Veneçuela és blanc d’agressions de l’imperi nord-americà que no cedeix en la seva envestida amb l’objectiu de derrocar el govern electe democràticament. Tasca per a la qual compta amb còmplices, interns i externs, entre ells el president Macri d’Argentina.
L’oposició veneçolana es nega al diàleg amb el govern. No han respectat les instàncies proposades per la UNASUR i facilitades pel papa Francesc, juntament amb diversos expresidents per tal d’arribar a acords que garanteixin la Pau social i que ajudin a trobar solucions a les dificultats que viu el poble, que avui pateix el desproveïment econòmic provocat per les grans empreses.
Els colpistes estan muntant una forta campanya internacional denigrant i acusant el govern veneçolà de ser una “dictadura”, però la realitat veneçolana no és un fet aïllat a Llatinoamèrica. Hi ha crisis imposades pels EUA, que no vol perdre la seva influència i control continental, i busca impedir l’autodeterminació dels pobles a través de cops tous que facin retrocedir en les conquestes socials, culturals i polítiques que tants esforços ha costat aconseguir. Ja han passat a Hondures, Haití, Paraguai i Brasil, els cops tous reeixits.
Els mitjans de comunicació estan al servei dels grans interessos econòmics i polítics, busquen desacreditar el govern veneçolà propagant notícies falses per provocar el deteriorament general. Però el poble veneçolà ha de reclamar a tots els seus representants, de l’oficialisme i l’oposició, que hi hagi diàleg entre ells i les organitzacions socials, esglésies, partits polítics, sindicats, moviments estudiantils, organitzacions empresarials, amb l’objectiu de trobar alternatives superadores de la violència que viu el poble veneçolà. Diàleg per no perdre les conquestes socials assolides per la revolució bolivariana en les últimes dècades.
No hi ha democràcia perfecta, però tota democràcia és perfectible, és el gran repte al nostre continent. Si els pobles participen i són protagonistes de les seves pròpies vides i constructors de la seva pròpia història, trobaran el seu propi camí sense sotmetre’s al colonialisme de la gran potència.