El 16 de març de 2024 s’ha lliurat a Brussel·les el 13è Premi Victoire Ingabire Umuhoza per la Democràcia i la Pau.
En el seu discurs, Rachel Kami Runyinya, coordinadora de la Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau a Bèlgica (RIFDP), va recordar que el premi va ser creat a Montreal, Canadà, el 2011, i que encarna el coratge i l’esperit de lluita de Victoire INGABIRE UMUHOZA pel seu enfocament positiu de la resolució de conflictes. Aquest premi honra qualsevol persona o organització que emprengui accions significatives i valentes per promoure la democràcia i la pau a la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs.
Vet aquí els altres punts principals del seu discurs:
A la vista dels esdeveniments que s’estan produint a la regió des de fa 30 anys, ens sembla important reflexionar sobre el valor de la vida humana. És menys important en aquesta regió que en d’altres? Què es pot fer perquè es tingui en compte? Com evitar que la vida humana, aquí o en altres llocs, es trivialitzi fins al punt que es mati un ésser humà i se’l consideri un no-res? Aquestes són les preguntes que ens han portat a triar el tema d’aquest any: “Tornar el valor a la vida humana”.
Els conflictes entre pobles sempre han causat patiment, especialment als més vulnerables. Des que l’FPR va prendre el poder a Rwanda el 1994, i des de l’inici del conflicte l’octubre del 1990, la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs ha estat escenari de nombrosos actes de violència i atrocitats. El conflicte es va estendre de Rwanda a la República Democràtica del Congo a finals del 1996. Més de 10 milions de persones han perdut la vida, i més de 500.000 dones han estat víctimes de violacions, una xifra que continua augmentant. Aquest patiment infligit a les poblacions congolesa i ruandesa és el resultat de múltiples interessos polítics, econòmics i geoestratègics. Com a societat civil, la nostra principal preocupació és posar en relleu el patiment i les terribles conseqüències que estan patint aquestes poblacions.
Les dones i les nenes són els principals objectius de la violència sexual extrema a la regió africana dels Grans Llacs. Aquestes violacions s’utilitzen com a armes de guerra per terroritzar les poblacions locals i desestabilitzar les comunitats. Els homes també són assassinats i mutilats sense pietat. Els agressors destrueixen béns públics com ara cases, escoles, hospitals i infraestructures, amb l’objectiu de desestabilitzar les comunitats i provocar desplaçaments massius de població.
Per reconstruir el teixit social esquinçat per la guerra, és crucial promoure la reconciliació i la justícia per a les víctimes. Acabar amb la impunitat dels crims de guerra i contra la humanitat és una prioritat. La complicitat d’organismes internacionals, governs i poders financers en els conflictes armats de la República Democràtica del Congo ha estat durament criticada. Les Nacions Unides, per exemple, han estat acusades de no actuar amb decisió per posar fi a la violència i les violacions dels drets humans a la RDC. Molts governs i potències financeres han estat criticats per donar suport als grups armats al conflicte de l’est de la RDC. Rwanda ha estat acusada de proporcionar armes i suport financer a grups rebels com l’M23, agreujant el patiment de la població civil. Minerals com l’or i el coltan solen explotar-se il·legalment per finançar els conflictes.
Tot i els reptes imposats pel conflicte, les dones congoleses i ruandeses han demostrat una notable resistència i determinació per superar el trauma de la guerra. Continuen exercint un paper crucial en la promoció de la pau i la justícia, fent campanya contra la impunitat dels autors de crims i treballant per la reconciliació entre comunitats devastades per la guerra. El reconeixement del paper fonamental que exerceixen les dones en aquesta maltractada regió és essencial si volem avançar en el procés de pau, reconstrucció i desenvolupament. És crucial que se’ls concedeixi un lloc central en aquests esforços.
Els guanyadors
- Sra. Nicole NDONGALA Nzoiwidi, d’Espanya.
- Sra. Françoise Robin Germain, de França.
- Sr. Deo NAMUJIMBO, de França.
- Sr. Pie TSHIBANDA, de Bèlgica, ha rebut el premi a l’Artista compromès per la pau.
Discurs complet de la Sra. Victoire INGABIRE
“Senyores i senyors, bona nit.
Voldria donar les gràcies a la Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau per haver-me convidat a aquest acte, que organitza per tretzena vegada. També vull reiterar el meu agraïment a tots vosaltres que, cada any des que s’organitza aquest acte, heu assistit amb la mateixa determinació. Determinació de veure sorgir la democràcia i la pau al nostre país i a la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs.
