Parlament Europeu
2014-2019
Document de sessió
B8-1061/2016 }
B8-1064/2016 }
B8-1065/2016 }
B8-1066/2016 }
B8-1073/2016 }
B8-1075/2016 } RC1
5.10.2016
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ COMUNA
presentada de conformidad amb l’article 135, apartat 5, i l’article 123, apartat 4, del Reglament
per a substituir les propostes de Resolució presentades pels següents grups:
EFDD (B8-1061/2016)
ECR (B8-1064/2016)
PPE (B8-1065/2016)
S&D (B8-1066/2016)
Verts/ALE (B8-1073/2016)
GUE/NGL (B8-1075/2016)
sobre Rwanda: el cas de Victoire Ingabire
(2016/2910(RSP))
Cristian Dan Preda, Rosa Estaràs Ferragut, Davor Ivo Stier, Roberta Metsola, Tunne Kelam, Patricija Šulin, Ivan Štefanec, Agnieszka Kozłowska-Rajewicz, Jaromír Štětina, Pavel Svoboda, Ildikó Gáll-Pelcz, Milan Zver, Romana Tomc, Claude Rolin, Tomáš Zdechovsky, Lefteris Christoforou, Michaela Šojdrová, Thomas Mann, Stanislav Polčák, Marijana Petir, Eduard Kukan, Laima Liucija Andrikienė, Jeroen Lenaers, Ivo Belet, Giovanni La Via, Bogdan Brunon Wenta, Adam Szejnfeld, József Nagy, Csaba Sógor, Dubravka Šuica, Andrey Kovatchev, Ramona Nicole Mănescu, Jiří Pospíšil, Seán Kelly, Eva Paunova, Therese Comodini Cachia, Elisabetta Gardini, David McAllister, Sven Schulze, Deirdre Clune, Brian Hayes, Krzysztof Hetman, László Tőkés, Elmar Brok
en nom del Grup PPE
Pier Antonio Panzeri, Victor Boştinaru, Knut Fleckenstein, Josef Weidenholzer, Richard Howitt, Eric Andrieu, Zigmantas Balčytis, Hugues Bayet, Brando Benifei, José Blanco López, Vilija Blinkevičiūtė, Biljana Borzan, Nicola Caputo, Andrea Cozzolino, Nicola Danti, Isabella De Monte, Doru-Claudian Frunzulică, Eider Gardiazabal Rubial, Enrico Gasbarra, Elena Gentile, Lidia Joanna Geringer de Oedenberg, Neena Gill, Michela Giuffrida, Theresa Griffin, Roberto Gualtieri, Cătălin Sorin Ivan, Liisa Jaakonsaari, Agnes Jongerius, Afzal Khan, Jeppe Kofod, Miapetra Kumpula-Natri, Cécile Kashetu Kyenge, Krystyna Łybacka, Vladimír Maňka, David Martin, Sorin Moisă, Alessia Maria Mosca, Victor Negrescu, Momchil Nekov, Norbert Neuser, Demetris Papadakis, Vincent Peillon, Pina Picierno, Tonino Picula, Kati Piri, Liliana Rodrigues, Siôn Simon, Monika Smolková, Tibor Szanyi, Paul Tang, Claudia Țapardel, Marc Tarabella, Elena Valenciano, Julie Ward, Carlos Zorrinho, Miriam Dalli, Miroslav Poche, Daciana Octavia Sârbu
en nom del Grup S&D
Jana Žitňanská, Ruža Tomašić, Tomasz Piotr Poręba, Ryszard Antoni Legutko, Ryszard Czarnecki, Anna Elżbieta Fotyga, Charles Tannock, Branislav Škripek, Arne Gericke, Mark Demesmaeker, Angel Dzhambazki, Notis Marias
en nom del Grup ECR
Ángela Vallina, Lola Sánchez Caldentey, Xabier Benito Ziluaga, Tania González Peñas, Estefanía Torres Martínez, Miguel Urbán Crespo, Merja Kyllönen, Marie-Christine Vergiat, Dimitrios Papadimoulis, Stelios Kouloglou, Kostadinka Kuneva
en nom del Grup GUE/NGL
Jordi Sebastià, Heidi Hautala, Bart Staes, Barbara Lochbihler, Ernest Urtasun, Bodil Valero, Bronis Ropė
en nom del Grup Verts/ALE
Ignazio Corrao, Fabio Massimo Castaldo, Laura Agea, Isabella Adinolfi, Piernicola Pedicini, Rolandas Paksas, Beatrix von Storch
en nom del Grup EFDD
Resolució del Parlament Europeu sobre Rwanda: el cas de Victoire Ingabire (2016/2910(RSP))
El Parlament Europeu,
– Vista la seva Resolució, de 23 de maig de 2013, sobre Rwanda: el cas de Victoire Ingabire1,
