El 20 de febrer del 2025, el Departament d’Estat dels Estats Units va anunciar sancions contra James Kabarebe, secretari d’Estat ruandès per a la Integració Regional, i Lawrence Kanyuka, portaveu de l’M23 i de l’Aliança del Riu Congo. Dues empreses controlades per Kanyuka, Kingston Fresh i Kingston Holding, també van ser sancionades. Aquestes mesures marquen una nova escalada en la pressió exercida per Washington contra el paper de Rwanda en la crisi de l’est de la República Democràtica del Congo (RDC).
Des del desembre del 2024, l’M23, recolzat per l’exèrcit ruandès, ha prosseguit el seu avenç a la RDC, prenent successivament Goma, el 27 de gener, i Bukavu, el 16 de febrer. Aquesta expansió territorial ha provocat actes de violència contra la població civil, causant la mort de milers de persones i el desplaçament de centenars de milers més. A més, tres membres de les forces de manteniment de la pau van morir i diversos més van resultar ferits en atacs de l’M23 i de les Forces de Defensa de Rwanda (FDR). La comunitat internacional, preocupada per una possible conflagració regional, ha intensificat la pressió sobre Kigali.
Els Estats Units demanen a Rwanda que posi fi al seu suport a l’M23 i retiri immediatament totes les seves tropes del territori congolès. Washington insisteix en el respecte de la sobirania i la integritat territorial de la RDC i demana la represa de les negociacions sota els auspicis del procés de Luanda, dirigit per Angola. En sancionar Kabarebe i Kanyuka, els Estats Units volen enviar un senyal ferm a Kigali, subratllant la seva determinació d’exigir responsabilitats als que alimenten la inestabilitat a la RDC.
James Kabarebe ha estat un actor important en els conflictes de la regió dels Grans Llacs durant gairebé tres dècades. Excap de l’Estat Major de l’exèrcit ruandès i exministre de Defensa, està acusat de ser l’artífex del suport militar i logístic de Rwanda a l’M23. Segons Washington, supervisa el finançament del moviment rebel i gestiona l’explotació dels recursos minerals saquejats a la RDC abans de ser transportats a Rwanda per exportar-los. El Tresor estatunidenc el descriu com una baula essencial de la xarxa que permet a l’M23 i a les Forces de Defensa de Rwanda (FDR) prosseguir les seves activitats militars i econòmiques a la RDC.
Lawrence Kanyuka està acusat d’exercir un paper clau en la propaganda i la diplomàcia de l’M23. Com a portaveu del moviment, justifica les ofensives del grup i facilita les seves relacions amb determinats actors internacionals. Les seves empreses Kingston Fresh i Kingston Holding, amb seu al Regne Unit i França, són sospitoses de finançar les activitats de l’M23, en particular a través del comerç de recursos miners procedents de les zones controlades pels rebels.
Les sancions imposades pels Estats Units impliquen la congelació de tots els actius de Kabarebe, Kanyuka i les seves empreses en territori estatunidenc. Totes les transaccions amb ells estan ara prohibides per als ciutadans i les entitats estatunidenques. El govern congolès ha acollit aquestes mesures com un reconeixement oficial de la responsabilitat de Rwanda en la crisi de seguretat que assola l’est del país. Kinshasa espera que aquestes sancions marquin el començament d’una sèrie d’accions semblants per part de la Unió Europea i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Patrick Muyaya, portaveu del govern congolès, ha acollit amb satisfacció la decisió, afirmant que les sancions marquen el començament d’una llarga sèrie de mesures que Kinshasa espera que prengui la comunitat internacional per obligar Rwanda a deixar d’interferir. A parer seu, el Consell de Seguretat de l’ONU, la Unió Europea i altres socis haurien de seguir l’exemple estatunidenc i imposar sancions més enèrgiques per obligar Kigali a retirar les seves tropes de la RDC i cessar les seves activitats criminals en territori congolès.
El ministre de Justícia congolès, Constant Mutamba, també ha reaccionat felicitant-se per aquestes sancions econòmiques contra James Kabarebe i Lawrence Kanyuka. Ha subratllat que aquestes mesures confirmaven el paper directe de Rwanda en el suport a l’M23, i ha afegit que el cas ja s’havia remès al fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI). Aquesta declaració suggereix que Kinshasa espera que s’iniciïn procediments judicials internacionals contra els responsables dels crims comesos a l’est del Congo.
