En un article publicat aquí el novembre del 2018, em vaig referir a la declaració del representant del Regne Unit d’una organització de l’ONU anomenada Mecanisme Internacional, Imparcial i Independent d’Assistència per a la Investigació i l’Enjudiciament dels Responsables dels Delictes Més Greus de Dret Internacional comesos a la República Àrab de Síria des del Març del 2011.
Repetiré aquesta declaració perquè és pertinent per a la situació actual a Síria. Aquesta persona va declarar:
“Hem de demostrar que els qui han comès els crims més greus de transcendència internacional no poden tenir on amagar-se. No hi ha d’haver impunitat per als horribles actes que tenen lloc diàriament a Síria. Hi ha d’haver justícia per a les víctimes.”
El representant del Regne Unit va dir això sense cap sentit de la ironia, sense cap sentit de la vergonya, ja que, per descomptat, són el Regne Unit, els Estats Units d’Amèrica, el Canadà i la seva banda els qui han comès crims de guerra i crims contra la humanitat incomptables a Síria des que van instigar els aixecaments contra el govern de Síria, a partir del 2011, van recolzar els seus grups terroristes aliats per atacar les forces armades i civils sirians, i van imposar les seves sancions il·legals al poble de Síria.
La història de la guerra contra Síria per part dels Estats Units i el Regne Unit, Israel i els seus aliats és ben coneguda, les cruels sancions, els bombardejos aeris, els atacs amb míssils, els assassinats, la tortura, l’ocupació il·legal dels Alts del Golan per Israel amb el suport dels Estats Units i, finalment, la invasió estatunidenca de Síria que va començar el 2015 amb incursions de les forces especials estatunidenques al seu territori en diverses ocasions aquell any i el 2016 i l’entrada formal de les forces estatunidenques el 8 de març del 2017. La seva invasió ha continuat fins avui.
Durant l’estiu del 2017, les forces estatunidenques van assolar la ciutat de Raqqa. El seu bombardeig en estora de la ciutat, els seus atacs d’artilleria pesant i l’ús de projectils de fòsfor blanc, prohibits pel dret internacional, van matar centenars de civils, i avui Raqqa jau en ruïnes. Els seus aliats terroristes van assolar Alep, Damasc i moltes altres ciutats i pobles amb un salvatgisme tan comú en els grups entrenats pels Estats Units com en les pròpies forces estatunidenques
Els estatunidencs van donar tota mena de pretextos per a aquesta invasió, cap dels quals era cert i cap dels quals els va donar cap base legal per a la seva agressió, perquè això és el que van ser les seves accions; agressió directa i brutal contra una nació sobirana en violació dels Principis de Nuremberg establerts el 1946, en violació del Pacte Kellog-Briand de 1928, en el que totes aquestes nacions van acordar no atacar cap altra nació, i en violació de la Carta de l’ONU, a tota la qual cosa les nacions agressores estaven subjectes com a part del dret internacional i del seu propi dret intern.
La invasió ordenada pel president Obama, convertint-lo en un criminal de guerra, es va expandir en el seu abast fins que el president Trump va ordenar la retirada de les forces estatunidenques el 2019. Però les forces estatunidenques segueixen ocupant les zones nord-orientals de Síria. El seu nombre exacte no es coneix, però és d’almenys mil i probablement més que això, ja que continuen construint bases que controlen els importants jaciments de petroli que proporcionen gran part de les necessitats energètiques de Síria i diners en efectiu per a les exportacions, així com àrees de producció de blat vitals per a la supervivència de l’Estat sirià i el seu poble. Els estatunidencs continuen proporcionant els seus pretextos habituals, com ara la “lluita contra el terrorisme”, la “contenció de la influència russa a l’Orient Mitjà” o el suport a les forces kurdes que s’oposen tant a Síria com a Turquia.
El 10 de gener del 2023, a la revista Defense One, William Roebuck, un estatunidenc amb el llarg títol d’Exenviat Adjunt de la Coalició Global contra l’ISIS, va repetir tots aquests pretextos com a justificació de la invasió estatunidenca, però va afegir, en demanar que la invasió continuï:
“La nostra presència també bloqueja la consolidació russa de la seva missió militar a Síria, soscavant una de les fonts clau del sorprenentment resistent prestigi de Moscou a la regió i, per tant, donant suport als nostres esforços polítics a Ucraïna”, vinculant així la invasió i ocupació de Síria pels Estats Units a l’agressió dels Estats Units i l’OTAN contra Rússia a Ucraïna.
Per descomptat, el Sr. Roebuck no va poder citar cap raó legal o justificació de per què Estats Units hauria de poder continuar amb la seva ocupació, perquè no n’hi ha cap, però com és comú amb tots els governs estatunidencs i de l’OTAN i els seus funcionaris, no els pot importar menys la llei o la moralitat.
El govern sirià exposa clarament la situació.
El 12 de gener, el ministre sirià d’Agricultura i Reforma Agrària, Muhammad Hassan Qatana, va afirmar que les circumstàncies excepcionals que travessa Síria a causa de la guerra terrorista, instigada pels Estats Units, i les mesures coercitives unilaterals han afectat greument els èxits de molts anys de desenvolupament sostenible i han causat grans pèrdues.
El 13 de gener, el ministre sirià de Petroli i Recursos Minerals, Bassam Tu’ma, va declarar que l’ocupació estatunidenca de parts del territori sirià, inclosos els recursos petroliers, i les sancions il·legals imposades per Washington a Síria, causen grans patiments al poble sirià.