1 DO C 55 de 2016.12.02, pàg. 127.
– Vista la Carta Africana sobre els Drets Humans i dels Pobles (ACHPR),
– Vista la Carta Africana de la Democràcia, les Eleccions i la governança,
– Vistos els principis i les directrius relatius al dret a un judici just i a l’assistència jurídica a l’Àfrica,
– Vista la Convenció de les Nacions Unides contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants,
– Vist el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, que Rwanda va ratificar el 1975,
– Vistos el resultat de l’examen periòdic universal de Rwanda de 2015 i les observacions finals de 2016 de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides,
– Vist l’Acord de Cotonou,
– Vista la declaració realitzada per l’Alta Representant Federica Mogherini, en nom de la Unió, sobre la reforma constitucional a Rwanda, de 3 de desembre de 2015,
– Vista la declaració conjunta local de la Unió, de 18 de desembre de 2015, sobre el referèndum sobre un projecte de Constitució a Rwanda,
– Vist el comunicat de premsa emès el 16 març 2016 per les Forces Democràtiques Unides sobre l’apel·lació de la presa política Victoire Ingabire Umuhoza,
– Vist l’informe de Freedom House sobre Rwanda de 2015,
– Vist l’informe per país d’Amnistia Internacional «Rwanda 2015/2016»,
– Vist l’informe d’Amnistia Internacional titulat «La justícia en perill: judici en primera instància a Victoire Ingabire», de 2013,
– Vista la resposta de la vicepresidenta / Alta Representant Catherine Ashton a la pregunta escrita del Parlament Europeu sobre Victoire Ingabire (Ple de 4 de febrer de 2013),
– Vista la declaració d’Human Rights Watch titulada «Rwanda: Opposition Activist Missing» (Rwanda: opositors desapareguts), de 29 de setembre de 2016,
– Vist l’informe de 2014 sobre Rwanda del Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a la llibertat de reunió pacífica i d’associació,
– Vistos els articles 135, apartat 5, i l’article 123, apartat 4, del seu Reglament,
A. Considerant que Rwanda és un dels pocs països africans que tenen un paper destacat en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), especialment en temes com la igualtat de gènere, l’empoderament de les dones, l’educació primària universal, la mortalitat infantil i materna, la prevalença del VIH i la sostenibilitat ambiental;
B. Considerant que el fort creixement econòmic ha anat acompanyat de millores considerables en les condicions de vida, com demostra el fet que la mortalitat infantil s’hagi reduït en dos terços i que gairebé tots els nens estiguin matriculats a l’escola primària;
C. Considerant els esforços econòmics i polítics realitzats per millorar l’economia del país i orientar-la més cap a la indústria i els serveis;
D. Considerant que el 30 d’octubre de 2012 Victoire Ingabire, presidenta de les Forces Democràtiques Unides, va ser condemnada a vuit anys de presó acusada de conspirar contra l’Estat mitjançant actes de terrorisme i de minimitzar el genocidi de 1994, basant-se per a això en les seves relacions amb les Forces Democràtiques per a l’Alliberament de Rwanda (FDLR);
E. Considerant que el setembre del 2016 es va denegar a una delegació del Parlament Europeu l’accés a Victoire Ingabire, dirigent de l’oposició empresonada; que, encara que el motiu principal de la visita era el paper de la dona en la societat i el seu empoderament, el ministre d’Afers Exteriors i Cooperació va considerar que no hi havia una raó especial perquè Victoire Ingabire, una presa subjecta a les directrius i normes nacionals en matèria de detenció, rebés la visita de diputats al Parlament Europeu en missió oficial;
F. Considerant que la missió va prendre nota dels importants reptes que encara existeixen respecte a això, com ara l’accés a l’educació en les zones rurals, uns drets de propietat més equitatius i la millora de l’accés a l’ocupació no agrícola, i que la situació dels drets humans, en particular pel que fa a la participació política i la llibertat d’expressió a Rwanda, segueix sent preocupant, alhora que la societat civil independent és encara molt feble;
G. Considerant que nombroses organitzacions de drets humans han denunciat el judici en primera instància a Victoire Ingabire, ja que es van observar greus irregularitats i va ser tractada de manera injusta; que, en el seu informe, Amnistia Internacional esmenta la declaració pública perjudicial que va realitzar el president de Rwanda abans del judici i el fet que es consideressin fiables confessions de detinguts a Camp Kami, on suposadament es va utilitzar la tortura; que, després d’haver testificat contra Victoire Ingabire davant l’Alt Tribunal de Rwanda el 2012, quatre testimonis de la fiscalia i coacusats van declarar davant el Tribunal Suprem el 2013 que els seus testimonis havien estat falsificats;
