Fa tres dies coneixíem la nova batuda realitzada per Paul Kagame en què van ser detinguts diversos oponents i periodistes, diversos d’ells col·laboradors propers de Victoire. I a les 4 de la matinada d’avui diumenge també ha estat detinguda Regine Kadoyimana, molt propera a Victoire i sense l’ajuda de la qual no sabem com hauria pogut sobreviure durant els anys del seu empresonament. Paul Kagame ha tancat el cercle. Probablement el següent pas serà la detenció de Victoire.
Després de la recent petició unànime del Parlament Europeu a favor de l’alliberament immediat de Paul Rusesabagina, l’eixordador silenci de les elits que ningú ha triat però que en realitat ho decideixen pràcticament tot a Occident, i a la Unió Europea en particular, sembla que encoratja encara més aquest ésser tan estrany. Vista l’absoluta i permanent impunitat de què gaudeix gràcies a aquestes elits, no és estrany que consideri que no hi ha cap límit al seu malaltís i criminal afany de dominació i (del que ell considera) venjança.
Conec des de fa molts anys la fe, generositat i coratge de Victoire. Però el que darrerament m’impressiona més és el fet que entorn seu s’hagi constituït un col·lectiu d’éssers excepcionals disposats a donar conscientment i voluntària la seva vida pel poble de Rwanda. Ella ja ho havia dit: “El projecte que he posat en marxa a l’interior de Rwanda és imparable”.
En despertar-me avui, una pregunta s’apoderava de la meva ment i el meu cor: Qui és aquesta assistenta personal de Victoire, Joyeuse Utuje, que, tot i l’assassinat del seu anterior assistent, Anselme Mutuyimana, ha estat capaç de prendre el relleu? Qui són aquestes persones que, després de l’assassinat de tants col·laboradors seus, han estat capaços de prendre el relleu al costat d’ella en semblant projecte? Unes hores més tard coneixia l’arrest de Regine Kadoyimana. Ara els meus interrogants ja tenen a veure directament amb Victoire. Aquest escrit és una crida d’alerta sobre la sort de Victoire, una crida per a tots aquells que l’estimen i admiren.