caritatives” a països com l’Aràbia Saudita, Nigèria i Bahrain per a la fundació a canvi d’accés directe a la secretària d’Estat Clinton. En aquest moment, la cap de Gabinet del Departament d’Estat de Hillary Clinton, Cheryl Mills, també formava part de la junta directiva de la Fundació Clinton. Avui en dia, Mills també figura a la llista de la junta directiva de la fundació.
El germà de James Comey
Ara resulta que James Comey té un germà, Peter Comey, que tenia una posició executiva en la firma d’advocats de Washington que va fer l’auditoria de la Fundació Clinton el 2015. Peter Comey va ser oficialment “Director Sènior d’Operacions Immobiliàries per a les Amèriques” de DLA Piper el 2015, quan els escàndols de la Fundació Clinton van esclatar per primera vegada i Hillary preparava la seva campanya presidencial. DLA Piper, la signatura on treballava el germà de Comey, no només va participar en l’auditoria de la Fundació Clinton. Segons els registres de donants de la fundació, DLA Piper ha donat entre 50.000 i 100.000 dòlars a la fundació.
Hi ha altres “coincidències”, com el paper de James Comey abans de convertir-se en el cap de l’FBI, quan era vicepresident del principal contractista de defensa, Lockheed Martin, que es va convertir en un donant corporatiu de la Fundació Clinton.
Que Peter Comey treballés per a la firma d’advocats que va fer l’auditoria de la Fundació Clinton en el moment en què el seu germà encapçalava l’FBI i encobria els assumptes de la secretària d’Estat Hillary Rodham Clinton és molt greu. Fins i tot la mera insinuació de tal conflicte d’interessos hauria d’haver portat al director de l’FBI, Comey, a recusar-se a si mateix de qualsevol contacte amb la investigació del servidor de correu electrònic de Clinton el 2016.
Ara el sorgiment d’un delator de la Fundació Clinton que treballa amb el Departament de Justícia dels Estats Units i la investigació Huber, amenaça de destapar el que cada vegada més sembla ser un dels centres més escandalosos de corrupció política a Washington. Comença a ser més clar per què Hillary i els seus amics van usar tota la seva influència al govern i als mitjans de comunicació per desacreditar el president i tractar de tancar totes les investigacions que poguessin posar-los en la llista de casos. Ara es posa interessant, ja que tot apunta que la investigació del Departament de Justícia sobre Clinton està a punt per ser presentada.
F. William Engdahl és consultor i professor de riscos estratègics, és llicenciat en política per la Universitat de Princeton i és un dels autors més venuts sobre petroli i geopolítica, en exclusiva per a la revista en línia “New Eastern Outlook”.
Font original: New Eastern Outlook