H. Considerant que el 13 de setembre de 2012 Victoire Ingabire Umuhoza va ser nominada, juntament amb altres dues figures polítiques ruandeses, Bernard Ntaganda i Déogratias Mushyayidi, al Premi Sàkharov del Parlament Europeu a la Llibertat de Consciència 2012;
I. Considerant que el 2015 Victoire Ingabire va recórrer davant el Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles, acusant al Govern ruandès de violar els seus drets; que el març de 2015 Rwanda va deixar de reconèixer la jurisdicció d’aquest tribunal, al·legant que els tribunals de Rwanda eren capaços de tractar tots els assumptes locals; que, el 29 de febrer de 2016, el Govern de Rwanda va retirar la seva declaració, en la qual acceptava la competència del Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles per conèixer dels assumptes presentats directament per particulars, i això només uns pocs dies abans de l’obertura de la vista per la demanda interposada per Victoire Ingabire contra el Govern ruandès;
J. Considerant que segons l’FDU-Inkingi, el partit de Victoire Ingabire, les seves condicions de detenció s’han deteriorat considerablement des d’abril de 2016; que se li denega el menjar procedent de l’exterior i amb un règim especial i que el seu certificat mèdic ha estat invalidat;
K. Considerant que, entre altres coses, l’FDU-Inkingi no s’ha pogut registrar legalment com a partit polític i que diversos dels seus membres han estat amenaçats, arrestats i detinguts;
L. Considerant que diversos membres dels partits de l’oposició estan empresonats; que Illuminée Iragena, una infermera i activista política vinculada a l’FDU-Inkingi, es troba desapareguda des de fa cinc mesos i que es tem per la seva seguretat; que Léonille Gasengayire, tresorera adjunta del FDU-Inking, va ser detinguda el 23 d’agost de 2016 i acusada d’incitar a la insurrecció pública;
M. Considerant que Rwanda ocupa el lloc 161 d’un total de 180 en la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa de 2016; que la llibertat de la premsa s’ha seguit deteriorant, ja que alguns periodistes independents han estat sovint víctimes d’assetjament, amenaces i detencions; que periodistes exiliats i estrangers són cada vegada amb més freqüència víctimes d’intimidació il·legítima, violència i desaparicions forçades per criticar funcionaris en el seu treball d’informació;
N. Considerant que, l’octubre de 2014, el Govern va suspendre indefinidament el servei radiofònic en llengua kinyarwanda de la British Broadcasting Corporation (BBC) després de la difusió d’un controvertit documental televisiu de la BBC sobre el genocidi de 1994 a Rwanda;
O. Considerant que la consolidació de la democràcia és fonamental, inclosa la garantia de la independència del poder judicial i la participació dels partits de l’oposició, en particular de cara a les eleccions presidencials de 2017;
P. Considerant que les mancances demostrades pel sistema judicial ruandès en el desenvolupament del procés penal de Victoire Ingabire han menyscabat la seva capacitat per gestionar assumptes polítics de perfil elevat;
Q. Considerant que Rwanda és un actor clau a la regió dels Grans Llacs i pot tenir un paper crucial en el procés d’estabilització, en particular a través de la lluita contra el comerç il·legal de minerals i altres recursos naturals; que l’informe del Grup d’experts de les Nacions Unides sobre la República Democràtica del Congo recomana que el Govern de Rwanda investigui i processi les persones implicades en el comerç il·legal d’estany, tàntal i tungstè, així com en el blanqueig de minerals procedents de la República Democràtica del Congo a Ruanda;
1. Condemna taxativament la motivació política dels judicis, el processament dels opositors polítics i la determinació prèvia del resultat del judici; insta el Govern de Rwanda a estendre els seus progressos a nivell econòmic i social a l’àmbit dels drets humans, amb l’objecte de completar la transició cap a una democràcia moderna i inclusiva; exhorta les autoritats d’aquest país a garantir que el procés d’apel·lació de Victoire Ingabire és just i conforme a les normes establertes pel Dret ruandès i internacional; subratlla que els judicis i les acusacions esgrimides contra els encausats no poden basar-se en lleis vagues i imprecises, així com en l’ús impropi de les mateixes, tal com està passant en el procés contra Victoire Ingabire;
2. Expressa la seva profunda preocupació per la desestimació del recurs d’apel·lació pel Tribunal Suprem de Rwanda, per la sentència per la qual es condemna a Victoire Ingabire a 15 anys de presó, així com per l’empitjorament de les condicions de la seva detenció; opina que el procés d’apel·lació dut a terme a Rwanda no es va adequar a les normes internacionals, inclòs el dret de Victoire Ingabire a la presumpció d’innocència;
