Especialment als funerals d’estat, els mitjans de comunicació i els polítics fan veure que els presidents dels Estats Units són homes honorables, en lloc dels assassins en massa en què es converteixen tots quan ocupen el càrrec.
L’encobriment diari dels crims imperials que es disfressen de “notícies” als mitjans corporatius es converteix en una gran cerimònia quan mor un genocida en cap. Ara és el torn de George Herbert Walker Bush de ser canonitzat per portar “mil punts de llum que il·luminen la grandesa, l’esperança i l’oportunitat dels Estats Units al món”, en paraules de l’actual director general de l’imperi, Donald Trump. Els anteriors residents de la Casa Blanca –Obama, Clinton i Carter– també van elogiar la vida i obra dels seus predecessors en la depredació global, igual que el fill de Bush, George W., el fracassat que va acabar superant el seu pare en assassinats en massa.
Com a grans sacerdots de l’Excepcionalisme Americà, els presentadors de notícies corporatives absolen el líder mort de la culpabilitat per les mega-morts infligides a aquells països que van ser blanc d’invasions, atacs d’avions no tripulats, canvis de règim, guerres indirectes o sancions econòmiques paralitzants sota la seva vigilància –una tasca fàcil per als locutors dels mitjans de comunicació, ja que els seus col·legues van sanejar aquests crims mentre s’estaven produint, fa dècades. Però el treball de l’encobridor no s’acaba mai; els cossos s’amunteguen, els “règims” es tornen “insolents”, cosa que significa que desobeeixen els dictats americans o s’interposen en el camí del projecte imperial, o fan nosa als aliats vitals dels Estats Units, com passa amb els desafortunats iemenites i els palestins.
Qualsevol que sigui el cost humà, “val la pena”, com va dir l’exsecretària d’Estat de Clinton, Madeleine Albright, sobre el mig milió de nens iraquians que van morir com a resultat de les sancions dels Estats Units i el bombardeig de la infraestructura iraquiana, una carnisseria iniciada per Bush pare i continuada per Bill Clinton, i que després va començar de nou amb la demostració del poder militar dels Estats Units “Commoció i Paüra” per part de Bush Júnior. Obama va matar centenars de milers d’iraquians més quan va armar i entrenar legions de gihadistes islamistes per eixamenar la regió en un intent de reacció imperial que ha matat mig milió de sirians fins ara.
Els funerals presidencials són llocs d’absolució, principalment de delictes no reconeguts.
La majoria dels estatunidencs se sorprendrien –o fingirien sorpresa– si els diguessin que el seu país ha causat la mort d’entre 20 i 30 milions de persones des de la Segona Guerra Mundial, un nivell de carnisseria proper al que va infligir Hitler a Europa. Però sí que saben que els Estats Units deixa cadàvers al seu pas arreu del planeta: els estatunidencs no estan desorientats, i el que no saben es deu tant a la ignorància deliberada i decidida com a les omissions dels mitjans de comunicació. Una nació nascuda en el genocidi i l’esclavatge no canvia la seva naturalesa sense patir una revolució, i els Estats Units no han experimentat tal transformació. Almenys la meitat de la població veu la mort de milions de no blancs com un “dany col·lateral” de la missió civilitzadora dels Estats Units al món: “val la pena”.
En un país així, vuit milions de congolesos assassinats poden desaparèixer de la consciència nacional sense deixar rastre de culpa. Els ruandesos i ugandesos que van dur a terme aquest holocaust sota la protecció dels Estats Units, amb armes estatunidenques i al servei dels objectius imperials dels Estats Units, també són absolts, perquè els seus crims no taquin la reputació dels presidents Clinton, Bush i Obama, o embrutin el caràcter nacional dels Estats Units.
El més gran dels expresidents vius, Jimmy Carter, ha passat dècades construint cases per als pobres per expiar els seus crims a l’Oficina Oval. A més de contribuir a la matança a Angola i donar suport als règims militars feixistes que van massacrar o van fer desaparèixer centenars de milers de persones a l’Amèrica Llatina, el bibliòfil conreador de cacauets va posar en marxa l’aliança dels Estats Units amb al-Qaida. La creació de la primera xarxa internacional de gihadistes islamistes, inicialment per forçar els soviètics a sortir de l’Afganistan, va ser idea de l’assessor de seguretat nacional de Carter, Zbigniew Brzezinski. Desenes de milers de caps han rodat des de llavors, gràcies a l’honorable i just Jimmy Carter.
Barack Obama és un home metòdic que va afirmar estar completant el treball del Dr. Martin Luther King, però que en lloc d’això va afegir les seves pròpies guerres al continuum del “major proveïdor de violència al món d’avui”. Obama va dir al Congrés dels Estats Units que el seu atac no provocat contra Líbia no va ser una guerra, en absolut, perquè cap estatunidenc hi va morir, establint així una nova doctrina i definició de guerra en què només compten els morts dels Estats Units. La seva secretària d’Estat, Hillary Clinton, va establir nous mínims en la diplomàcia quan va anunciar rient la notícia de la mort de Moammar al-Gaddafi: “Vam venir, vam veure i va morir”, cosa que podria ser la dita de totes les desenes de milions de morts a mans dels presidents dels Estats Units.
El dret internacional no té cabuda en la política exterior dels Estats Units, ni en les transmissions dels mitjans de comunicació corporatius dels Estats Units, ni en el discurs polític dels Estats Units. Bernie Sanders, la Gran Esperança Gris dels demòcrates d’esquerra, prefereix no parlar de política exterior i, per tant, pot ignorar els milions de cadàvers deixats enrere com a resultat de la política dels Estats Units. I també se’l considera un home recte i moral.
L’actual ocupant de la Casa Blanca ha comès fins ara menys carnisseria al món que els seus col·legues, encara que els anomenats “Resistents” que busquen la seva destitució es comporten com si Trump fos un criminal i una amenaça més gran que qualsevol dels seus predecessors. Aplaudeixen Trump només quan llança atacs militars. Com que li encanten els aplaudiments, és segur que Trump augmentarà el seu nombre de morts abans que comenci de debò la temporada d’eleccions.
Font original: Black Agenda Report