De l’atac molt limitat de míssils estatunidencs, la majoria dels quals van ser interceptats i destruïts per les defenses aèries sirianes, sembla que l’exèrcit estatunidenc ha prevalgut sobre l’embogit John Bolton i ha evitat curosament un atac que hagués comportat una resposta russa. Cap objectiu sirià significatiu sembla haver estat tocat i no hi ha russos en perill. https://www.fort-russ.com/2018/04/in-depth-syria-stuns-world-thwarts-us-attack/
L’ambaixador dels Estats Units a Rússia ha dit que els atacs dels Estats Units han estat coordinats amb Rússia per evitar una gran confrontació de poder. https://www.rt.com/news/424132-us-russia-syria-strikes/. Russia Insider conclou que l’exercici era per salvar la cara de Trump https://russia-insider.com/en/out-whimper-trump-blinks-deliver-limited-strikes/ri23132
L’efecte principal sembla ser que Trump s’ha desacreditat a si mateix i als Estats Units en violar la Carta de l’ONU i el dret internacional i cometre un acte d’agressió, que és un crim de guerra pel qual es van executar funcionaris civils i militars nazis. El president rus Putin ha dit que l’ús desenfrenat i il·legal de la força per Washington ha tingut “un impacte devastador en tot el sistema de relacions internacionals” i ha demanat una reunió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU. Xina també ha condemnat l’atac il·legal dels Estats Units. https://www.fort-russ.com/2018/04/china-says-us-led-attacks-against-syria-are-illegal-and-against-international-law/
Com s’ha evitat el temut conflicte entre els Estats Units i Rússia? Pel que he pogut saber, l’Estat Major Conjunt dels Estats Units no ha acceptat el risc de conflicte amb Rússia. La raó no és que els Caps de l’Estat Major Conjunt siguin més morals, es preocupin més per les morts o lesions que en resultin, o siguin menys inclinats a anar a la guerra basant-se en mentides. La seva objecció s’ha basat en la manca de protecció dels vaixells de l’Armada dels Estats Units enfront dels nous sistemes d’armament russos. Un atac que comportés una resposta russa podria enfonsar la flotilla dels Estats Units i presentar els Estats Units amb una derrota humiliant que desacreditaria la destresa militar estatunidenca.
La posició de Bolton era que Putin és un gatet que, com en tots els casos anteriors, no farà res. La posició de Bolton és que els russos tenen tanta por del poder militar dels Estats Units que no respondran a cap atac estatunidenc contra les seves forces i les forces sirianes. Els russos, diu Bolton, faran el que sempre fan. Ploraran sobre el crim davant l’ONU, i els mitjans occidentals els ignoraran com sempre.
El secretari de Guerra dels Estats Units, Mattis, ha representat l’opinió dels Caps de l’Estat Major Conjunt. Què passarà, s’ha preguntar Mattis, si els russos ja n’han tingut prou, fan el que són capaços de fer i enfonsen la flotilla estatunidenca? Està preparat Trump per acceptar una derrota dissenyada pel seu assessor de Seguretat Nacional? Està preparat Trump per a un possible conflicte més ampli?
Els Caps de l’Estat Major Conjunt preferirien utilitzar l’orquestrada “crisi siriana” per demanar més diners, no per anar a la guerra que podria acabar amb els seus plans de jubilació. Els Caps de l’Estat Major Conjunt poden dir-li al Congrés: “No podíem arriscar-nos al conflicte amb Rússia per l’ús d’armes químiques a Síria perquè vam ser superats. Necessitem més diners”. La generació més vella dels Estats Units recordarà la fantasia de la “bretxa de míssils” de la campanya presidencial Nixon/Kennedy que es va utilitzar per impulsar la despesa de defensa dels Estats Units.
Seria un error per a qualsevol concloure que el sentit comú ha prevalgut i el conflicte ha estat resolt. El que ha prevalgut és la por dels Caps de l’Estat Major Conjunt a una derrota. La propera crisi que orquestri Washington serà en termes menys favorables a les armes russes.
Bolton, els neoconservadors i l’interès israelià que representen aniran a treballar amb Mattis i els generals dissidents. Les filtracions apareixeran en els mitjans presidencials que estan dissenyats per desacreditar Mattis i fomentar la desconfiança de Trump. Els neoconservadors posaran els militars que estan més en línia amb l’agressivitat dels neoconservadors a les posicions de l’Estat Major Conjunt.
A Síria no es tracta d’una qüestió d’ús d’armes químiques. Ahmet Uzumcu, director general de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques, ha informat que totes les armes químiques havien estat retirades de Síria. “Mai abans s’havia eliminat tot un arsenal d’una categoria d’armes de destrucció massiva d’un país que experimenta un estat de conflicte armat intern, i això s’ha aconseguit dins de marcs de temps molt exigents i ajustats”. https://www.military.com/daily-news/2014/06/24/last-of-syrias-chemical-weapons-removed.html
A Síria no es tracta d’una qüestió de dictadura ni de construir una democràcia. No es tracta de les suposades 70 víctimes d’armes químiques. Seria de complets idiotes creure que Washington i els seus vassalls europeus, que han matat, mutilat, deixat orfes i desplaçat milions de musulmans en set països en els últims 17 anys estiguin tan molestos per la mort de 70 musulmans que estiguin disposats arriscar-se a una guerra amb Rusia.
Siria i l’Iran són un problema, perquè Síria i l’Iran proveeixen la milícia libanesa de Hesbolà amb diners i armes. Aquest suport de Síria i l’Iran li dóna a Hesbolà la capacitat de prevenir l’ocupació d’Israel i l’annexió del sud del Líban, els recursos hídrics del qual Israel cobdícia.
Dues vegades ha estat expulsat del Líban per Hesbolà el presumit Exèrcit d’Israel. La reputació militar d’Israel no pot arriscar-se a una tercera derrota per part d’una simple milícia, així que Israel està fent servir el seu control sobre la política exterior estatunidenca i la seva sòlida aliança amb els neoconservadors a fi d’usar l’exèrcit estatunidenc per desestabilitzar Síria i l’Iran com ho va fer Estats Units amb l’Iraq i Líbia.
A més, hi ha la ideologia neoconservadora embogida de l’hegemonia mundial dels Estats Units. Els interessos de Rússia i la Xina es troben en el camí de l’hegemonia dels Estats Units. Per tant, aquests dos països es defineixen com “amenaces”. Rússia i la Xina no són amenaces perquè pretenguin atacar els Estats Units, cosa que cap dels dos ha donat indicis de fer. Són amenaces perquè es troben en oposició a l’unilateralisme estatunidenc que anul·la la seva sobirania. En altres paraules, per ser clars, Estats Units no pot tolerar cap país que tingui una política exterior o econòmica independent.
Que Rússia i la Xina tinguin polítiques independents és la raó per la qual són “amenaces”.
Seria un error concloure que la diplomàcia ha prevalgut i el sentit comú ha tornat a Washington. Res més lluny de la veritat. El problema no està resolt. La guerra roman en l’horitzó.