3. Destaca que l’abandonament per part de Rwanda del Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles només uns pocs dies abans de l’obertura de la vista del judici d’apel·lació de Victoire Ingabire és circumstancial, i que el seu objectiu és limitar l’accés directe dels ciutadans i de les ONG a l’esmentat Tribunal;
4. Recorda a les autoritats ruandeses que la Unió ha manifestat la seva inquietud sobre el respecte dels drets humans i el dret a un judici just, en el marc del diàleg polític oficial amb Rwanda d’acord amb l’article 8 de l’Acord de Cotonou; demana que el procés contra Victoire Ingabire sigui objecte d’una revisió ràpida, imparcial, basada en fets i de conformitat amb la llei, sense cap restricció, influències indegudes, pressions o amenaces; sol·licita que es garanteixin els drets de Victoire Ingabire a la presó, en particular pel que fa a l’accés a un advocat, a una alimentació apropiada i a tractament mèdic;
5. Condemna tot tipus d’intimidació, detenció o processament dels líders o membres dels partits de l’oposició, activistes, periodistes i altres presumptes opositors del Govern ruandès pel simple fet d’haver expressat les seves opinions; a aquest respecte, insta les autoritats ruandeses a revisar i ajustar el Dret nacional amb l’objecte de garantir la llibertat d’expressió, en particular els articles 463 i 451 del Codi Penal, que limiten aquesta llibertat;
6. Convida el Govern ruandès a donar mostra de la seva disposició a investigar els presumptes abusos contra activistes de l’oposició i periodistes, i a adequar els centres de detenció militars al Dret ruandès i a les normes internacionals; exhorta les autoritats ruandeses a alliberar immediatament totes les persones i activistes detinguts o condemnats només per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió, associació i reunió pacífica, així com a garantir la separació dels poders administratiu, legislatiu i judicial, i en particular la independència judicial;
7. Insta les autoritats ruandeses a redoblar els esforços per investigar els casos de Illuminée Iragena, John Ndabarasa, Léonille Gasangayire i altres persones que es tem hagin estat víctimes de desaparicions forçades, a revelar el seu parador, alliberar-les o processar-les, si es troben detingudes, així com a assegurar un judici just per als opositors o contestataris del Govern, reals o presumptes, inclosos Frank Rusagara, Joel Mutabazi, Kizito Mihigo i la resta d’acusats al costat d’ells;
8. Exhorta les autoritats ruandeses a garantir la celebració d’eleccions pacífiques, creïbles i transparents el 2017, i convida el Govern a col·laborar amb l’oposició en l’escrutini; expressa el seu suport a favor d’una missió d’observació electoral de la Unió a llarg termini per a les eleccions presidencials de 2017, que es concentri en l’espai polític i en les llibertats fonamentals;
9. Recorda a les autoritats ruandeses que la democràcia es basa en un govern pluralista, una oposició operativa, uns mitjans de comunicació i un poder judicial independents, el respecte dels drets humans i de les llibertats d’expressió i de reunió; en aquest context, insta Rwanda a obrir el seu espai polític, a estar a l’altura dels citats estàndards i a millorar els seus resultats en matèria de drets humans; espera que Rwanda executi les recomanacions del relator especial de les Nacions Unides sobre el dret a la llibertat de reunió pacífica i d’associació (2014);
10. Exhorta les autoritats ruandeses a procedir amb urgència a la revisió de la seva declaració en la qual es permet que els ciutadans i les ONG presentin denúncies davant el Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles, i al fet que la restableixin i la reintrodueixin;
11. Insta la Unió i els seus socis internacionals a continuar donant suport al poble de Rwanda en la seva tasca d’instaurar la pau i l’estabilitat al país i a la regió en la seva totalitat;
12. Demana a la Comissió que continuï avaluant regularment el suport acordat per la Unió a les institucions del Govern ruandès, per assegurar-se que el seu suport promou plenament els drets humans, la llibertat d’expressió i associació, el pluralisme polític i l’existència d’una societat civil independent;
13. Encarrega al seu President que transmeti la present Resolució al Consell, a la Comissió, a la vicepresidenta / Alta Representant Federica Mogherini, al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, al Secretari General de les Nacions Unides, a les institucions de la Unió africana, a la Comunitat de l’Àfrica Oriental, a l’Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE, als Estats membres de la Unió, als defensors de Victoire Ingabire i al president de Rwanda.