Després de la detenció, el 24 de novembre, de quatre oficials militars d’alt rang en relació amb una investigació sobre l’assassinat de l’expresident Melchior Ndadaye el 21 d’octubre de 1993, el fiscal general de Burundi ha anunciat que es buscaven altres persones. Entre elles, l’excap d’Estat Pierre Buyoya. Ja era hora.
L’assassinat del president Melchior Ndadaye és una de les tragèdies menys conegudes de la història de l’Àfrica. Igual que els presidents Juvénal Habyarimana de Rwanda i Cyprien Ntaryamira de Burundi, assassinats el 6 d’abril de 1994, el cap d’Estat de Burundi va ser assassinat amb total indiferència dels africans i de la comunitat internacional. Tot va començar el juny del 1993. Burundi celebrava les seves primeres eleccions pluralistes i democràtiques i un jove polític hutu, Melchior Ndadaye (40), va ser elegit president de la República, posant fi a dècades de règims autoritaris de partit únic dominats per la minoria tutsi del partit UPRONA (Unió per al Progrés Nacional), dirigit fins a l’elecció pel president sortint, el major Pierre Buyoya.
En lloc de monopolitzar el poder que el poble li acabava de confiar a través de les urnes, Melchior Ndadaye va decidir codirigir el país amb els derrotats. Amb aquesta finalitat, va nomenar Sylvie Kinigi, una tutsi de l’UPRONA, com a primera ministra. El gest de Ndadaye va portar esperança tant als burundesos, habituats a agredir-se, com als ruandesos que es trobaven en negociacions de pau a Arusha, Tanzània, després de la invasió militar de Rwanda pel Front Patriòtic Ruandès (FPR) dirigit per un tal Paul Kagame, amb el suport dels Estats Units i Gran Bretanya.
De fet, l’exemple de Burundi va demostrar que els hutus i els tutsis de Rwanda podien coexistir pacíficament en aquella època d’extrema tensió sociopolítica causada per la invasió de l’FPR. Però Paul Kagame, que estava a favor de l’ús de les armes per prendre el poder a Rwanda i que sabia que el seu moviment no tenia cap possibilitat de guanyar les eleccions, veia les coses d’una altra manera. No podia permetre que l’exemple democràtic de Burundi frustrés els seus plans al país dels mil turons. Amb el suport d’Uganda i de l’eix angloamericà, va començar a conspirar amb l’exèrcit burundès, essencialment controlat pels tutsis, contra Ndadaye. La nit del 21 d’octubre, el palau presidencial va ser atacat per elements del 1er batalló blindat recolzats per paracaigudistes. El president Melchior Ndadaye va ser brutalment assassinat amb baionetes. Kagame va seguir les operacions des d’un hotel de Bujumbura.
Aquest assassinat, que va passar només 100 dies després de la presa de possessió de Ndadaye, va causar una guerra civil que va durar 15 anys i va deixar gairebé 100.000 morts, tant hutus com tutsis. A la veïna Rwanda, va causar una increïble ona expansiva. El raonament de la majoria dels hutus ruandesos en aquell moment és simple: si Melchior Ndadaye és salvatgement assassinat pels tutsis malgrat el seu pragmatisme i la seva política d’obertura simbolitzada per la concessió d’importants carteres als tutsis, què no passaria amb els hutus que negocien la distribució del poder amb l’FPR a Arusha? L’afluència de refugiats hutus burundesos a Rwanda i els seus relats dels abusos comesos pels colpistes tutsis traumatitzen la població hutu ruandesa i en radicalitzen alguns. La comunitat internacional, inclosos els partidaris de Paul Kagame a Occident, va tancar els ulls.
Preocupat per aquesta situació, Cyprien Ntaryamira, que va succeir Ndadaye, adverteix Bèlgica, país colonitzador i partidari de l’FPR: “La situació de continuació del cop amb impunitat corre el risc de provocar una conflagració generalitzada a la subregió, de posar en perill el procés de pau a Rwanda, provocar tensions i disturbis al Kivu i portar la intervenció armada al Zaire”. Aquestes paraules són tan premonitòries que les prediccions de Ntaryamira es van realitzar amb una precisió sorprenent: Paul Kagame i el seu FPR no només van desencadenar el genocidi a Rwanda assassinant els presidents Habyarimana i Ntaryamira el 6 d’abril de 1994, sinó que també van envair i ocupar el Zaire, que des de llavors s’ha convertit en la República Democràtica del Congo.
Més de 20 anys i milions de morts després, l’Àfrica Central viu al ritme de guerres, genocidis i saquejos. Quatre caps d’Estat africans van ser assassinats pels assassins de Paul Kagame amb la benedicció de Washington i Londres: Ndadaye, Habyarimana, Ntaryamira i Laurent-Désiré Kabila. I no s’ha fet res per aclarir aquests assassinats. Burundi acaba de trencar aquest cicle d’impunitat acusant els assassins de Melchior Ndadaye. Ja era hora. Esperant que arribi fins al final de la seva lògica…
Font original: Veritas Info