L’associació “Regne Unit-Rwanda”, destinada a expulsar a Rwanda els sol·licitants d’asil rebutjats a Gran Bretanya, forma part del pla de Paul Kagame de repoblar Rwanda amb una nova població sense arrels ni llaços històrics amb Rwanda d’aquí al 2050. Per a Rishi Sunak, representa una palanca per impulsar el seu partit conservador (tories), que està perdent terreny en l’opinió pública, i en el millor dels casos per guanyar vots i mantenir-se així en el poder.
Recordatori i actualitat
Cal recordar que el 2022, el govern britànic va iniciar una col·laboració amb Rwanda destinada a expulsar a aquest país els sol·licitants d’asil al Regne Unit considerats inadmissibles.
Aquest projecte va ser dut a terme amb èxit i publicitat pel llavors primer ministre, Boris Johnson, del partit conservador en el poder, com a part de la seva campanya per justificar el Brexit dient que posaria fi a la immigració.
Atès que la immigració és el cavall de batalla de tots els polítics d’extrema dreta, qualsevol que pogués afirmar que havia frenat la immigració al seu país seria felicitat per extremistes i racistes de tots els bàndols. Pur populisme.
Després de la dimissió per revessos personals, l’extravagant Boris Johnson va ser substituït al capdavant del Govern britànic per Rishi Sunak, que havia estat el seu ministre de Finances.
Aquest jove primer ministre, sabedor que el seu partit, els conservadors, estava embolicat en escàndols i perdia terreny i, per tant, no tenia cap possibilitat d’obtenir la majoria a les eleccions previstes per al 2024, va redoblar els seus esforços populistes per fer creure als britànics que el seu partit i el seu govern tenien un pla per frenar d’una vegada per totes l’entrada d’immigrants al Regne Unit. Aquest pla consistia a deportar sistemàticament a Rwanda els qui aconseguissin sol·licitar asil a la Gran Bretanya.
Conxorxa i maniobra mediàtica
Tot i les decisions dels tribunals britànics, de les opinions de les ONG de drets humans, de partits polítics de l’oposició com el Partit Laborista i fins i tot de la Cambra Alta del Parlament (la Cambra dels Lords), l’abril del 2024 Rishi Sunak va forçar l’aprovació d’una cínica llei que li permetia enviar els sol·licitants d’asil rebutjats de tornada a la Rwanda de Paul Kagame, a qui havia pagat centenars de milions de lliures per avançat amb aquesta finalitat.
I com per demostrar que els termes de l’associació entre el Regne Unit i Rwanda començaven a posar-se en pràctica, tots els mitjans de comunicació del món van publicar una notícia en què es deia que el dimarts 30 d’abril del 2024, per fi UN sol·licitant d’asil del Regne Unit havia estat deportat a Rwanda.
Per descomptat, Rishi Sunak es va felicitar, afirmant que això era una prova que l’acord amb Kagame començava a donar fruits perquè el deportat havia consentit voluntàriament. Sense arribar a examinar com aquest refugiat va ser designat “voluntari” per anar a Rwanda a canvi d’un sobre de 3.500 euros, tothom comprendrà que es tracta d’una maniobra mediàtica i, sobretot, que no és deguda a la suposada dissuasió del projecte “Sunak-Kagame” entre els sol·licitants d’asil al Regne Unit. I a més, amb només un refugiat al mes rebutjat dels 9.000 que hi ha a la llista d’espera, a aquest pas Rishi Sunak corre el risc de no complir la seva part del contracte amb Kagame abans del final de l’actual legislatura per poder beneficiar-se’n les properes eleccions generals, a finals del 2024.
Però, irònicament, com per refredar i contradir Rishi Sunak, que es mostrava exultant quan deia que aquesta expulsió demostrava que la seva llei era eficaç per dissuadir els immigrants d’arribar a la Gran Bretanya, els mateixos mitjans de comunicació anunciaven que més de 700 immigrants havien creuat el Canal de la Mànega per arribar a Anglaterra només el 2 de maig del 2024.
Una combinació de circumstàncies
Aquesta associació entre el Regne Unit i la Rwanda de Kagame, sens dubte il·legal i immoral, i que fins i tot alguns s’atreveixen a qualificar de “tràfic d’éssers humans” i, per tant, de delicte, ha estat possible i s’ha vist facilitada per una combinació de circumstàncies que rarament es dóna a cap altre lloc del món.
Similituds entre Rishi Sunak i Paul Kagame
En primer lloc, cal destacar que els pilots als comandaments d’aquest pla tenen similituds que els porten a actuar en la mateixa direcció.
