Fa tres dies coneixíem la nova batuda realitzada per Paul Kagame en què van ser detinguts diversos oponents i periodistes, alguns d’ells col·laboradors propers de Victoire. Un cop més, donada la inqualificable protecció concedida a Paul Kagame per part dels majors poders d’Occident, hem recorregut a Aquell que està per damunt d’ells: el Senyor Jesús ressuscitat.
Vista l’absoluta i permanent impunitat de la qual aquest ésser menyspreable gaudeix gràcies a ells (no els importa gens ni la recent petició unànime del Parlament Europeu a favor de l’alliberament immediat de Paul Rusesabagina), és comprensible que a molts els resulti absurd que alguns creguem que aquell jueu marginal assassinat entre malfactors fa dos mil·lennis pugui ser considerat el Senyor de la Història.
Però el fet és que les nostres pregàries no cauen en el buit. Fa unes setmanes va ser donat un terrible missatge per a aquell que es creu omnipotent però ni tan sols és capaç d’adonar-se de com n’es de penosa la seva situació real, Paul Kagame. Aquest matí un altre missatge ha estat donat. Aquesta vegada per a Victoire. Un missatge de signe absolutament oposat a l’anterior:
“El Senyor t’agraeix infinitament totes les teves accions en favor dels seus fills; et beneeix per l’eternitat; és el teu protector en la vida i en la mort; dona el seu aval a tot el que estàs fent des del dia en què vas decidir entrar a Rwanda; et convertirà en mare d’una multitud de ruandesos justos i renascuts per la veritat i la misericòrdia en una Rwanda nova. Sigui el que sigui el que Paul Kagame decideixi fer durant els propers dies i durant el temps de vida que li resta abans d’enfrontar-se al seu tràgic destí final, no tinguis por de res. Això que tan clarament sents, que el Senyor és amb tu, és absolutament cert.”
Conec des de fa molts anys la fe, generositat i coratge de Victoire. Però el que últimament m’impressiona més és el fet que al seu voltant s’hagi constituït un col·lectiu d’éssers excepcionals disposats a donar conscientment i voluntària la seva vida pel poble de Rwanda. Ella ja ho havia dit: “El projecte que he posat en marxa a l’interior de Rwanda és imparable”. La matinada, abans que el citat missatge fos donat, una pregunta s’apoderava de la meva ment i el meu cor: Qui és aquesta assistent personal de Victoire, Joyeuse Utuje, que, tot i l’assassinat del seu anterior assistent, Anselme Mutuyimana, ha estat capaç de prendre el relleu? Qui són aquestes persones que, després de l’assassinat de tants col·laboradors seus, han estat capaços de prendre el relleu al costat d’ella en semblant projecte?
Un cop rebut el missatge que acabo d’exposar, quan ja començava a redactar-lo va arribar l’última trista notícia: A les 4 de la matinada també ha estat detinguda Regine Kadoyimana, tan propera a Victoire i sense l’ajuda de la qual no sabem com hauria pogut sobreviure durant els anys del seu empresonament. Paul Kagame ha tancat el cercle. Molt probablement el següent pas serà la detenció de Victoire.
Aquest escrit no pretén ser un article de denúncia. L’Occident nostre està tan perdut per culpa dels qui controlen tota la informació sensible, que aquesta no és la meva prioritat. És gairebé impossible aconseguir que els rostres d’aquests ruandesos heroics apareguin en un mitjà occidental. Per a ells només hi ha dissidents com un Alekséi Navalni, del qual s’oculta el seu fosc currículum vitae, suposadament enverinat pel malvat Putin en persona. Aquest escrit és sobretot un missatge d’ànim i consol per a Victoire, per als seus i per als qui marxen per camins semblants en la recerca de l’alliberament de Rwanda, la RD de Congo i tota l’Àfrica Central. I és també una crida d’alerta sobre la sort de Victoire, una crida per a tots aquells que l’estimen i admiren.
Però encara que pugui semblar-ho, en darrera instància no es tracta d’un missatge amb un objectiu reduït i uns destinataris simplement locals. Perquè el testimoni de Victoire i els seus traspassa continents. Sens dubte, un dia els nostres joves europeus, que en plena pandèmia criden Llibertat! per rebutjar qualsevol confinament i reclamar nits de beguda i descontrol, sentiran que altres van passar dècades tancats en miserables habitacions fosques per aquesta Llibertat que ells diuen reclamar. I que van aconseguir suportar sense perdre la dignitat. El seu missatge i el seu testimoni són universals. I poderosos.
No podran res contra ells els qui de moment oculten als nostres joves que hi ha gent com Victoire i els seus; els qui omplen les seves ments d’informació escombraries i de fake news; els qui els inciten al consumisme i els fan confondre la felicitat amb un hedonisme que deixa terribles ressaques; els qui els alienen sistemàticament a fi de seguir controlant les ments, els diners i el poder. Els mateixos que amb la seva ferotge financiarització han destruït fins i tot el capitalisme de lliure mercat, els mateixos que s’han apoderat dels grans mitjans, els mateixos que van decidir la conquesta dels recursos del Zaire a sang i foc, els mateixos que controlen el complex militar industrial…
I també són els mateixos que tenen les accions de les grans farmacèutiques; els mateixos que ara han convençut els nostres joves que cal vaccinar-se i així ja podran fer el que els vingui de gust; els mateixos que segueixen dissimulant el fet cert que els vaccinats s’encomanen i encomanen; els mateixos que segueixen dissimulant l’inqüestionable fet que per evitar contagis el més important és una cosa tan simple com l’aire pur, la ventilació i evitar comportaments promiscus i antinaturals. Joves com els qui han decidit arriscar les seves vides pels altres, contra la tirania i per la veritable Llibertat són l’autèntica esperança per al futur de la humanitat.