La seva gran preocupació i lluita va ser el reconeixement que tots els éssers humans són iguals, sense discriminació de color, sexe, classe social o creença religiosa. Tots i totes tenim els mateixos drets a una vida digna i justa, va ser la seva lluita permanent contra l’apartheid a Sud-àfrica i va traspassar les fronteres per dur la veu i mirada en bé dels pobles, de la vida i igualtat, totes i tots som fills i filles de Déu. La seva fe com a arquebisbe anglicà de Sud-àfrica ha estat fonamental en la lluita pels drets i la igualtat.

Ens vam trobar a diverses parts del món compartint accions per aconseguir trobar camins de resolució de conflictes, com a les fronteres de Myanmar i Tailàndia amb les refugiades que fugien de les casernes on eren sotmeses com a esclaves sexuals per la dictadura militar imperant a l’ex-Birmània, ja que ens van impedir l’entrada a aquest país i ens vam haver de trobar als campaments de refugiats a les fronteres del Vietnam, Myanmar i Tailàndia.

Desmond Tutu en tot moment va estar al servei de les refugiades, va animar la trobada portant la seva solidaritat i suport del grup que vam integrar diversos Premis Nobel de la Pau, entre els quals hi havia el Dalai Lama, Mairead Corrigan-Maguire, Betty Williams, Oscar Arias i Adolfo Pérez Esquivel.

El nostre interès era arribar a Yangon per veure Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau presa pel règim militar. No va ser possible. Vam compartir amb el grup i Desmond Tutu dies de solidaritat i suport a aquest poble sofrent, denunciant al món la greu situació que estaven vivint.

Recordo altres trobades amb Desmond Tutu, algunes divertides en les que ens animava en trobades amb el Moviment dels Sense Terra al Brasil, crec que va ser a Sao Paulo. Després de les grans mobilitzacions camperoles, arribava el moment d’animar amb música la trobada i vam sentir els tambors i els seus ritmes, i Desmond va començar a moure les espatlles i va sortir a ballar al carrer, era com si una força interior el mogués al ritme dels tambors; tots i totes el vam seguir, el poble va redoblar els cants i balls a les “ruas” de Sao Paulo.

Un home de pregària, de sentir la ment i el cor oberts a la humanitat, a la creació, a l’ecumenisme.

Lluitador infatigable pel dret i igualtat de tots i totes, va ser sembrador de vida i esperança per a la humanitat.

Et saludo germà, te n’has anat a la trobada amb el Pare, ens has deixat el teu testimoni de vida, de lluita i d’esperança.

Sabem que el món que pensem i somiem no és el món que vivim, però hem de posar tot l’esforç a assolir un món més just i fratern per a tota la humanitat, aquest és el teu ensenyament. Gràcies, germà.

Adolfo Pérez Esquivel
El dia de la teva partença, 26.12.2021