Aquestes declaracions segueixen a l’informe del 22 d’agost de 2022 a Tass segons el qual:
“Segons el Ministeri sirià de Petroli i Recursos Naturals, les entitats dirigides pels Estats Units exporten il·legalment fins a 66.000 barrils diaris de petroli, cosa que representa el 80% de la producció diària d’hidrocarburs. La magnitud del robatori de petroli per part de Washington ha arribat al seu punt àlgid. A causa d’això, la situació humanitària al país continua sent difícil, milions de sirians s’enfronten a l’escassetat d’energia, aliments i aigua i necessiten productes de primera necessitat.
Rússia i Síria condemnen enèrgicament el saqueig dels recursos naturals. Les Forces Democràtiques Sírias kurdes recolzades pels Estats Units controlen actualment la major part de les províncies orientals i nord-orientals sirianes d’Al-Hasakah, Deir ez-Zor i Raqqa. El comandament militar estatunidenc hi ha establert nou bases militars des del 2015. Damasc considera la presència militar estatunidenca a Síria com una ocupació il·legal.”
El 14 de desembre del 2022, el govern sirià en una declaració al Consell de Seguretat va afirmar:
“Síria condemna les accions de les forces d’ocupació estatunidenques i exigeix la fi de la presència militar il·legal estatunidenca al seu territori.
Síria crida l’atenció de la comunitat internacional sobre el saqueig sistemàtic dels recursos naturals del poble sirià per part dels Estats Units i les unitats paramilitars associades”, deia la declaració.
“Damasc”, deia, “exigeix la devolució a l’Estat sirià dels jaciments de petroli i gas capturats i el pagament d’indemnitzacions pels recursos robats”. El comunicat del ministeri ofereix dades sobre les pèrdues que Síria ha patit els darrers anys pel robatori del seu petroli, gas i altres minerals, així com de blat. Síria les estima en 19.800 milions de dòlars. A més, els bombardejos de la Força Aèria de la coalició occidental van causar al país danys per valor de 2.900 milions de dòlars.
El Ministeri d’Afers Estrangers sirià ha dit que “és inacceptable que el Consell de Seguretat de l’ONU segueixi guardant silenci sobre la política agressiva dels Estats Units i la violació dels principis del dret internacional”.
“És impossible ignorar el patiment dels sirians com a conseqüència de les sancions imposades pels Estats Units i la Unió Europea, que tenen conseqüències desastroses per a la vida quotidiana dels ciutadans i no els permeten rebre els serveis necessaris, combustible, gas domèstic, electricitat, especialment a l’hivern”, diu el comunicat i conclou amb: “el bloqueig i les mesures coercitives d’Occident contra Síria equivalen a crims de guerra, augmenten el patiment de la població i alenteixen el procés de reconstrucció postbèl·lica”.
Són crims de guerra i, tanmateix, com han assenyalat els sirians, no es diu res a l’Occident col·lectiu en defensa de Síria. No es diu res dels crims dels estatunidencs i els seus aliats, ni per part dels seus governs, ni dels seus mitjans de comunicació. Com podem esperar que ho facin si tots són còmplices d’aquests crims?
Atès que els estatunidencs no se n’aniran a menys que se’ls obligui, seran necessàries operacions de l’exèrcit sirià per expulsar l’invasor, però això es complica per les contínues incursions i l’ocupació de parts del nord de Síria per part dels turcs, que pretenen desfer-se de l’amenaça kurda. Esperem que les converses entre Turquia i Síria, amb la participació de Rússia, condueixin a una resolució d’aquesta qüestió perquè Síria pugui, amb l’ajuda dels seus aliats, prendre finalment mesures contra les forces invasores estatunidenques.
Mentrestant, els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN, juntament amb els seus titelles a Kíev, despotriquen sobre els “crims de guerra russos” a Ucraïna i demanen tribunals internacionals.
Tanmateix, són ells els qui haurien de ser jutjats i castigats pels crims de guerra comesos per ells al llarg dels anys, inclosos els atacs nuclears contra el Japó el 1945 pels quals els estatunidencs no han rendit mai comptes, un crim que, com va dir el president Biden el 13 de gener, en una reunió surrealista amb el primer ministre japonès, referint-se a l’ús d’armes nuclears, és “un crim contra tota la humanitat”.
El món no oblidarà Hiroshima i Nagasaki, encara que el govern japonès pretengui fer-ho, ni els crims estatunidencs i aliats i els milions de morts a Corea, Vietnam, Iugoslàvia, l’Afganistan, l’Iraq, el Iemen, Somàlia, i tots els altres crims, massa per enumerar-los aquí, que han comès a tot el món per recolzar els seus interessos.
Qui els jutjarà? Qui els portarà davant de la justícia? Només el futur podrà donar una resposta concreta, però l’hora de passar comptes s’acosta, d’això en podem estar segurs.
Christopher Black és advocat penalista internacional amb seu a Toronto. És conegut per una sèrie de casos destacats de crims de guerra i recentment ha publicat la seva novel·la Beneath the Clouds (Sota els núvols). Escriu assajos sobre dret internacional, política i esdeveniments mundials, especialment per a la revista en línia New Eastern Outlook.
Font: New Eastern Outlook
La Xina denuncia el saqueig de Síria per part dels Estats Units (JP, 17.01.2023)