La cultura de dominació ha penetrat en la vida i consciència de molts sectors socials i del periodisme malsà que tracta els pobles originaris com a usurpadors, de governs provincials que en lloc de dialogar i trobar una solució als problemes de vida dels indígenes responen amb repressió, acusant les comunitats de terroristes per justificar la marginalitat, prenent-los els territoris per vendre’ls a terratinents tant nacionals com estrangers. Continuen amb la mateixa mentalitat dels genocides de la Campaña del Desierto, que va dur a la mort i destrucció dels pobles originaris, que viuen en la pobresa i sota l’amenaça de l’anomenada “civilització occidental” en expulsar-los dels seus territoris.

Aquesta situació passa tant a l’Argentina com a la majoria dels pobles llatinoamericans.

Els governs intenten tirar-los les engrunes que sobren a la taula dels rics, però no encaren polítiques de protecció de les cultures i diversitat dels pobles que habiten al país. Cerquen xutar la pilota sense cap solució cercant renovar davant el Congrés de la Nació la llei 26160 per quatre anys i prorrogada per les lleis 26554 de l’any 2009, la 26894 de l’any 2013 i la 27400 de l’any 2017 per evitar els desallotjaments, però sense solucionar el problema central, que és el dret a la propietat comunitària de les terres que tradicionalment (antigament) ocupen. La Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha dictat una sentència contra la República Argentina i una de les sancions imposades ha estat que per violar els drets territorials i de Consulta de les Comunitats que integren l’Associació Lhaka Honhat (La Nostra Terra) va ordenar a l’Estat que dictés una llei, en un termini raonable, i que adoptés el dret a la propietat comunitària i la protecció dels seus drets per als pobles indígenes de l’Argentina.

El govern nacional i els provincials han de recordar, complir i fer respectar la Constitució Nacional, art. 75, incís 17, Conveni de l’OIT 169 (ratificat per la llei 24071) i la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de l’ONU, que els governs violen sistemàticament i que els jutges desconeixen o no volen complir, i ordenen reprimir i expulsen dels seus territoris les comunitats indígenes.

El fet recent ocorregut a Quemquemtrew, a 15 kms a la Ciutat de Bariloche, a la província de Rio Negro, va ser objecte d’una repressió indiscriminada malgrat haver-se acordat amb el fiscal Arrien. Tot esperant una reunió entre diverses comunitats per decidir mesures per resoldre el conflicte en una audiència de conciliació, la policia va començar a disparar bales de goma i endur-se diversos detinguts integrants de la comunitat.

L’advocat de la Confederació Maputxe del Neuquén, Juan Salgado, denuncia que la fiscal i el jutge no permeten portar menjar, aigua i roba al lloc, violant els drets humans.

Des del SERPAJ hem intentat comunicar-nos amb la governadora de Rio Negro, sense cap resultat. El seu objectiu és la repressió i expulsió de la comunitat del poble maputxe, violant el dret dels pobles.

Vam parlar amb el bisbe de Bariloche, monsenyor Chaparro, que dona suport a la necessitat de diàleg per trobar una solució justa al conflicte, sense violència. En solidaritat amb la comunitat va viatjar a Rio Negro Pablo Pimentel, de l’APDH de la Matanza, reclamant que es respecti el dret dels pobles originaris.

El que assenyalo es produeix arreu del país. També em vaig comunicar amb el ministre de Seguretat, Anibal Fernández, que dona suport a una sortida institucional, al diàleg i a la no violència. La duresa i repressió del govern de Rio Negro demostra un actuar racista ja que nega els drets dels integrants del poble maputxe en favor dels interessos dels terratinents. Caldria dir-li que no sempre el que és legal és just i no sempre el que és just és legal.

Aquesta situació es repeteix arreu del país i hi ha hagut víctimes, com Santiago Maldonado i Rafael Nahuel, entre d’altres. Conflictes pel territori, l’aigua i els recursos naturals. Les víctimes són els pobles originaris, que pateixen la marginalitat i menyspreu de sectors del poder econòmic, i el poder polític ven les terres al millor postor i no se sap on van aquests diners.

La pregunta és: com és possible que empreses estrangeres com Benetton tinguin a la Patagònia prop d’un milió d’hectàrees i continuïn prenent les terres a les comunitats del poble maputxe? Hauríem d’anomenar altres terratinents com Lewis i Turner, els senyors feudals a Salta destruint la floresta amb els desmontes[1] i danyant la biodiversitat, o les empreses mineres. És una llarga llista d’espolis, morts, persecucions i discriminació. Cal fer memòria de fets dolorosos, com la mort de Santiago Maldonado i Rafael Nahuel, entre d’altres. Cremen galpones[2], boscos i destrueixen maquinària per culpar els maputxes i altres pobles originaris, acusant-los de terrorisme per justificar la repressió.

Guarden silenci sobre els qui provoquen els incendis de grans extensions de boscos per a l’especulació financera i immobiliària.

Els governs no s’atreveixen a plantejar, ni tan sols parlar, de la necessitat de la reforma agrària com a política pública, que tingui en compte la distribució de la terra per al treball dels petits i mitjans productors rurals, els qui garanteixen la sobirania alimentària del país, però continuen creixent els monocultius, l’ús dels agrotòxics com el glifosat, provocant danys a la Mare Terra i al medi ambient.

Lliuren territoris a empreses mineres, es reparteixen els béns i recursos, contaminen el medi ambient i l’aigua, destrueixen els aiguamolls i expulsen les comunitats indígenes i camperoles

El poble de Chubut en consulta popular va decidir i va votar no a la mineria, però el govern no escolta la veu del poble, cerca el lliurament de territoris a empreses mineres i respon a les demandes del poble amb la repressió. Podríem continuar assenyalant les violacions del dret dels pobles, com a Andalgalá, província de Catamarca, i altres escomeses al país.

No es tracta de desenvolupament, es tracta d’explotació, no són sinònims, es vol beneficiar els interessos econòmics i financers per damunt de la vida dels pobles.

Aquest 12 d’octubre és un dia de resistència i lluita per als Pobles Indígenes, i per als Estats ha de ser un dia on la diversitat cultural es reconegui efectivament en el nostre sistema democràtic.

[1] Mineral pobre amuntegat a la boca d’una mina.

[2] Cobert gran amb parets o sense.

facebook
Twitter
Follow