Desgraciadamens, avui, quan es lliura per tretzena vegada aquest premi, la justícia ruandesa acaba de confirmar la seva falta d’independència privant-me per enèsima vegada dels meus drets civils i polítics. La decisió del Tribunal Suprem de denegar-me l’indult reforça la persistent preocupació per la independència del poder judicial ruandès, la restricció dels drets polítics dels opositors i la repressió de les veus alternatives a Rwanda.
Aquesta decisió no sols afecta la capacitat d’una sola persona per contribuir a la vida política ruandesa, sinó que limita la capacitat del poble ruandès per explorar diverses perspectives polítiques.
Tots sabem que les diverses formes de violació dels drets humans i d’injustícia són una de les principals causes d’inestabilitat i una amenaça permanent per a la seguretat a la regió africana dels Grans Llacs. Continuo fermament convençuda que la democràcia, tal com es consagra en el protocol de la Unió, és la pedra angular de la seguretat i la pau, que són requisits previs per al desenvolupament sostenible al nostre país i a tot el continent.
Els règims dictatorials que neguen les llibertats fonamentals a les poblacions generen conflictes que obstaculitzen la consecució dels objectius de la Unió Africana. Perquè la pau, l’estabilitat i el desenvolupament duradors prevalguin al continent, s’han d’instaurar règims democràtics a tots els països africans. Com tots sabem, els conflictes generen refugiats, i aquests refugiats són vistos com a amenaces per les potències que els van generar.
Per subratllar la magnitud de l’impacte dels refugiats sobre la pau i l’estabilitat a l’Àfrica, podem il·lustrar-ho amb el que està passant a la subregió dels Grans Llacs. Les guerres cícliques a què assistim actualment són essencialment el resultat de règims que actualment violen els drets fonamentals dels seus ciutadans.
Avui, el nostre país torna a estar enfrontat a la RDC, adduint com a motiu la presència de refugiats ruandesos que volen desestabilitzar Rwanda. L’afany per perseguir els refugiats ruandesos va provocar el seu dia el deteriorament de les relacions de Rwanda amb altres Estats africans germans, com Burundi, Uganda, Tanzània, la República Democràtica del Congo i Sud-àfrica, i fins i tot amb alguns dels seus socis en el desenvolupament, com els Estats Units, el Regne Unit i Suècia.
Com sempre he dit, la crisi ruandesa és de naturalesa política i requereix una solució política. Per resoldre aquests problemes, hem llançat una crida urgent perquè se celebri un diàleg nacional altament integrador a escala regional i a cadascun dels Estats de la regió dels Grans Llacs, amb vista a resoldre els problemes sociopolítics tant a escala regional com interna. Amb les cartes sobre la taula, aquest diàleg altament inclusiu debatria totes les causes que són a l’origen de la inseguretat cíclica i endèmica.
En el cas de Rwanda, s’han formulat propostes en el marc d’un projecte que altres col·legues i jo hem anomenat Full de ruta per a un futur prometedor per a Rwanda. Aquest full de ruta identifica una sèrie de reptes que s’interposen en el camí de l’Estat de dret, la democràcia, el desenvolupament sostenible i la prosperitat compartida a Rwanda.
Cal assenyalar que la nostra proposta de diàleg està d’acord amb l’Estratègia de les Nacions Unides per a la Consolidació de la Pau, la Prevenció i la Resolució de Conflictes a la Regió de l’Àfrica dels Grans Llacs. Aquesta estratègia subratlla que el diàleg efectiu i sostingut entre els ciutadans és crucial per fomentar la confiança, abordar els greuges subjacents i facilitar l’acció col·lectiva cap a l’objectiu comú de la pau, l’estabilitat i la prosperitat. Això és el que el projecte de full de ruta es proposa aconseguir a Rwanda mitjançant un diàleg inter-ruandès altament integrador.
Reunir el govern ruandès amb les veus dissidents de dins i fora del país, les organitzacions de la societat civil i les organitzacions polítiques de la diàspora ajudarà a definir les vies i els mitjans per reformar la governança al nostre país i adequar-la a les realitats actuals. Aquest enfocament també posarà fi a les raons que impulsen la gent a dur a terme les seves activitats polítiques fora de Rwanda i que motiven rebel·lions amb la intenció de prendre el poder a Rwanda per la força de les armes. Per això us demanem que defenseu aquest diàleg inter-ruandès per ajudar-nos a silenciar les armes a la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs.
Cal assenyalar una vegada més que la recerca de solucions mitjançant el diàleg i el consens és un dels principis de la Constitució ruandesa. Per tant, el diàleg que us demano que propugneu és legal i legítim.
Senyores i senyors, moltes gràcies per escoltar-me.
Font: Echos d’Afrique