Per part seva, Kigali ha denunciat enèrgicament aquestes sancions. La portaveu del govern ruandès, Yolande Makolo, les ha qualificat d’injustificades i ineficaces. A parer seu, aquestes mesures no contribueixen a resoldre el conflicte i corren el risc d’obstaculitzar els esforços regionals per trobar una solució política. El ministre ruandès d’Afers Estrangers, Olivier Nduhungirehe, també ha condemnat la decisió estatunidenca, criticant Washington per no sancionar els grups armats congolesos aliats de les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC), especialment les Forces Democràtiques d’Alliberament de Rwanda (FDLR). Kigali acusa regularment Kinshasa d’utilitzar mercenaris i milícies estrangeres hostils a Rwanda, afirmació que la RDC rebutja categòricament.
La implicació de Rwanda en la crisi congolesa ha estat durant molt de temps la poma de la discòrdia entre Kigali i la comunitat internacional. Les Nacions Unides, la Unió Africana i diversos governs occidentals han denunciat el suport militar i logístic prestat per Rwanda a l’M23. Informes d’experts de l’ONU han documentat la presència de tropes ruandeses a la RDC i la seva participació activa en els combats amb els rebels. Tot i aquestes acusacions, el president ruandès, Paul Kagame, segueix negant qualsevol ingerència i justifica l’actuació del seu país per la necessitat de garantir la seguretat de les seves fronteres davant les amenaces que emanen del territori congolès.
Aquesta nova sèrie de sancions forma part d’una estratègia més àmplia destinada a tallar les fonts de finançament dels grups armats que operen a la RDC. El 2022 i el 2023, els Estats Units ja havien pres mesures similars contra dirigents de diverses faccions, com l’M23, les FDLR, les FARDC i altres grups implicats en la violència a l’est del país. Entre els sancionats hi havia Apollinaire Hakizimana i Sebastian Uwimbabazi, de les FDLR, i Bernard Byamungu i Bertrand Bisimwa, de l’M23. Aquestes sancions, tot i que simbòliques, han tingut de vegades un impacte limitat sobre el terreny, a causa de la complexitat de les xarxes financeres i logístiques que donen suport a aquests moviments armats.
El govern del president congolès Félix Tshisekedi ha intensificat la seva campanya diplomàtica per obtenir un suport internacional més ferm contra la ingerència ruandesa. Kinshasa demana la suspensió de tota ajuda econòmica i militar a Kigali fins que les tropes ruandeses s’hagin retirat completament del territori congolès. Aquesta posició compta amb el suport de diversos membres de la Comunitat per al Desenvolupament de l’Àfrica Austral (SADC) i de la Comunitat de l’Àfrica Oriental (CAO), tot i que alguns països continuen advocant per una solució negociada.
En aquest context, les properes decisions dels socis internacionals, en particular la Unió Europea i les Nacions Unides, seran decisives. Si altres potències segueixen els Estats Units en la imposició de sancions similars, Rwanda es podria veure obligada a revisar la seva estratègia. Per contra, si aquestes mesures es limiten a Washington, podrien no ser suficients per frenar l’expansió de l’M23 i la continuació de la violència a la RDC.
La situació a l’est del Congo continua sent extremadament volàtil. L’M23 i l’exèrcit ruandès segueixen estenent el control sobre zones estratègiques, malgrat la condemna internacional. Mentrestant, els civils paguen un preu alt per un conflicte que s’intensifica dia a dia. Les sancions estatunidenques recents suposen un pas important en el reconeixement del paper de Rwanda en aquesta crisi, però no garanteixen un canvi immediat sobre el terreny. La comunitat internacional haurà de redoblar els seus esforços per posar fi a aquesta guerra que ja fa massa temps que dura.
Font: The Rwandan
Foto: El president de Rwanda Paul Kagame i el llavors ministre de Defensa James Kabarebe, a la seva dreta, en la graduació de l’Escola de Comandament i Estat Major de les Forces de Defensa de Rwanda, a Musanze, Rwanda, el 10 de juny de 2013.
Rwanda⁄RDC: Qui és James Kabarebe, sancionat pels Estats Units? (TV5 Monde, 21.02.2025)