Tots dos regnen sobre països dels quals encara eren estranys fa tot just una generació.
Rishi Sunak és un indopakistanès els pares del qual van emigrar al Regne Unit des del Panjab el 1960. Va néixer aquí el 1980.
Paul Kagame va arribar a Uganda a l’esquena de la seva mare el 1959, quan tenia 2 anys. Més tard es va nacionalitzar ugandès i fins i tot va arribar a ser oficial de l’exèrcit regular del país, on va ser cap de la intel·ligència militar. Així que el 1994, quan es va trobar al capdavant de Rwanda, on la doble nacionalitat estava prohibida, va ser com un conqueridor militar ugandès. I així s’ha vist a si mateix durant els seus 30 anys al tron.
Mateixes ambicions però marcs diferents
En dedicar enormes esforços a aquest projecte, Rishi Sunak i Paul Kagame pretenen complir les seves ambicions polítiques, encara que siguin de diferent ordre. L’indopakistanès i britànic Sunak compta amb aquesta associació per guanyar en popularitat i garantir així la seva carrera política, que espera llarga atesa la seva joventut. Sobretot perquè el seu partit, els conservadors (de dreta i extrema dreta), està perdent terreny, com mostren els resultats de les eleccions locals de principis de maig del 2024.
Pel que fa a l’ugandès-ruandès Paul Kagame, veu en aquesta associació una de les vies per completar el seu maquiavèl·lic i criminal projecte de repoblar Rwanda amb un garbuix de persones importades de l’estranger d’aquí al 2050. Aquí és on els interessos dels dos lladres es troben i es complementen.
Escàndol i immoralitat permesos perquè el context és favorable
També cal assenyalar que el context geopolític i econòmic actual és propici perquè els polítics corruptes es lliurin a actes immorals que en altres temps semblarien escandalosos.
Occident i el món en general estan preocupats i centrats en el conflicte de Ucraïna. La possible victòria o derrota de Rússia en aquesta guerra suposaria la pèrdua de credibilitat i influència d’Occident sobre la resta del món i, sobretot, la relativització de l’omnipotència de l’OTAN, que està armant i dirigint Ucraïna en aquest conflicte.
A més, Occident, i en particular els Estats Units, estan plenament compromesos amb la guerra que l’Estat hebreu, creat per ells el 1948 i instal·lat a Palestina, lliura per aniquilar definitivament i per sempre tota resistència dels palestins, el territori dels quals està sota ocupació des de fa 76 anys, començant per l’eliminació de Hamàs a Gaza. Enviar o vendre uns quants sol·licitants d’asil rebutjats a un dictador àvid de diners que practica la neteja ètnica en algun lloc d’Àfrica no atraurà l’atenció de l’opinió mundial.
Dos ocells d’un tret per a Rishi Sunak
- Amb aquesta associació, l’actual primer ministre britànic evita el risc que se l’acusi de no fer res respecte als immigrants perquè ell mateix és un antic immigrant.
- Però alhora, en prendre mesures enèrgiques contra els immigrants, com que no és WASP (blanc anglosaxó i protestant), no corre el risc de ser acusat de “racista”, com ho seria si fos un primer ministre WASP pur.
Matar uns quants ocells d’un tret per a Paul Kagame
- Per a Paul Kagame, aquesta associació s’inscriu en el seu projecte a llarg termini de repoblar Rwanda amb persones sense arrels al país, trencant així el mite de la “majoria hutu”.
- Aquest projecte concreta aleshores l’estat d’apartheid de facto sobre el terreny. I això començant per convertir Kigali i la Província Oriental en general en una Tutsilàndia on es concentraran exclusivament totes les riqueses i tots els signes de desenvolupament econòmic i social.
- Amb aquest tracte tancat amb Sunak, Paul Kagame pretén guanyar milions pagats pel Regne Unit a la seva camarilla, els edificis dels quals albergaran aquests immigrants, quan no tenien llogaters perquè eren massa cars per al ruandès mitjà.
- Finalment, amb aquest tracte Paul Kagame obliga el Regne Unit a recolzar-lo i defensar-lo en tot i a tot arreu, fins i tot quan és rebutjat i condemnat unànimement pel món pels seus crims.
Els grans diners: Tony i Cherie Blair, Mitchell i Kagame
Aquest acord o associació entre el Regne Unit i la Rwanda de Kagame és també, i sobretot, una qüestió de molts diners, encara que aquest aspecte no s’esmenti sovint o es passi per alt. Entre els actors hi figuren Tony Blair, l’exprimer ministre britànic que actualment és conseller especial de Paul Kagame, la seva dona Cherie Blair, que va actuar com a advocada del general Karake Karenzi quan va ser detingut al Regne Unit el 25 de juny del 2015, i que realitza lucratius negocis a través de projectes de desenvolupament a Rwanda. Finalment, hi ha Andrew Mitchell, ministre de Desenvolupament Internacional del govern de Sunak, que ha rebut sucosos pagaments de Kagame pels consells que li ha prestat.
