Semblava que els jutges poguessin aportar
serenitat, imparcialitat, justícia, saviesa.
Que lluny, però, de la trista realitat!
Quan els han deixat sentenciar en política,
quants disbarats han fet, quanta brutícia,
quina manca de veritat, de prudència i de justícia,
quin afany de revenja, d’escarment, d’autoritat,
quina malvolença, quina incompetència, quanta vanitat!
Redefinint al seu gust la violència,
per poder condemnar i empresonar;
redefinint sedició, rebel·lió i terrorisme
per poder coaccionar, atemorir i escarmentar;
donant recolzament al patriòtic fanatisme;
convertint la llei viva en un verí de lletra morta;
abusant del seu poder per poder tancar la porta
a protestes de l’avui i a esperances del demà.
Ens han furtat l’Estatut, el Parlament, la llibertat,
han fet el que han volgut, han mentit, han prevaricat.
Tot el mal que han fet, tot l’esperit que han abatut,
tot el que han trencat, violentat i corromput,
quan serà jutjat?, quan serà refet?, quan serà compensat?
Jordi Cuixart - Discurs després de sortir de Lledoners amb el 3r grau (29.01.2021)