Els grans mitjans de comunicació ens han presentat el resultat del referèndum celebrat al Regne Unit com una victòria de les forces més conservadores i reaccionàries, un triomf de la por davant el progressisme dels partidaris de continuar en la Unió europea. I, evidentment, en gran part ha estat així, però s’amaga que bona part dels qui han votat per sortir de la UE ho han fet per disconformitat amb el rumb que estan seguint els dirigents que la governen. Aquesta visió es compartida per cada vegada més ciutadans europeus.
És el cas d’un grup d’intel·lectuals francesos que han publicat un manifest en el qual reclamen àmplies reformes a la Unió europea. Interpreten que el poble britànic ha manifestat de manera sobirana la voluntat de mantenir el control sobre les decisions que li afecten. Però, contràriament a l’intent d’instrumentalitzar el Brexit que en fa l’extrema dreta francesa, la qual proposa seguir les passes del Regne Unit i també sortir de la UE, els intel·lectuals francesos veuen una oportunitat en el vot britànic. Afirmen que bona part dels ciutadans europeus ja no accepten ser governats per instàncies no elegides, que funcionen amb opacitat. En aquest sentit, proposen la celebració d’una conferència a partir del model de la conferència de Messina de 1955, que va permetre superar les diferències entre els països fundadors de la UE i aprovar el Tractat de Roma. Aquesta conferència hauria de servir per renegociar els tractats en tres qüestions fonamentals: la democràcia, la prosperitat i la independència estratègica.
Així, proposen retornar a la sobirania i a la democràcia en una Europa confederal fruit de la cooperació entre les nacions per tal de reorganitzar les competències i la forma de designació de les institucions europees (Consell, Comissió, Parlament, Tribunal de Justícia, Banc Central Europeu).
També aposten per retornar a l’economia europea les claus de la prosperitat, revisant les regles actuals en política econòmica i monetària, fugint del paradigma neoliberal i del model mercantilista alemany.
I, finalment, pretenen dotar Europa de la capacitat estratègica que mai no ha exercit, restablir el diàleg amb Rússia, país europeu imprescindible per a l’establiment de polítiques de seguretat comunes, i definir polítiques de co-desenvolupament respecte Àfrica i Orient Mitjà.
Pensen, aquest grup d’intel·lectuals, que França ha de liderar aquesta proposta i conviden tots els ciutadans europeus a impulsar aquestes reformes i retornar a l’esperit dels fundadors de la Unió europea.
I és que, a poc a poc, les institucions europees han caigut en mans de neoliberals seguidors de la doctrina de l’Escola de Chicago. En les propostes per sortir de la crisi econòmica han estat més papistes que el Papa, imposant unes mesures d’austeritat que ni la pròpia Reserva Federal dels Estats Units va seguir. Pel que fa a la política exterior, els dirigents europeus han fet seguidisme de la política bel·licista de l’OTAN, participant del cop d’estat a Ucraïna, que ha portat els neonazis al govern i ha desestabilitzat la frontera amb Rússia, fet que ha suposat greus perjudicis econòmics a la pròpia Unió europea.
En definitiva, tres grans forces pugnen pel futur d’Europa: el conservadorisme dels actuals dirigents, que fan seguidisme dels Estats Units; l’extrema dreta, que agita els fantasmes de la immigració i la misèria fomentant els nacionalismes d’estat, i els qui propugnen una Europa que lideri els valors de la democràcia, la prosperitat i la cooperació internacional. A quin ens apuntam?