Contrarestar el projecte criminal i mafiós
Després d’aquesta presentació dels fets, cal preguntar-se, i amb raó, si encara hi ha mitjans per contrarestar aquest projecte criminal i mafiós, que no és res més que tràfic d’éssers humans.
Al nostre nivell, podem constatar que aquest projecte macabre encara es pot combatre a diversos nivells:
La justícia britànica i les ONG
Com que la justícia britànica encara no ha descartat completament aquest cas, encara se’n podria ocupar i obligar el govern de Sunak a posar fi a aquest tràfic d’éssers humans. El mateix cal dir de les organitzacions de defensa dels drets humans, que sempre han denunciat aquest projecte. Encara que Sunak ho eludeixi per tirar endavant el seu pla, segueixen tenint una veu que arriba molt lluny.
Denúncia de funcionaris
Funcionaris britànics han presentat una denúncia contra el projecte de Sunak, perquè consideren que podrien ser induïts a cometre actes incompatibles amb el seu estatut en aquest projecte d’expulsió d’immigrants a Rwanda.
Els mateixos immigrants
Els mateixos immigrants haurien d’utilitzar, a través dels seus advocats, tots els mitjans i canals possibles per negar-se a ser expulsats per la força a Rwanda.
El poble britànic a través de les urnes
El poble britànic, en la seva sobirania sobre el repartiment del poder, té l’oportunitat de dir que aquest acord entre Paul Kagame i el primer ministre de sa majestat és execrable i deshonrós per al Regne Unit. Tot el que es necessita és que el poble infligeixi una aclaparadora derrota al partit conservador de Sunak les properes eleccions de la tardor del 2024. Això no només és possible, sinó probable. A pocs mesos de les eleccions nacionals, previstes per al segon semestre del 2024, els sondejos ja pronostiquen una estrepitosa derrota dels conservadors, en el poder des de fa 14 anys.
Això enviaria un missatge contundent, ja que el partit laborista de l’oposició ja ha anunciat que derogarà el projecte una vegada en el poder.
Les ONG ruandeses i l’oposició
Les organitzacions polítiques i de la societat civil ruandeses a l’exili, i que per tant poden expressar les seves opinions ja que estan prohibides a la Rwanda de Paul Kagame, s’han de prendre aquest assumpte molt seriosament i aprofitar qualsevol oportunitat per denunciar i condemnar aquest projecte inhumà i criminal de tràfic d’éssers humans entre Rishi Sunak i Paul Kagame.
Protestes dels països veïns, en particular la RDC i Burundi
Els països veïns de la Rwanda de Kagame, agredits des de fa anys o obertament amenaçats per aquest dictador, haurien de prendre nota i preocupar-se de les conseqüències de la posada en marxa d’aquesta associació entre Rishi Sunak i Paul Kagame.
Per exemple, la RD del Congo, que està sent atacada, i la seva província del Kivu Nord que està ocupada per l’exèrcit de Paul Kagame, haurien de prendre’n nota i preocupar-se pel fet que entre els refugiats del Regne Unit que Kagame acollirà hi ha antics combatents del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà que Kagame pretén enviar, una vegada a Rwanda, a la RDC com a part de les seves tropes d’ocupació de l’M23/FDR.
De la mateixa manera, Burundi n’hauria de prendre nota i preocupar-se de que l’enviament a Rwanda dels immigrants tornats pel Regne Unit afectarà la seva pròpia seguretat, perquè atès que Paul Kagame i els seus creadors i partidaris occidentals només juren derrocar l’actual règim democràtic i substituir-lo per un règim dictatorial calcat del que regeix a Rwanda des del 1994, la repoblació de Rwanda i, sobretot, els beneficis financers que Kagame n’està obtenint constitueixen una amenaça existencial per al Burundi sobirà i democràtic.
Continuarà.
Font: Echos d’Afrique
Foto: Rishi Sunak amb el president de Rwanda, Paul Kagame, davant el número 10 de Downing Street, el 9 d’abril d’enguany (Leon Neal/Getty Images).
Els horrors que s'amaguen darrere l'acord Rwanda-Regne Unit (Charles Onana – Tocsin, 01.05.2024)
Es poden activar els subtítols automàtics