Amb aquestes contundents paraules, el vicepresident del Govern central, Pablo Iglesias, tancà la seva intervenció al Congrés dels Diputats amb motiu d’un debat sobre les polítiques d’habitatge. Es dirigia als diputats del Partit Popular basant-se en els papers de Bárcenas, els quals mostren que a la caixa B del PP figuren grans constructores, empreses immobiliàries i fons voltors com els principals finançadors del partit, els qui varen pagar la seu del partit a Madrid i els sobresous dels alts càrrecs del PP, començant per l’enigmàtic M. Rajoy.

Però, també etzibà als grans poders mediàtics el «todos ustedes están comprados»: el grup Mediaset, el grup Atresmedia i el Grup Prisa, també tots en mans dels mateixos propietaris.

Poques vegades s’hauran sentit al Congrés unes paraules tan agosarades, desafiant el Poder real, el Poder de veritat. Paraules que s’han d’agrair perquè posen el dit a la nafra del principal problema que afecta l’Estat espanyol. Perquè, no basta que els dirigents dels partits que s’autoanomenen constitucionalistes clamin que Espanya és una democràcia plena, exemplar… Com un Estat pot ser plenament democràtic si els principals partits estan comprats per grans empreses i els primers grups mediàtics pertanyen a aquests mateixos grups econòmics?

I dic que aquest és el principal problema que té Espanya perquè, aquest, no només té repercussions ètiques i estètiques (o delictives) que embruten la democràcia «plena», sinó que té gravíssimes conseqüències socials i econòmiques, com ara, l’empobriment de la població, l’enriquiment il·lícit d’uns pocs, la pèrdua progressiva de llibertats individuals i col·lectives, el creixement del feixisme amb totes les seves derivades: masclisme, homofòbia, racisme, supremacisme…

La pregunta és: quines alternatives tenim els ciutadans davant forces tan poderoses que manipulen l’opinió pública i segresten la voluntat popular corrompent els partits polítics? Sens dubte, el discurs de Pablo Iglesias i moltes de les propostes de Podemos en són una, especialment en els territoris on no tenen alternatives polítiques per triar.

Encara més efectiu, en deixar al descobert les mancances democràtiques de l’Estat espanyol, ha estat el moviment sobiranista català: les porres contra persones que volien votar, l’empresonament de líders polítics (ni més ni manco que una presidenta d’un Parlament) i la internacionalització de la repressió política promoguda pels exiliats catalans ha deixat en evidència, davant el món, la democràcia espanyola. I la majoria absoluta de les forces independentistes ha estat la resposta de la ciutadania.

Finalment, la setmana passada una vintena d’associacions i fundacions d’organitzacions polítiques i sindicals d’Euskalerria, d’Andalusia, de Galícia i dels Països Catalans varen constituir el Fòrum Sobiranista, presidit pel mallorquí Miquel Rosselló, per tal «d’articular alternatives polítiques i socials davant l’anomenat “règim del 78”». L’objectiu dels organitzadors és «cooperar per tenir més força i influència en la defensa dels drets dels pobles i de les polítiques vertaderament d’esquerres davant un Estat que segueix governant d’esquenes a la realitat plural dels diferents pobles i nacions, incapaç d’aturar la deriva autoritària de certs sectors de la judicatura o de defensar els valors republicans davant la corrupció de la monarquia».

Sens dubte, el repte és colossal, però conhorta saber que existeixen i es plantegen propostes polítiques que planten cara.

Veure especialment els darrers quatre minuts